Quan Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, encara aliats en un Podem sortit del forn, van alçar amb entusiasme la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot a les eleccions catalanes del 2015 poc imaginaven que la coalició formada per ICV, EUiA i Podem acabaria com el rosari de l’aurora. Després de la victòria d’Ada Colau a Barcelona i l’èxit morat en les europees, l’artefacte català estava cridat a irrompre amb força, a jutjar per les enquestes, en el panorama català. Barcelona en Comú va sospitar des del principi d’una aliança que va creure precipitada i marcada per quotes de partits, motius pels quals va rebutjar sumar-s’hi. Per encapçalar-la van ser sondejats des de Jaume Asens i Joan Subirats fins al periodista Jordi Évole i l’economista fundador de Procés Constituent, Arcadi Oliveres.