La corrupció a Catalunya, l’assignatura pendent 10 anys després del pla d’Artur Mas per combatre-la

Impulsat per la proliferació de casos de corrupció que afectaven també el seu partit, el president Artur Mas va convocar les màximes institucions al Palau de la Generalitat per aprovar 51 mesures per combatre aquesta xacra. Deu anys després d’aquell conclave, EL PERIÓDICO ha consultat a diversos protagonistes de la cita el balanç d’aquest pla i la conclusió és que la lluita contra les irregularitats de governs i partits a Catalunya necessita millorar, concretar-se i avaluar-se. És, probablement, l’eterna assignatura pendent de la classe política. I no només de la catalana. Les mesures van incloure millores en la transparència dels executius i els partits, reformes en el sistema de contractació (molts casos de corrupció tenen a veure amb procediments fraudulents de tracte de favor) i delimitacions de la figura de l’imputat (ara investigat). «De les mesures que es van acordar, algunes s’han complert, d’altres no, però el que ha fallat és no tant la norma com la implementació. Per exemple, en el cas de la transparència, la llei està molt bé, però quan vull buscar una cosa no la trobo», assegura Miguel Ángel Gimeno, que va participar en la cimera com a president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i avui és el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya. «En la lluita contra la corrupció, s’hi ha d’estar constantment alerta. Quan et descuides, torna a pujar», afegeix. La proposta de sancionar l’enriquiment injustificat dels càrrecs s’acaba d’impulsar al Congrés, malgrat que el mandat de les Nacions Unides existeix des del 2006. «Alguna cosa s’ha fet», opina el fiscal del ministeri públic de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que també va assistir a aquesta reunió com a fiscal superior. «Una de les assignatures pendents són els criteris d’eficiència i eficàcia per veure si la lluita aconsegueix resultats o no», apunta. Núria de Gispert, que va acudir a la cita com a presidenta de la Cambra catalana, opina: «Va ser positiva, ja al Parlament estàvem treballant en la llei de transparència, però no sé si es va nomenar la comissió d’experts que preveia la llei [...].» «Hi ha un abans i un després de la llei de transparència», indica Jaume López, director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat. Transparència... opaca Catorze de les mesures que es van pactar tenen a veure amb la millora de la transparència. El Congrés i el Parlament n’han aprovat les respectives lleis, però els experts alerten que queda molt camí per recórrer. «Hi ha informació a les webs que no hi ha qui la trobi o que les entengui, sobretot a l’àmbit local, perquè no tenen mitjans», descriu Gimeno. I posa deures: els codis ètics «no serveixen per a res sense una praxi d’integritat de la institució»; els ‘lobbies’ registrats a Catalunya «són pocs», i en les decisions o lleis dels governs «fa falta tenir l’empremta normativa, amb quins estudis es pren la decisió». Quant a les obres o contractes que adjudica l’Administració, «els criteris són clars, ara bé, l’àmbit corruptiu de la contractació no ha desaparegut: ¿Com és possible que només es presenti una empresa a un contracte? Fins i tot càrrecs locals fan ostentació de fraccionar contractes per donar un servei més ràpid al ciutadà», afegeix Gimeno. A més, falta controlar el compliment de les subvencions i, en general, auditar com s’apliquen les normes i lleis, recorda. Per a López, l’accés a la informació està garantit, i també hi ha un nivell alt de publicitat activa, d’informació que surt de l’Administració. Ara toca la tercera fase: que les dades siguin comprensibles i de fàcil accés, comparables amb altres dades d’altres administracions, assegura. «S’hi treballa amb la gent d’administració digital del Govern, per utilitzar un llenguatge comprensible per a la ciutadania», explica. López afirma que el Govern treballa en una llei d’alertadors per complir el mandat de la Unió Europea de protegir les persones anònimes que denuncien casos de corrupció i aposta per portar a terme una llei de grups d’interès que incorpori qüestions com la divulgació de l’agenda dels alts càrrecs, i modificar la de transparència. Deures pendents que demostren que en la lluita contra la corrupció «s’han d’anar augmentant» les mesures, segons López. Joan Ridao, jurista, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i expert en corrupció, considera que els avenços en transparència i contractació amb paràmetres avaluables són notables, però apunta que en l’objectiu que l’accés a la funció pública sigui més meritocràtic, no hi ha millores. Gimeno denuncia que els partits continuen col·locant els seus fidels en lloc de tècnics, quan arriben al poder institucional. Tampoc hi ha avenç en l’autolimitació de les despeses electorals, amb compromisos com una bustiada de propaganda electoral conjunta que no s’ha arribat a fer. La percepció ciutadana La percepció ciutadanaDesprés de l’aplicació d’algunes d’aquestes mesures, el fiscal Rodríguez Sol assegura que «hi ha menys causes judicials per corrupció» i que «els controls funcionen i han millorat, però s’han de veure no només les causes que s’obren sinó també les que aconsegueixen condemna». També el finançament dels partits «és més ajustat a dret, no sé si per por o per consciència», afegeix. «Qui vol ho fa, però no és tan fàcil com abans, s’han de posar moltes barreres perquè si no les tens és molt fàcil corrompre’s», diu De Gispert. En canvi, la percepció ciutadana no quadra amb aquestes valoracions. L’últim baròmetre de l’Oficina Antifrau fet públic el desembre del 2022 revela que la meitat dels catalans creuen que la corrupció ha augmentat i creix la percepció de corrupció de la ciutadania a Catalunya fins que se situen en el 80,2% les persones enquestades que creuen que hi ha molta o bastanta corrupció, una xifra que ha escalat més de 13 punts respecte al 2020, quan era del 67%. Aquesta xifra va arribar al punt àlgid el 2014, quan va arribar al 82,3%. Rafael Ribó, que tambéva acudir a la cimera de fa 10 anys com aSíndic de Greuges de Catalunya, ha declinat atendre EL PERIÓDICO. Ribó va estar tres anys amb el càrrec caducat i va viatjar amb un avió privat d’un empresari vinculat al cas de corrupció del 3% per veure la final de la Champions del FC Barcelona. Va qualificar el fet d’«error i excés de confiança». Tota l’oposició va reprovar la seva actitud. També va acudir a la reunió amb Artur Mas Daniel de Alfonso, llavors responsable d’Antifrau. De Alfonso va cobrar indegudament 258.000 euros de l’Oficina, segons la fiscalia.

La corrupció a Catalunya, l’assignatura pendent 10 anys després del pla d’Artur Mas per combatre-la

L’accessibilitat a la informació, la protecció dels alertadors i la professionalització dels controls, continuen pendents

El Govern es proposa reformar la llei de transparència per complir el mandat de la UE

El més llegit