Aragonès accelerarà l’acord de claredat després de salvar els pressupostos

La negociació pressupostària ha consumit el 8,3% del 2023. Just el primer mes d’un any marcat pel seu caràcter electoral. A Catalunya, almenys, ja es pot apostar que la cita amb les urnes serà doble (municipals, al maig, generals, a la tardor) i no triple (les catalanes no seran necessàries). Amb el pacte pressupostari a la butxaca, el president Pere Aragonès es disposa a abandonar la marxa lenta que portava impresa el seu Govern, en espera dels nous comptes, i prepara ja la resposta a la inevitable pregunta: ¿I ara què? Tots els partits fan partidisme. Però la manera de portar-lo a terme per part d’aquells que participen d’un govern es diu gestió. D’aquesta depèn que l’electorat renovi o revoqui la confiança dipositada. Sobretot a tres mesos de l’inici de la campanya electoral de les municipals. El pla d’Aragonès passa per les dues potes que caracteritzen el seu mandat. El procés, amb la incerta travessia pel desert que inicia aquest 2023 la taula de diàleg, precisament, per la successió de conteses electorals, i la gestió del dia a dia. El primer punt és, en aquesta ocasió, de singular importància. Després d’haver ballat més o menys agafats amb el PSOE (Pressuposats Generals de l’Estat i reforma del Codi Penal, sobretot) i amb el PSC (comptes de la Generalitat), ERC necessita un distanciament immediat del PSC. En la mateixa proporció, és clar, que la que necessiten els socialistes dels republicans, cada un amb la vista posada al seu nínxol d’electors. Res com apostar, pensen a Esquerra, per un referèndum per distanciar-se del PSOE i del PSC. I al seu torn, res com esmentar l’objectiu últim, la independència, per desmentir les crítiques de Junts d’abandonament de la lluita per la desconnexió. Ja amb aquesta intenció va llançar al desembre ERC la proposta d’un acord de claredat entre partits i entitats catalanes per fer un referèndum pactat. I la demora de la rúbrica del pacte dels pressupostos ha tirat ja el temps a sobre a ERC. La intenció era i és arribar al maig amb no només la idea en marxa, sinó ja amb les primeres concrecions. Aviat, el president realitzarà el nomenament (un o dos) dels responsables de l’oficina de coordinació de l’acord de claredat per portar endavant la tasca, tant dins de Catalunya, com cap a la comunitat internacional. Aquest responsable, juntament amb un reduït equip, fixarà el calendari a seguir. Però sabent que aquest acord de claredat preveu dues grans fases, el diàleg intern a Catalunya i, després, el seu trasllat al Govern, es dedueix que aquest 2023 s’emprarà per mirar d’il·lusionar els independentistes perquè participin del debat. El traspàs de Rodalies En les setmanes vinents, a més, l’Executiu nomenarà una comissió d’experts que han de determinar tant els passos tecnicojurídics que han d’avalar el traspàs de Rodalies, com l’import econòmic que ha d’acompanyar l’esmentada transferència. «Aquesta és la primera vegada des de 1981 que ERC lidera la Conselleria de Territori i tocava una tasca d’aprofundiment en assumptes clau com Rodalies», explica una font del Govern. El tercer punt en la llista de deures autoimposats per Aragonès és la posada en marxa de «programes amb equips transversals i multidisciplinaris» que poden afectar diverses conselleries i diversos escalafons dins d’un mateix departament (el gabinet jurídic, el de planificació, el de comunicació, per exemple), amb l’objectiu d’alleugerir la tramitació. És a dir, programes ‘antiburocràcia’ i que neixen de la singularitat que aquest és un Govern monocolor. El primer d’aquests programes és la instal·lació de plaques fotovoltaiques en equipaments públics. Afecta les conselleries d’Acció Climática i Territori (per la part d’infraestructures) i, en un segon nivell pot arribar a Educació, Justícia i Salut, per exemple, si els edificis on s’intervé són escoles, presons i hospitals. També és imminent la creació de la primera policia de proximitat. Es començarà en una localitat de les comarques de Barcelona i si bé el programa afecta només la Conselleria d’Interior també hi participaran els equips municipals de les poblacions afectades. El tercer objectiu és el de crear un grup que lideri les 100 mesures per potenciar el català, en tots els àmbits, és a dir, amb afectació en tots els departaments, que va aprovar el Consell Executiu en la seva reunió extraordinària celebrada a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el 29 de novembre. La pròrroga i l’avanç electoral La planificació dels següents passos estava establerta abans del pacte amb el PSC. En el Govern hi ha gran sensació d’alleujament per la futura aprovació dels pressupostos, i ara, a misses dites, algun ‘fontaner’ republicà exposa la crua realitat que es manejava als despatxos nobles Palau de la Generalitat. I és que, en les hores més greus de desacord amb els socialistes, l’avanç electoral comptava amb les mateixes opcions que la mera pròrroga pressupostària, si no hi havia acord. «Era molt difícil projectar-se cap al futur sense uns comptes aprovats. El país no es podia permetre ni una cosa ni l’altra», admeten. En les setmanes vinents, així mateix, s’adaptaran aquests ‘deures’ al pacte amb el PSC. Les fonts republicanes consultades asseguren totes, sense indici de dubte, que el «pacte es complirà». Tot i que hi hagi alguna d’aquestes veus que, amb un mig somriure, apunta: «Complirem... com compleix el PSOE allò pactat».

Aragonès accelerarà l’acord de claredat després de salvar els pressupostos

El Govern estudiarà a fons el traspàs de Rodalies, posarà en marxa la policia de proximitat i farà seguiment de les 100 mesures per potenciar el català

Multimèdia | Els pressupostos de la Generalitat, d’un cop d’ull

El més llegit