Els Comuns espremen les contradiccions d’ERC amb els macroprojectes

És cert que hi ha hagut un pacte de pressupostos, però, també, que s’acosten eleccions municipals. Els tres socis que han segellat l’acord, ERC, el PSC i els Comuns, venen els comptes a la seva conveniència amb les dissonàncies que això implica. Però si hi ha una carpeta que grinyola és justament la dels macroprojectes, que els republicans i els socialistes van tancar amb eufemismes que es veuran obligats a concretar les pròxims mesos. Els Comuns, que es vanten d’haver impedit que hi hagi partides per augmentar la capacitat de l’aeroport, per a la B-40 –tots dos projectes depenen de l’Estat– i per al Hard Rock, ja han començat a esprémer el que entenen com una debilitat d’ERC i del PSC, els dos espais amb què tenen vot fronterer. Ja fa setmanes que el partit d’Ada Colau, que intenta apuntalar la seva presència en alguns enclavaments més enllà de Barcelona, burxa en les contradiccions que estan assumint els uns i els altres per onejar que només el seu grup és garantia de la defensa de l’ecologisme, després que ERC assumís que no compartia les obres de la B-40, però hi cedís de tota manera per aconseguir desencallar els pressupostos amb el PSC. Amb aquesta vocació, la formació s’implicarà al més alt nivell amb les manifestacions convocades diumenge vinent a Sabadell contra el quart cinturó i amb la protesta que les entitats ecologistes han agendat el 4 de març a la capital catalana per alçar la veu contra els macroprojectes. I és que són conscients de la inquietud dels dirigents municipals d’ERC, principalment contraris als territoris afectats. També, que la defensa acèrrima que fan els de Salvador Illa de les grans infraestructures els permet assenyalar la «pinça» que fan els socialistes amb Junts. El paradigma d’aquesta estratègia l’encapçala el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, també alcaldable a Sabadell, una de les ciutats on els Comuns dipositen expectatives de creixement electoral. Si la setmana passada advertia que el Govern corre el risc de ser recordat com l’executiu dels «macroprojectes fracassats», aquest dilluns va preguntar al conseller de Territori, Juli Fernàndez, si serà al darrere de la pancarta en contra de la B-40 com ho ha estat sempre, també quan va ser alcalde de la cocapital del Vallès Occidental. Que Fernàndez és la baula més feble per on atacar en aquest cas ho tenen clar tant els Comuns com el PSC. La direcció dels republicans s’ha vist obligada a respondre que no participarà en la protesta, però una altra cosa serà el que faran les seves bases sabadellenques, abocades a lidiar sobre el terreny amb la contradicció que ha decidit assumir la seva formació a canvi de poder tenir pressupostos de la Generalitat i poder continuar la legislatura. I justament la presència o no de quadros d’ERC a les protestes serà també un fil que estiraran els socialistes per advertir el president Pere Aragonès que el que s’ha acordat cal complir-lo tot i que tingui pressions dels seus. Queda un mes perquè expiri el primer trimestre en què s’hauria de firmar el conveni de la B-40. També Colau traurà punta a la bandera ecologista en la seva campanya contraposant el seu projecte de ciutat amb menys cotxes i més vies per als vianants, defensant la limitació dels creuers –pendent està l’impost que ultima el Govern als grans barcos– o posant-se al capdavant de l’oposició a Barcelona a l’ampliació del Prat. Cal dir que d’incomoditats no n’estan exempts tampoc els mateixos Comuns, ja que tant el futur de l’aeroport com la connexió entre Sabadell i Terrassa amb la construcció de la Ronda Nord depenen, en primera instància, que el Govern decideixi o no impulsar-los. Donen dos arguments per deixar clar que ells no tenen l’última paraula: el primer, que la vicepresidenta Yolanda Díaz s’ha posicionat des del principi en contra i que treballa per «bloquejar» les partides que es pretenguin destinar a macroprojectes, i el segon, que al cap i a la fi són el soci minoritari a la Moncloa i que poc podran fer si la Generalitat és receptiva i no contrària a la seva construcció. És per això que insten el Govern a explicitar que s’hi oposen. A Sabadell, no; a Barcelona, ja ho veurem Una altra de les dificultats per als Comuns serà explicar per què en alguns municipis es pot pactar amb el PSC, i en d’altres, no. El portaveu de Catalunya en Comú ha carregat contra el que considera «negacionisme climàtic» dels socialistes. I, si Mena ha argumentat que justament per això serà «difícil» pactar amb el PSC de Marta Farrés a Sabadell, Colau no té previst descartar una reedició de la coalició amb el PSC de Jaume Collboni malgrat que aquest defensa l’ampliació de l’aeroport del Prat. «Quan la gent hagi votat ja veurem què passa amb els pactes», conclouen els socialistes. Al Prat de Llobregat, un dels pocs grans bastions que tenen més enllà de Barcelona i on el debat aeroportuari cou especialment, els Comuns se saben forts. I també esperen revalidar alcaldies emblemàtiques per a l’espai, com la de Montcada i Reixac i Santa Perpètua de Mogoda, heretades totes d’ICV i a les quals té un fort pes la reclamació de la millora de les infraestructures ferroviàries. En aquests moments, sumen 16 alcaldies a Catalunya i entre cella i cella tenen l’objectiu de presentar fins a 200 candidatures i créixer en representació a l’àrea metropolitana, tot i que, també, apuntalar els suports a Tarragona, on agitaran la polèmica pel Hard Rock, i Lleida, on aquest mandat els va servir per entrar al govern municipal junt amb ERC tot i que finalment han acabat fora.

Els Comuns espremen les contradiccions d’ERC amb els macroprojectes

El partit de Colau aixeca la bandera de l’ecologisme davant els republicans i els socialistes amb la mirada posada en les eleccions municipals

El més llegit