Les incògnites que ha d’aclarir Laura Borràs en el judici

El judici que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la líder de Junts, Laura Borràs, per presumptament haver beneficiat un amic, l’informàtic Isaías Herrero, amb el fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entra en la seva recta final. Està previst que aquest dilluns es practiquin unes proves pericials i que després es procedeixi a interrogar la presidenta suspesa del Parlament, que s’enfronta a una petició de sis anys de presó i 21 d’inhabilitació. No se sap si respondrà a la fiscalia i a les altres defenses o només al seu advocat, Gonzalo Boye. Aquestes són algunes incògnites que haurà d’aclarir durant la seva declaració: ¿Va fraccionar indegudament els contractes al seu amic? Borràs afirma que no va cometre cap il·legalitat i molt menys un delicte, ja que, al seu entendre, no es van fraccionar contractes, sinó que es van fer en la mesura que s’anaven encarregant diferents treballs a Herrero. És a dir, l’adjudicació no era per una sola tasca, sinó per diverses. La fiscalia, no obstant, assenyala que Borràs, com a directora de l’ILC, va acordar que la retribució per la creació d’un nou portal de l’entitat a internet i el seu manteniment es faria a través del fraccionament indegut de contractes menors per una quantitat inferior als 18.000 euros sense IVA. L’import dels serveis, facturats entre 2013 i 2017, va ascendir a un total de 335.700, 29 euros amb IVA. Segons va declarar l’exadministradora de l’ILC, ella i dues interventores de la Generalitat van advertir Borràs que aquest sistema no era el correcte i que es podia estar «infringint el marc legal». El més adequat, va indiciar aquesta testimoni i un altre treballador de l’entitat cultural, hauria sigut un contracte negociat que comença amb un procés de diàleg per concretar el servei i després es presenten les ofertes. ¿Sabia que Herrero presentava pressupostos «comparsa» i ficticis? La fiscalia precisa en el seu escrit d’acusació que Borràs i Herrero «van pactar» que als expedients aportarien tres pressupostos a nom de diferents proveïdors, «dos dels quals no eren ofertes reals», sinó «comparsa». Al seu entendre, aquests documents van ser elaborats «de manera fal·laç» per ells dos i un tercer acusat «per simular» que el treball s’atorgava al millor postor, «encobrir que l’adjudicatari real» era Herrero i «emmascarar el fraccionament il·legal dels contractes». En aquest sentit, diversos testimonis van assegurar en el judici que ells no havien redactat cap dels pressupostos que figuren als expedients de l’ILC, una afirmació que corroboraria la presumpta falsedat documental. La incògnita que haurà d’aclarir la dirigent independentista és si va participar o no en la seva confecció (l’acusació assegura que en alguns sí) i si sabia que existien. L’exadministradora de l’ILC va explicar en el judici que Borràs, en una reunió, va presentar a Herrero com l’única persona que faria els treballs i que era l’informàtic que presentava els tres pressupostos, quan el normal és que cada licitador ho faci pel seu compte. ¿Va donar instruccions a l’informàtic sobre com procedir? Herrero, que ha arribat a un pacte amb la fiscalia, com l’empresari Andreu Pujol, va admetre davant el tribunal que la presidenta de Junts «sabia», li donava instruccions i es posaven d’acord tots dos per fraccionar els contractes per serveis informàtics que li encarregaven des de la Institució de les Lletres Catalanes i que per a això presentava el pressupost real, que seria el que s’aprovaria, i dos més «comparsa» o falsos. «Vam acordar dividir el treball en diversos contractes», ha recalcat l’imputat. A Herrero li han ensenyat durant l’interrogatori els correus que van confiscar del seu ordinador durant l’entrada i registre de la seva vivenda, entre els quals hi ha els que es va enviar amb Borràs sobre el fraccionament dels contractes. «No havien de superar els 18.000 euros», ha recordat. ¿Quines explicacions donarà sobre els correus incriminatoris? La defensa de Borràs està intentant anul·lar o desacreditar els correus electrònics intervinguts que incriminen l’exdirectora de l’ILC en les presumptes irregularitats. La dirigent independentista, si se li pregunta, hauria de justificar algunes de les frases que redactar en aquests ‘e-mails’ a Herrero. Entre els correus confiscats n’hi ha un d’Herrero a Borràs del febrer del 2013: «La veritat és que se’m fa estrany i complicat haver de fer aquest ‘trapi’... Ja sé que és el que hi ha, però posa’t al meu lloc, haver d’implicar diverses persones perquè em facin factures de tres quilos. He de fer factures per tot arreu per cobrir tots els projectes». La líder de JxCat li respon: «El pressupost ha de quedar com si fóssiu professionals independents pels totals, que no poden superar, com ja saps, els 18.000 + IVA». «Se’m van donar aquelles instruccions i que presentessin tres ofertes», va explicar l’informàtic en el judici. ¿Defensarà que pateix una persecució política? A Borràs només se l’ha escoltat una vegada a la vista. Va ser quan el president del tribunal, Jesús María Barrientos, li va preguntar si reconeixia les acusacions contra ella. «De cap manera. No he comès cap delicte», va contestar. Es desconeix si durant la seva declaració farà referència a la seva teoria que tot el procés és una persecució contra ella pel fet de ser independentista. El seu advocat, Gonzalo Boye, està intentant demostrar en el judici que els Mossos van començar a investigar la seva clienta quan era consellera de Cultura i que, per tant, era aforada i no podien fer-ho. Els agents van explicar a la vista que l’únic que van fer era recopilar dades, tot i que un d’ells va admetre que van començar a investigar-la arran dels registres efectuats el 27 de novembre del 2018. No obstant, l’endemà la jutge d’instrucció va retirar la policia catalana del cas i el va assignar a la Guàrdia Civil.

Les incògnites que ha d’aclarir Laura Borràs en el judici

L’exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes declara aquest dilluns en una vista en la qual s’enfronta a sis anys de presó i 21 d’inhabilitació per presumpta prevaricació i falsedat

El més llegit