L’‘efecte Trias’ força ERC a redissenyar la seva llista electoral a Barcelona

«[Xavier] Trias ens ha fet un set». Aquesta és l’anàlisi que un destacat membre d’ERC fa de la presentació del postconvergent com a candidat de Junts a l’alcaldia de Barcelona i el ressò que ha tingut a les enquestes. Segons les veus del partit consultades, no obstant, la dimensió de l’estrip és més o menys aparatosa, però gairebé totes coincideixen que ha forçat els republicans a redissenyar la seva llista electoral. Tot això en un context en què encara quedava per validar qui serà la número dos d’Ernest Maragall. Perquè si una cosa sembla segura és que la segona part del tiquet electoral d’ERC serà una dona. «La irrupció de Trias tampoc ha canviat tant el perfil que es busca per a aquest número dos. Des de fa una mica més d’un any, el mateix Maragall és conscient que el partit no pot optar a l’alcaldia mostrant només un candidat que té 80 anys [complerts el 5 de gener] i que, per contra, ha de ser més una candidatura coral», apunten. Amb tot, sigui per Trias o sigui per lentitud de la formació, queda per dilucidar qui serà aquesta número dos. El partit es troba en via de tancar el ‘fitxatge’ d’una d’independent de perfil «potent», segons descriuen fonts republicanes. Les probabilitats són molt altes, segons les mateixes fonts, que assenyalen la setmana vinent com a clau per al desenllaç. A l’espera de la ‘rara avis’, dos noms optaven al lloc. La regidora Elisenda Alamany i la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella. La primera prové dels Comuns, on va ser diputada i portaveu del grup parlamentari entre 2018 i 2019. Un passat que, malgrat ser ideal per a una tàctica contra l’alcaldessa Ada Colau del tipus ‘com més parents, més dolents’, no ha sigut, paradoxalment, explotat pels republicans. Alamany és un vers solt, que va mirar de fer la seva pròpia comunicació com a regidora a través de les xarxes socials. Capella és més un tot terreny. Regidora a Barcelona, diputada i senadora a Madrid i ara delegada de la Generalitat a la capital d’Espanya, just en un període en què les relacions entre Govern espanyol i Govern català han sigut més atrafegades. Totes dues són «persones de confiança» de la direcció, segons diverses fonts del partit, i s’hi compta per als llocs alts de la llista que, reiteren, s’estima coral al voltant de Maragall. Tot i que una d’elles insinua que «Alamany ja va ser número dos i el més lògic és que només la pogués desplaçar una candidata independent més potent». És a dir, no és el mateix posar que treure. «Res està decidit», apunta una veu de la direcció. És potser la confecció de la llista, i aquests primers 15 noms (els partits sempre pequen d’optimisme) on l’‘efecte Trias’ es deixa notar. «El partit s’ha adormit sobre els llorers», pondera una veu que recorda que ja en la nit electoral de les eleccions del 2019 hi va haver certa «falta de reflexos» per agafar el telèfon i parlar amb Colau per començar a pactar un govern municipal entre les dues primeres forces a les urnes. La culminació va ser que per primera vegada, des de 1979, la força més votada (ERC, per 5.000 vots) no va obtenir l’alcaldia. La seqüela del 2019 «I ara s’ha tornat a reaccionar de manera lenta. Fa un mes que Trias es va postular i dos mesos des que se sabia que ho faria», considera un bon coneixedor del món municipal. «Cal fer una llista per governar». «Amb el retorn de Trias hi pot haver vot que el 2019 va ser per a ERC, però que en les generals i catalanes són per a Junts, que ara vulguin tornar a ‘casa’», indica una veu del partit. Els retocs de la llista passen, doncs, per reforçar, d’una banda, el flanc més independentista, el de Junts. Sempre tenint en compte que el mateix Trias no és Laura Borràs. És més, mira de separar-se d’aquest independentisme més allunyat del centre. «És veritat que les enquestes perceben una tendència en favor de Trias, però no veig la manera com Junts podria duplicar escons. La política té més de ciència que de màgia», afirma un republicà de l’òrbita municipal. Blindatge de Colau Aquesta veu realitza, a més, una altra lectura de les dades. «Un altre problema que ens planteja la presència de Trias és que al polaritzar els comicis el que fa és blindar Colau i atraure cap a ella aquell electorat fronterer amb ERC que no li agrada el que està fent l’alcaldessa, però que veu amb horror la tornada d’un candidat sense model de ciutat conegut, més enllà de la barra lliure turística». «Hi ha un pacte entre Colau i Trias per polaritzar la campanya. Trias revitalitza Colau i converteix el que era una batalla pel tercer lloc entre Comuns i Junts en una carrera a quatre per la victòria», assenyala un republicà. I allà hi ha l’altra frontera a reforçar en les llistes, la que separa ERC de Colau. «El que els sondejos recullen, sobretot, és un desig enorme de canvi polític a Barcelona. I que hi ha un 30% d’indecisos. És molt possible que el ‘momentum’ de Trias li hagi arribat massa aviat», apunta una altra veu, en aquest cas, més pròxim a la direcció nacional del partit. La clau, segons llegeixen els republicans, és que, a l’inici de la campanya Maragall estigui per sobre del postconvergent. «El 2019 vam aconseguir ser el vot útil de l’independentisme. I això és important també el 2023, per més que ara aquesta etiqueta cotitzi a la baixa, si ho comparem amb fa quatre anys.

L’‘efecte Trias’ força ERC a redissenyar la seva llista electoral a Barcelona

Els republicans miraran de tancar la setmana que ve el ‘fitxatge’ d’una número dos de Maragall «independent i potent»

El més llegit