¿Què pot passar amb Puigdemont? ¿Qui guanya i qui perd amb la sentència sobre l’euroordre?

Les sentències dels tribunals solen requerir una sentència reposada per apreciar-ne els matisos. I més si són del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i en depèn no només la possibilitat que l’expresident català Carles Puigdemont i la resta de fugits del procés siguin entregats a Espanya en virtut d’una euroordre, sinó també l’eficàcia d’aquesta eina de cooperació europea entre estats per a la detenció i entrega de reclamats. La resolució donada a conèixer aquest dimarts per la justícia europea afirma que no es pot negar tret de vulneració sistèmica de drets al país reclamant, però deixa marge a una interpretació individualitzada i presta atenció als «grups objectivament identificables». Aquestes són les claus de la resolució. ¿Què ha decidit el TJUE? La cúspide de la justícia europea ha sentenciat que un país no pot denegar l’entrega d’un reclamat per un altre estat «basant-se en la falta de competència de l’òrgan jurisdiccional que enjudiciarà aquesta persona» quan sigui entregada, que és el que Bèlgica va al·legar per rebutjar l’entrega a Espanya de l’exconseller de Cultura Lluís Puig: que el Suprem no era el tribunal competent per jutjar-lo i això vulnerava els seus drets a un judici just i a un jutge imparcial i predeterminat per la llei. Davant aquesta resposta, l’instructor del procés al Suprem, Pablo Llarena, amb la ment posada en el seu següent pas per intentar que l’expresident Carles Puigdemont sigui posat a disposició de la justícia espanyola, va elevar una sèrie de qüestions prejudicials al TJUE sobre euroordres. La resposta s’ha conegut aquest dimarts i dona la raó al magistrat de manera contundent en aquest punt, perquè afirma que la justícia belga no pot reinterpretar la llei d’enjudiciament criminal espanyola per considerar que els responsables de l’1-O no poden ser jutjats pel Suprem, sinó que haurien de ser jutjats pel Tribunal Superior de Justícia català, com va dir Bèlgica respecte a Puig. ¿Significa que ja no en podran denegar l’entrega? La sentència, no obstant, no tanca la porta al seu rebuig de manera general. La resolució afegeix que un país «haurà de negar-se a executar una euroordre si comprova que a l’estat membre [requeridor] hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades que afecten el seu sistema judicial i que l’òrgan jurisdiccional que haurà d’enjudiciar la persona buscada a l’esmentat estat membre és manifestament incompetent per fer-ho». En el cas del procés, Bèlgica es va centrar només en aquest segon punt, però sense sustentar-ho en cap dada i el TJUE posa certes condicions per poder fer-ho. Requisits per arribar a aquesta conclusió Els tribunals d’un país només poden denegar una entrega perquè el tribunal que reclama no és el competent «si existeix un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’estat membre emissor o deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l’interessat». També serà possible si, «en el seu cas, de manera concreta i precisa, tenint en compte la situació individual d’aquesta persona, de la naturalesa de la infracció i del context fàctic, hi ha raons serioses i fundades per creure que l’esmentada persona correrà tal risc en cas de ser entregada a l’esmentat estat membre». Per declarar que «aquestes deficiències existeixen a l’estat membre emissor i que la falta de competència de l’òrgan jurisdiccional és manifesta», haurà, abans de res, sol·licitar al país reclamant informació complementària. ¿Poden ser els líders del procés aquest grup? L’expresident català Carles Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye, es van mostrar molt optimistes respecte a l’abast de la resolució, a l’entendre que en el fons empara la decisió de la justícia belga de denegar l’entrega de Puig. En el que coincideixen amb altres defenses consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA és a donar especial importància al fet que el tribunal esmenti un «grup objectivament identificable», punt que, les esmentades fonts recorden, van introduir durant la vista del 5 d’abril passat els advocats Benet Salellas i Andreu Van den Eynde, en representació, respectivament, d’Anna Gabriel (llavors encara fugida) i de Marta Rovira. No obstant, des del Suprem s’apunta a aquest diari que seria difícil d’entendre que en un estat de les autonomies com l’espanyol es pugui admetre que hi ha una minoria nacional subjugada, i menys la catalana. El TJUE es refereix a minories que per la seva vulnerabilitat requereixen una especial protecció. ¿Es poden cursar noves euroordres? La sentència no posa pegues que es puguin emetre diverses euroordres successives contra una persona buscada a fi d’obtenir la seva entrega després que es rebutgi una primera reclamació, sempre que aquest nou intent de posar-lo a disposició del país que el reclama no doni «lloc a una vulneració dels drets fonamentals de l’esmentada persona i la seva emissió» sigui «proporcionada». Això aclareix el camí perquè el jutge Llarena pugui cursar una nova euroordre per buscar l’entrega de Puig. Bèlgica la podrà tornar a denegar, però haurà de tenir present els arguments donats a conèixer pel TJUE, motiu pel qual la seva defensa probablement intentarà a acreditar que a Espanya hi ha vulneracions de drets sistèmiques. En el cas de Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, abans de prendre qualsevol decisió, el magistrat esperarà a conèixer l’altra resolució de la justícia europea, la relativa a les immunitats, que s’espera per al mes de març.

¿Què pot passar amb Puigdemont? ¿Qui guanya i qui perd amb la sentència sobre l’euroordre?

El TJUE declara que un estat no pot negar l’entrega tret de vulneració sistèmica, però deixa marge per als grups identificables

DIRECTE | Carles Puigdemont: última hora sobre la decisió de la justícia europea sobre la seva entrega, en directe

El més llegit