Junqueras, Borràs, Sirera i els seus artefactes per sobreviure en política

Setmana marcada per l’enèsim marcatge dels tribunals a l’alineació política. El Tribunal Suprem ha aixecat el veto institucional a cinc dirigents del referèndum, però l’ha mantingut per a les dues primeres espases ja jutjades pel referèndum, Oriol Junqueras i Jordi Turull. El futur de l’expresident Carles Puigdemont es juga encara en la justícia europea mentre que la seva successora a Junts, Laura Borràs, espera des del banc dels acusats que el seu judici no acabi amb la seva carrera política. La calculadora de Junqueras El president d’ERC seguirà apartat de la línia política institucional fins al 17 de juliol del 2031. La seva calculadora no ha restat anys a la seva tornada en una papereta electoral, malgrat la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i ERC per rebaixar les condemnes (que hi ha hagut i que hi haurà) a compte de l’1-O. Una altra maniobra del legislatiu –la segona, després dels indults– per «desinflamar» la tensió a Catalunya que el Suprem va rebre com una esmena a la sentència del 2019. La resolució del tribunal s’ha endinsat en els recels. ¿Es van fer malament els càlculs o ERC va pecar d’ingenuïtat? Al PSOE el va agafar d’imprevist i es va centrar a rebatre el PP, però la clatellada dels jutges reforça l’exhibició d’un pols incessant entre el poder legislatiu i el judicial, dificulta el suport republicà a Madrid i treu dosis d’anestèsia al conflicte. I és que la inhabilitació dels líders de l’1-O no va ser indultada, així que, a menys que Pedro Sánchez torni a optar per una altra mesura de gràcia, Junqueras queda fora de les eleccions durant vuit anys, tot i que la seva supervivència política no està en risc. Els qui sí que poden tornar a l’arena institucional són Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn (també Jordi Cuixart, tot i que sempre ho ha rebutjat), ja que ha quedat extingida la seva inhabilitació. No hi ha obstacles per figurar a les llistes de maig més que la seva pròpia voluntat i els càlculs polítics dels seus respectius partits, immersos en una lluita fratricida. El regust és amarg per l’impacte desigual de la reforma i s’enfronten a la complexa disjuntiva de decidir si s’ofereixen per a les paperetes, tot i que sigui als últims llocs, o si es queden en un segon pla per no fer ombra a Junqueras i Turull. El mòbil de Borràs La presidenta de Junts fa poc més d’una setmana que està en desconnexió digital, amb alguna recaiguda sota l’etiqueta ‘lawfare’. L’encàrrec dels advocats va ser clar: havia de minimitzar la seva exposició pública davant un judici que posa en joc la seva supervivència política. Els lletrats consideren que la seva imputació per delictes vinculats a la corrupció està edulcorada per l’agitació política que personalitza el seu lideratge. La insistència de Gonzalo Boye i d’Isabel Elbal venia de lluny, ja durant la instrucció del cas, i va tenir poca repercussió fins que a mitjans de gener Borràs s’ho va repensar, tenint en compte que s’enfronta a sis anys de presó i 21 d’inhabilitació. Van acotar l’apagada del mòbil i la suspensió de la vida pública i els col·laboradors van aclarir l’agenda amb un mes de previsió. Turull es va encarregar de la part interna, del tancament de files, però no va evitar la plantada de Xavier Trias. El secretari general va redactar la carta a la militància demanant unitat i Borràs no va retocar-ne ni una coma. «Trias és Trias», però a ningú se li escapa que les agendes no són inamovibles i molt menys si el que es vol és donar un reconeixement a una companya de files. El discurs ‘borrasista’ el penalitza en el votant moderat de Barcelona, però també necessita els seguidors de Borràs per arribar al primer lloc. Els equilibris sempre són complexos i ara mantenen un pols pels llocs en la llista. La fotocopiadora de Sirera Daniel Sirera torna a la ciutat de la qual assegura que mai se’n va anar. La direcció del PP català està digerint la tornada de qui va ser la seva líder durant un any (2007-2008) però, almenys de moment, no té intenció de repetir en el càrrec. Fa dies que està de mudança i preveu quedar-se durant anys. La demoscòpia l’acompanya en el seu afany i les seves opcions estan dins del consistori de Barcelona. La seva ambició és ser decisiu, que la partida deixi de jugar-se a quatre, per això utilitza molt el carrer. Per això busca una número dos que dediqui tots els seus esforços a convèncer els veïns. Escoltant-los, no des dels faristols dels mítings. I que sigui fidel al projecte i tingui mirada llarga, que no abandoni la carrera abans de temps, és a dir, com a mínim dues legislatures. L’encàrrec de Feijóo és que faci sobreviure el partit a Catalunya. La fotocopiadora de Sirera treu fum, els díptics van a càrrec seu.

Junqueras, Borràs, Sirera i els seus artefactes per sobreviure en política

El Suprem noqueja la «restitució» del líder d’ERC i la presidenta de Junts s’agafa a la desconnexió digital per assegurar-se el seu futur institucional

El més llegit