L’F-16, el caça que vol Ucraïna i que Espanya no té

Les sigles F-16 s’estan veient sovint a les pancartes que brandeix la diàspora ucraïnesa de refugiats de guerra en les seves concentracions per tot Europa en ocasió del primer aniversari de la invasió russa. El caça F-16 és també ara l’objecte de desig més destacat de les Forces Armades ucraïneses. I és també un avió que no pot donar Espanya. Quan el president del Govern va admetre a Kíiv que la cessió de caces –sense especificar-ne el model– és una qüestió que es pot estudiar, parlava de coordinació amb la resta d’estats donants. Però les sigles F-16 que també verbalitza el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’han creuat amb la proactiva disposició de Pedro Sánchez, i han generat un matí de divendres de confusió sobre el tema. Que Ucraïna demanaria caces, i que això haurien d’«estudiar-ho i parlar-ho» els 41 països occidentals donants d’armes a Kíiv era una cosa que donava per descomptat qualsevol font militar observadora del conflicte, almenys des que Alemanya va obrir la mà a la cessió de carros de combat Leopard: no és gens aconsellable desplegar tancs contra Rússia sense comptar amb superioritat aèria que els protegeixi. Però aconseguir-la no és un objectiu precisament de curt termini, ni de bon tros pot ser simultània a l’entrega dels carros. El Lokheed Martin F-16 no és un avió que hagi servit mai en l’Exèrcit de l’Aire. Durant l’últim procés de renovació material, les Forces Armades espanyoles van passar de basar la seva capacitat aèria en els vells Phantom F-4 (nord-americans) i Mirage F-1 (francesos), a l’actual panòplia d’avions de combat. Ara Espanya desplega a l’espai aeri 24 hores sobre 24 tres tipus de caça: des de 1986, els F-18 –antigament de McDonell Douglas i ara de Boeing, que doten l’ala 15, a Saragossa, l’ala 46, a les Canàries, i l’ala 12, a Torrejón–, els Eurofighter –que són els més moderns de la defensa europea, i que utilitza des del 2003 l’ala 11, a Sevilla, i l’ala 14, a Albacete–, i els britànics Harrier, aquests últims avions d’enlairament vertical, bastant veterans, al servei de l’Armada. Espanya compta a més amb avions biplaça F5M, també americans, fabricats per Northrop Grumman, un caça dels anys setanta que es fa servir per a ensinistrament a la base de Talavera la Real (Badajoz). En matèria del que es considera ‘caça’, ho és tot. Qui sí que els té Els caces F-16 no són un model anterior, sinó coetani, dels F-18. No són un caça dels més moderns, ni de bon tros dels anomenats de cinquena generació, però l’Estat Major ucraïnès els assenyala per dues raons: d’una banda, sap que són els avions a què pot aspirar sense que els governs donants temin l’efecte de considerable escalada que implicaria disposar a l’escenari ucraïnès i contra Rússia d’una flota de caces més moderns, més capaços de les accions en profunditat que podria témer Moscou. D’altra banda, Kíiv pot considerar que els F-16 són els avions dels quals amb menys dificultats pot desprendre’s el disseny de seguretat per a Europa occidental que té l’OTAN. «No és el mateix un Ford Focus de fa 20 anys que un d’ara», explica un alt oficial de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. I amb aquesta paràbola automobilística mira d’explicar la vigència dels F-16. Aquest avió dissenyat als anys setanta per a vigilància i combat amb altres caces té avui capacitats molt avançades de caça bombarder. Depenent de l’any d’adquisició, és un caça plenament operatiu. I també és més adequat que l’F-18 per a la guerra d’Ucraïna, remarquen fonts militars espanyoles. L’F-18 que té Espanya és un avió més marí (operable en portaavions) i l’F-16 propi d’aeròdroms terrestres. Una vintena de països disposen d’aquest avió. Entre ells, el Marroc. A Europa, Polònia en té 48 unitats (tres més que Portugal); Dinamarca, 70. Holanda una mica més de 200 operatius. Són els principals posseïdors d’aquest caça... si no es compten dos més que, a més, són socis de l’OTAN, Grècia amb 170, i Turquia amb 270, però cap d’aquests dos països del Mediterrani oriental, per la seva pròpia situació de mútua tensió, estan donant significatius lots d’armes a Ucraïna. Aquests comptes sobre qui pot donar i per què no serveixen de gaire, però, per a les fonts consultades. «Formar un pilot de caça és un procés bastant més llarg que entrenar la tripulació d’un carro Leopard», explica l’esmentat alt oficial. Si Europa i els Estats Units accedeixen a donar caces F-16 seria perquè hi ha pilots ucraïnesos disponibles o a punt de ser-ho. Si no, és que es pensa en un allargament de la guerra més enllà de finals d’aquest any 2023.

L’F-16, el caça que vol Ucraïna i que Espanya no té

Polònia, Holanda i Dinamarca, principals països candidats a una donació impossible sense pilots formats

El més llegit