Espanya reforçarà la letalitat dels seus tancs Leopard abans d’enviar-los a Ucraïna

No serà un avi que fa 20 anys que està jubilat, sinó un tanc rejovenit el que Defensa enviarà a Ucraïna. La recuperació dels carros de combat Leopard 2A4 que l’Exèrcit ha tret del seu magatzem de Casetas (Saragossa) anirà més enllà del simple reassemblatge i posada al punt. S’avalua una renovació d’elements –informen a EL PERIÓDICO fonts pròximes als treballs– perquè el carro tingui «la mateixa letalitat» que els seus parents moderns. I això per acord –o exigència– dels aliats en el grup de donants que es van reunir telemàticament divendres passat. Els primers cinc tancs del lot que enviarà Espanya van arribar –alguns d’escapçats, sense torre ni canó– el dia 30 a la planta de Santa Bárbara Sistemes a Alcalá de Guadaira (Sevilla). Els havien portat des de Casetas grans camions al llarg de 850 quilòmetres. El viatge es va fer de nit, eludint el trànsit més intens, i amb un protocol extraordinari de seguretat que Defensa ha desplegat amb Interior. Hi ha un discret i reforçat dispositiu que no només inclou les rutes i les màquines: també les persones implicades en els treballs. Ja n’hi ha sis a Sevilla. Els Leopard estan en diagnosi, que es fa en secret, per esbrinar què necessita cada un abans d’implicar en la feina altres empreses, sobretot subministradores. No està descartat en aquest procés que Indra s’afegeixi a les tasques, segons les fonts referides. Defensa encara no ha publicat la totalitat dels contractes relacionats amb aquest encàrrec urgent –al qual envolta una instrucció d’informació restringida– perquè depenen del diagnòstic. Però «la ministra va ordenar un quart esglaó», recorda un dels experts consultats. I així és com s’anomena la revisió més completa prevista pels militars. «De la despesa total d’aquesta donació serà informat el Consell de Ministres, com d’altres contractes clau de Defensa», assegura. A cada tanc se li reposaran els líquids que els van treure per ser guardats, i se’ls hauran d’instal·lar cadenes i sabates noves mentre se’ls faci una reposició del motor i una revisió de tota la xarxa elèctrica. Les fonts esmentades apunten a la instal·lació d’un nou sistema de comunicació a cada carro, per fer-lo interoperable amb els altres tancs aportats pels altres països, i la renovació del sistema per tallar incendis. En la seva mecànica i el seu armament «totes les obsolescències seran substituïdes i millorades», indiquen sense donar més detalls. Fonts militars menys pròximes als treballs parlen de la necessitat de reforçar certes parts del blindatge i que es recondicioni el sistema de tret amb un visor tèrmic de tercera generació «per proporcionar al cap del carro i a l’artiller la capacitat ‘hunter-killer’». Es refereixen a una avançada localització de diana i tret, fins i tot en condicions de mala visibilitat quan entri en combat. Aquesta possibilitat no la confirmen les altres fonts consultades. Les empreses concernides guarden silenci. 3.894 euros cada canonada A hores d’ara, és un secret si els carros espanyols viatjaran proveïts de munició o buits fins que altres països els dotin en una escala a Alemanya o Polònia, o bé a l’arribar a Ucraïna. La qüestió forma part del pols entre aliats pel desplegament dels Leopard a Ucraïna. Fins ara només Alemanya, Polònia, el Canadà i Portugal han aclarit quants tancs enviaran: una companyia de 14 cada un dels dos primers i quatre cada dels altres dos. La resta de governs no aclareix el total de la seva aportació, inclosa Espanya, on els enviaments d’armament no es revelen tret d’excepcions. Regna un altre silenci no menor al voltant de qui municionará els Leopard. Té a veure amb la mancança dels projectils de 120 mil·límetres en què es basa la potència de foc del tanc amb què Espanya puja un esglaó en la seva implicació en la guerra, i també la important escassetat d’aquest calibre als arsenals espanyols i europeus. El 12 de novembre Defensa va formalitzar l’última compra de munició per als seus Leopard, quan Alemanya –el país dissenyador– encara no havia donat el seu plàcet perquè els tancs anessin a Ucraïna. Ha sigut un encàrrec a la Israel Military Industries (IMI) per 7,7 milions d’euros: 2.000 projectils tipus fletxa que surten a 3.894 euros cadascun. Es tracta d’una bala que, disparada pel canó d’ànima llisa del Leopard, pot impactar en altres tancs a 4.000 metres. És per al que serveix la fletxa: destruir altres blindats. El seu preu s’ha disparat un 30% per la guerra a Europa. L’altra munició de l’arsenal del Leopard, de càrrega buida, és més barata (una mica més de 2.000 euros per projectil) però apta per a objectius més tous. Espanya ha comprat fletxes, però el lot és petit: amb prou feines dona per a 9 bales per cadascun dels 219 Leopard E que l’Exèrcit té operatius. Les fonts militars preguntades donen poques probabilitats que Defensa municioni la seva donació de tancs. Un Leopard carrega 40 projectils. En una jornada de combat de les que es poden veure a Ucraïna pot gastar tres rondes de munició. I això implica un altre problema que analitzen aquests dies els països donants: el manteniment. El canó del Leopard necessita canviar de camisa cada 1.000 trets. I el tanc necessita una revisió cada 100 hores de marxa. Si s’avaria, només un altre Leopard o un vehicle de potència similar pot remolcar-lo. De moment Espanya no enviarà carros de recuperació, confirmen les fonts esmentades. Mai sols El termini de l’1 d’abril per a l’entrega d’uns A4 rejovenits, indiquen, «dependrà de les prioritats». Però és també el termini mínim per ensinistrar a les dotacions ucraïneses que manejaran els Leopard de cara a una pròxima ofensiva russa de primavera. A la nova oficialitat de les companyies blindades ucraïneses se’ls remarcarà una instrucció que és una línia vermella de la donació a Kíiv: «Els carros no poden anar sols, això és sagrat», diu un dels militars. Altrament, seran caçats com ho van ser els aïllats carros russos que –«per imperícia dels seus comandaments o falta de doctrina en les forces d’invasió»– han protagonitzat, amb la seva torre saltant pels aires, els vídeos de la triomfal propaganda ucraïnesa de guerra. El plantejament occidental de desplegament òptim de les companyies de Leopard al Donbass o Zaporíjia els descriu avançant amb una cortina de foc d’artilleria per davant i helicòpters amb míssils antitancs per darrere. A més, pilots d’infanteria caçatancs als flancs, a un quilòmetre de distància, per atacar carros rivals o combatre contra els soldats caçatancs que al seu torn enviï Rússia. «Tot això, amb superioritat aèria, és clar», afegeix un dels experts que han informat a aquest diari, preocupat per l’esperada acció de drons. Alguns d’aquests aparells, domèstics, gairebé artesanals, poden transportar una mina antitancs russa de 7 quilos per sobre del Leopard i deixar-la caure sobre la seva torre. Però aquestes companyies protegides per davant, per darrere, per sobre i pels flancs són el plantejament òptim. «La realitat pot ser molt diferent, perquè cap pla sobreviu al contacte amb l’enemic», recorda, citant el mariscal prussià Von Moltke, un general dels militars consultats. A la necessitat de no haver donat els Leopard en va, pot respondre a la primavera, si la guerra ho madura, una futura entrega d’helicòpters antitancs o caces F-16 per part d’Occident.

Espanya reforçarà la letalitat dels seus tancs Leopard abans d’enviar-los a Ucraïna

Poca munició a Europa per dotar els carros: cada tret costa 3.894 euros

El més llegit