L’oposició de Feijóo: votar ‘no’ en normes ‘estrella’ però oferir el seu salvavides al PSOE perquè trenqui amb Podem

«Deixi’s ajudar pel PP». La frase l’hi va llançar Cuca Gamarra, portaveu dels populars al Congrés, al president del Govern en l’última sessió de control. I bé podria ser un lema de la futura campanya. El PP està disposat a donar els seus vots a la reforma de la llei del ‘només sí és sí’ que els socialistes han registrat en solitari i que ha suposat una de les principals crisis per al Govern de coalició. Com també va brindar la seva abstenció per salvar el PSOE de l’esmena a la totalitat que ERC i Bildu havien presentat contra la llei Audiovisual i que va suposar un nou xoc amb Unides Podem. O va recolzar el PSOE –i part d’un Unides Podem que va votar dividit– en la presa en consideració de la seva proposta per abolir la prostitució. L’estratègia conciliadora del PP, més que per donar suport al Govern, passa per allargar la mà al PSOE... especialment si això els empeny a deixar anar la dels seus socis d’investidura. Però ni parlar-ne de grans acords: el gran pacte de renovació d’òrgans per al qual Pablo Casado, anterior líder del PP, semblava el principal escull, continua sense arribar nou mesos després del relleu en la presidència del partit. Alberto Núñez Feijóo va ser elegit president del PP a primers d’abril amb el compromís d’oferir «fiabilitat, maduresa, sentit d’Estat». L’estil de Casado s’havia caracteritzat per una oposició de frases gruixudes, to bel·ligerant i nomenaments impossibles. Ni la crisi migratòria de Ceuta, ni Afganistan, ni la pandèmia, i molt menys la renovació d’òrgans, van aconseguir posar d’acord els dos grans partits. Però les votacions del Congrés, tanmateix, dibuixaven un altre escenari: el PP va votar a favor de la meitat dels projectes de llei del Govern i de la meitat dels seus decrets llei, tot i que no va recolzar els temes més polítics o mediàtics. Ara, les dades de les votacions del PP a les iniciatives legislatives del Govern, analitzades per EL PERIÓDICO, mostren pocs canvis. El PP ha donat el sí al 51% dels reials decrets i projectes de llei que s’han votat al Congrés i només s’ha oposat al 25,1%, tot just un de cada quatre. El 23,8% restant han sigut abstencions. Això sí, Feijóo manté el seu ‘no’ a les normes estrella, les més mediàtiques o amb més càrrega política: la llei de Memòria democràtica, l’impost a les elèctriques o a la banca, la llei de l’Esport, la del ‘només sí és sí’ i, per descomptat, els Pressupostos Generals de l’Estat. En l’evolució any rere any, les dades són similars i amb prou feines reflecteixen el canvi en la direcció: un 48,5% de suports el 2020, un 51% el 2021 i un 56,8% el 2022. Quant a les proposicions de llei que han portat a la Cambra el PSOE, Unides Podem amb suport del PSOE o tots dos de manera conjunta, el PP ha votat a favor de vuit, en contra de set i s’ha abstingut en dues. Un dels moments més aspres va ser la votació de la reforma que deroga la sedició i redueix la malversació: els diputats del PP i Ciutadans es van negar a votar en senyal de protesta. També hi ha tres proposicions de llei que han registrat Unides Podem sense el suport del PSOE i que no han tirat endavant, tot i que el vot en contra del PP en cada una no va ser sorprenent ni determinant. Quant als ‘decrets anticrisi’, aquells amb mesures per pal·liar els efectes de la guerra, el PP es va oposar a l’abril a la convalidació del primer, el que recollia l’ajuda directa al combustible, i es va abstenir en el que va arribar a l’estiu. L’abstenció també va ser la seva opció en la votació del límit al gas, i al tercer ‘escut social’ que s’ha votat aquest gener. El ‘salvavides’ del PP La llei general audiovisual és un bon exemple de com el PP es converteix en aliat del PSOE quan els seus socis habituals, fins i tot el seu company de Govern, no estan disposats a recolzar-lo. La votació del dictamen al Congrés es va saldar amb els únics ‘sí’ del PSOE, el PNB i altres minoritaris. Unides Podem es va afegir a les abstencions d’ERC i Bildu en protesta per l’esmena que el seu soci havia inclòs a última hora en un projecte que era de tots dos. La sorpresa la va donar el PP, canviant el ‘no’ per una abstenció que salvava la norma. També la cimera de l’OTAN que es va celebrar a Madrid va mostrar les divisions dins el Govern –fins i tot dins de Podem–. I el PP hi va ser per mostrar unitat amb el PSOE i donar-li el seu suport al Senat, on els morats no tenen representació, i en la votació al Congrés sobre l’adhesió de Suècia i Finlàndia. Però el salvavides del PP funciona de manera intermitent. Amb els seus vots i els del PNB, el PSOE va esmenar la llei de benestar animal per deixar fora els gossos de caça, generant l’enèsima baralla dins la coalició. Però en la votació del dictamen, va donar el seu ‘no’ a una norma que va estar a punt de caure en ple duel entre els dos partits del Govern. Tampoc va recolzar la reforma del Codi Penal per castigar el maltractament animal, que necessitava una majoria absoluta per tirar endavant i que va fer patir l’Executiu fins al final. Els de Feijóo també aprofiten iniciatives simbòliques, com les proposicions no de llei, per mostrar la divisió dins el Govern i debilitar Sánchez. El PP va sumar els seus vots a Podem, ERC i Bildu per reprovar el canvi en la posició espanyola davant el Sàhara Occidental. Per a Pedro Sánchez, que va fer campanya amb el ‘no és no’ davant Rajoy, la mà estesa dels populars en un any electoral és més aviat una abraçada d’os. Cal veure si les desenes de votacions que queden per davant serviran perquè el PP converteixi en credencials el seu «deixi’s ajudar».

L’oposició de Feijóo: votar ‘no’ en normes ‘estrella’ però oferir el seu salvavides al PSOE perquè trenqui amb Podem

El ‘nou’ PP recolza més de la meitat de les iniciatives legislatives del Govern al Congrés, com ja feia el de Casado, però continua sense pactar la renovació d’òrgans

El més llegit