El Suprem considera «deslleial» el recurs fiscal contra la interlocutòria de Llarena sobre Puigdemont

Al Tribunal Suprem no ha agradat el recurs dels fiscals del procés contra la interlocutòria del jutge Pablo Llarena en relació amb els fugits, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig, Toni Comín i Clara Ponsatí. Ho consideren una «deslleialtat» per diverses raons, entre les quals, perquè torna a introduir la rebel·lió per la qual va acusar el ministeri públic en el judici dels que no van fugir, malgrat que van acabar sent condemnats per sedició en concurs medial amb malversació de cabals públics a penes de fins a 13 anys de presó i altres tants d’inhabilitació, en el cas del president d’ERC, Oriol Junqueras. Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que el recurs subscrit pels quatre fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, amb el beneplàcit del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, ni tan sols agrada a tots ells, perquè insisteix en la rebel·lió i en la violència, que, en cas d’haver existit, hauria obligat al tribunal a condemnar per aquest delicte, en comptes de pel de sedició pel qual finalment es va decantar. Assenyalen que les seves referències a aquest extrem impliquen una crítica a la mateixa sentència que, paradoxalment, pràcticament és el seu únic argument contra la decisió de Llarena d’entendre que la derogació de la sedició només permet perseguir els fugits per desobediència. Afegeixen que en aquest tipus de recursos no pots centrar-te en la sentència de l’octubre de 2019 amb què es va condemnar els líders del procés, perquè els fugits encara no han sigut jutjats i els elements que has d’utilitzar en contra seu només són els que consten en l’ordre de processament. Desordres per a tothom menys Rovira El recurs fiscal, de 10 pàgines, discrepa de Llarena que la derogació de la sedició no suposa la gairebé despenalització de la conducta atribuïda als fugits, sinó que després de la reforma s’ha de considerar que van cometre un delicte de desordres públics agreujats: tots, menys la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per a la qual sí que creu adequat el criteri de l’instructor. Això a la pràctica suposa que Rovira no serà reclamada, ja que en el seu cas, a l’estar només processada per sedició i no per malversació, la seva imputació es reduirà a un delicte no penat amb presó, equivalent al dels exconsellers que van ser condemnats només a inhabilitació o al de les fugides que s’han posat a disposició de la justícia espanyola: Meritxell Serret i Anna Gabriel. Des de l’alt tribunal s’entén la diferència de tracte establert pel ministeri públic respecte a la resta de fugits un favoritisme cap al soci del Govern de Pedro Sánchez amb el qual es va pactar la derogació de la sedició i la reforma de la malversació. No es donen més explicacions sobre el seu cas; només se li dedica l’última la frase de l’escrit. La fiscalia demana a Llarena que modifiqui la seva interlocutòria per reclamar als «processats rebels» per desordres públics, a més de per malversació del tipus greu, que ja els atribuïa l’instructor, «a excepció de Lluís Puig, al qual se li imputen exclusivament fets constitutius de desobediència i de malversació, i de Marta Rovira la imputació exclusiva de la qual per desobediència compartim», afirma el recurs. Sense tracte especial a ERC L’Advocacia de l’Estat, en representació de l’Executiu, en canvi, no posa cap excepció per a Rovira. Coincideix amb el fiscal que els processats per sedició, després de la reforma del Codi Penal, han de ser-ho per desordres públics agreujats, però no separa de la resta de pròfugs de la justícia la dirigent d’ERC. Els Serveis Jurídics de l’Estat argumenten que la interlocutòria impugnada «limita indegudament el dret de les acusacions a formular la seva qualificació d’acord amb els delictes que estimin acomodats als fets que es vagin a enjudiciar», i es remeten a la mateixa argumentació del jutge per afegir que «l’ordre de processament té per objecte concretar els fets inicialment atribuïbles a l’acusat, avaluant la seva naturalesa delictiva per decidir el procediment aplicable i la seva continuació, però no concerneix aquesta resolució realitzar un immutable judici de subsumpció típica». «La qualificació dels fets atribuïts al processat haurà d’efectuar-se per les acusacions i per la defensa en els seus escrits de qualificació provisional, i fins i tot a l’emetre les seves conclusions definitives sempre que respecti l’essència dels fets pels quals s’hagués decretat, en el seu cas, l’obertura del judici oral», afirma Llarena, que significa que mentre es respectin els fets, les acusacions poden acusar pel delicte que entenguin més convenient, com el dels desordres públics agreujats, tot i que el magistrat no ho reflectís en la seva resolució.

El Suprem considera «deslleial» el recurs fiscal contra la interlocutòria de Llarena sobre Puigdemont

Continua referint-se a la rebel·lió, malgrat que la condemna va ser per sedició, i redueix l’acusació contra Rovira

El més llegit