L’avortament i la sanitat enterboleixen la precampanya de Feijóo

«Els estatuts diuen que el PP defensa el dret a la vida i l’humanisme cristià. Està per escrit. ¡Quina necessitat tenia Feijóo de dir que és «correcte» que el Constitucional avali la llei de Zapatero! ¿Per què s’embolica?». Qui parla així és un ex alt càrrec dels populars, participant en la redacció dels estatuts del partit, revisats el 2017, encara amb Mariano Rajoy de líder dels conservadors. En una part del PP no s’ha entès que l’actual president de la formació, Alberto Núñez Feijóo, hagi assumit la llei de terminis que ha beneït ara el Tribunal Constitucional i no hagi mantingut la posició en contra que el seu partit va defensar, el 2010, quan va recórrer contra la norma. Aquest assumpte i les manifestacions a Madrid contra el deteriorament de la sanitat pública han enterbolit els plans que tenia Feijóo per a l’inici d’aquest any electoral, en el qual pretenia posar en relleu els problemes que està tenint el Govern central amb la llei del ‘només sí és sí’ i, des d’aquest dilluns, també amb ERC. La decisió del Tribunal Suprem de mantenir la inhabilitació total a Oriol Junqueras i no aplicar-li cap rebaixa després de la reforma del delicte de malversació ha provocat que Sánchez, segons Feijóo, faci «el ridícul jurídic». «Va rebaixar les penes de malversació i no va aconseguir el seu objectiu. Reposem les garanties jurídiques de l’Estat de dret i la democràcia espanyola. [Sánchez] té els nostres vots per reposar el delicte de sedició», va declarar davant els micròfons després de dir el que volia i no donar opcions a preguntes sobre l’avortament. «Entenc que, si no fem una declaració en aquest sentit [sobre el Suprem], avui estaria incomplint el meu deure. Demà tinc una altra roda de premsa i li respondré totes les preguntes que vulgui», va continuar. Esquivant preguntes Feijóo havia acudit com a públic a una conferència del president de la Xunta, Alfonso Rueda, i, tant a l’entrada com a la sortida, es va negar a respondre la qüestió que li van llançar els periodistes: «¿Considera que l’avortament és un dret?». La pregunta ve després que, dilluns, Borja Sémper, portaveu del PP, assegurés que el seu cap de files mai ha dit que «l’avortament és un dret». Una cosa que no és veritat. Ho va afirmar el mes de juny en un acte del diari ‘La Razón’. Sémper intentava no tirar més llenya al foc després d’un cap de setmana en què algunes veus del sector dur del PP (com els exministres Jorge Fernández Díaz i Jaime Mayor Oreja) fessin públic el seu malestar per l’actitud contemporitzadora de Feijóo al conèixer l’aval del Constitucional a la llei de terminis de l’avortament. El polític gallec va sostenir la setmana passada que «una llei de terminis ben construïda és una llei correcta en termes generals» i mereix els seus «respectes». El vot del centre La direcció del PP manté en públic un discurs amb què intenta no revoltar més els que estan en contra del dret a l’avortament en les seves files i recorda que la majoria dels països europeus permeten interrompre l’embaràs lliurement fins a una determinada setmana (a Espanya fins a la 14a). Fonts de la direcció van apuntar a aquest diari que «és la primera vegada en anys» que la posició de Feijóo pot «atraure votants d’esquerra moderada en lloc de suposar un problema». Volen allunyar-se de Vox, tot i que la formació de Santiago Abascal no l’hi posarà fàcil. Els ultres han registrat una iniciativa al Congrés que demana derogar la llei de terminis avalada pel Constitucional i demana incloure les mesures per a embarassades que van proposar a Castella i Lleó, on governen amb el PP (escoltar el batec fetal i veure el nadó en ecografia 4D abans d’avortar). L’argumentari: respecte a les manifestacions Aquesta polèmica interna s’ha sumat a l’altre maldecap que preocupa la seu conservadora: les protestes contra Ayuso pel deteriorament de la sanitat pública madrilenya. En l’argumentari que va enviar la direcció als seus alts càrrecs per a aquest dimarts, Feijóo els va demanar remarcar que el PP respecta «totes les manifestacions pacífiques», just el contrari que va fer la presidenta la vigília, quan va intentar desacreditar el seguiment de la protesta de diumenge dient que l’esquerra mobilitza el seu electorat. La vaga de metges d’atenció primària va començar al novembre i Ayuso no ha volgut que el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, s’assegui a la taula de negociació per trobar una solució. En l’argumentari de Génova, tal com va fer el líder del PP diumenge, s’assenyala l’Executiu central per difuminar les responsabilitats malgrat que la competència és de les autonomies: «Estem completament a favor de demanar una sanitat pública de qualitat per a tothom. [El Govern] Manté bloquejat incrementar les places del MIR, cosa que sí és de la seva competència i permetria incorporar més metges als sistemes de salut», afegeix la nota.

L’avortament i la sanitat enterboleixen la precampanya de Feijóo

L’estratègia del PP passava per mirar d’assetjar Sánchez per la llei del ‘només sí és sí’ i la inhabilitació de Junqueras

El més llegit