Tretze dimissions i una presidenta en escac: els escenaris que afronta l’ANC després de la crisi interna

No és la primera vegada que l’ANC entra en crisi, però l’últim episodi és un dels més sorollosos que es recorden des de la fundació el 2012, amb la renúncia al càrrec del vicepresident, Jordi Pesarrodona, i fins a 13 dimissions en una sola tarda. L’origen de la disputa és la creació d’una llista cívica per presentar-se a les eleccions, al marge dels partits independentistes. ¿Qui i per què ha dimitit? Els crítics acusen la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, d’imposar el seu propi pla per construir l’anomenada ‘llista cívica’. Consideren que ho ha fet des de l’«autoritarisme» i l’«abús de poder». Dins d’aquest grup hi ha una vintena de membres, que s’han organitzat dins del col·lectiu Indesinenter, tot i que finalment només en van dimitir 13. La resta va optar per donar una altra oportunitat a la direcció, que a la reunió de dissabte es va comprometre a «millorar les relacions i el funcionament intern». ¿La presidenta abandonarà el càrrec? Feliu no va acceptar sotmetre’s, com li demanaven els crítics, a una qüestió de confiança, ja que no s’inclou als estatuts, i tampoc té previst dimitir els pròxims dies. La presidenta lamenta que els seus intents per reconduir la situació no fructifiquessin i creu que els dimissionaris es van presentar a la reunió de dissabte amb la decisió d’anar-se’n ja presa. Feliu els acusa de no saber acceptar el resultat de les votacions. ¿Què diu el full de ruta sobre la llista cívica? En l’última Assemblea General, en què participen tots els membres de ple dret, es va aprovar amb el 96% dels vots impulsar la llista cívica. Això va ser el maig del 2022, però el mes de gener passat el secretariat va tombar de manera clamorosa la proposta de Feliu de posar en marxa un grup de treball per portar-lo a terme. Els estatuts deixen clar que l’Assemblea no pot competir directament en les eleccions, només impulsar determinades opcions, com es va fer amb Junts pel Sí. Els crítics consideren que prendre una decisió d’aquesta importància mereix un procés de debat més llarg i un acord de la cúpula. ¿Es poden forçar unes eleccions per fer fora Feliu? Poder es pot, però no és gens fàcil. Es necessita el suport del 5% dels membres de ple dret –és a dir, dels que paguen quota. L’entitat no aclareix quants en són actualment, però podrien ser al voltant dels 40.000, segons les xifres d’anys anteriors, i per tant necessitaria unes 2.000 firmes. Però amb aquestes signatures no es poden forçar les eleccions, només la celebració d’una Assemblea General extraordinària i allà votar-hi la convocatòria de nous comicis. ¿Qui serà el nou vicepresident? El que sí que s’haurà d’escollir és un nou vicepresident, després que Jordi Pesarrodona decidís abandonar el càrrec. Serà en el ple del març. El relleu pot ser un nou punt de fricció, ja que es necessita el suport de dues terceres parts dels secretaris. Uriel Bertran, afí a Feliu, havia d’assumir el càrrec a partir del maig, quan comença el segon any de mandat. Però va renunciar a fer-ho divendres passat en un intent –finalment en va– d’evitar les dimissions. ¿Com es cobreixen les baixes a la direcció? A part de Pesarrodona, també s’hauran de cobrir les places dels secretaris dimitits. No només els 13 d’aquest cap de setmana, sinó també els que havien abandonat la direcció de l’entitat en els últims mesos per diversos motius. En total, hi ha 22 vacants d’un total de 77 llocs a la direcció. En els pròxims dies està previst que es cobreixin tres places amb substituts de les últimes eleccions. La resta s’hauran d’escollir en unes eleccions parcials, que poden trigar entre dos i quatre mesos a convocar-se.

Tretze dimissions i una presidenta en escac: els escenaris que afronta l’ANC després de la crisi interna

Els crítics busquen signatures per convocar unes eleccions extraordinàries i fer fora Dolors Feliu del càrrec

El més llegit