Els indults als líders del procés, pendents del desenllaç de la sedició

En el procés res és senzill. O almenys res és tan senzill com sembla i episodis més o menys oblidats tornen a l’actualitat quan el focus està posat en d’altres. Això és el que passa amb els recursos presentats davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem contra els indults concedits pel Govern als líders independentistes, el futur dels quals va lligat a la decisió que adopti la Sala Penal al revisar la seva sentència després de la derogació de la sedició i la reforma de la malversació. Fonts de l’alt tribunal han explicat a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que la Sala Contenciosa Administrativa no abordarà les deliberacions sobre els més de 60 recursos interposats contra les mesures de gràcia fins almenys el març i sempre després que el tribunal de la Sala Segona hagi revisat la sentència que va dictar a l’octubre del 2019, en la qual va condemnar els líders independentistes a penes de fins a 13 anys de presó. El futur dels indults va lligat al de la sentència que els va provocar perquè, en l’hipotètic cas que el tribunal que presideix Manuel Marchena consideri que la sedició per la qual va condemnar no pot ser substituïda per cap delicte, això suposarà que els indults deixen de tenir sentit i, amb ells, les impugnacions, que seran arxivades per pèrdua d’objecte. Això passaria si els magistrats que van condemnar fan seu el criteri dels condemnats. Els dirigents de Junts inclosos en la sentència van declinar la possibilitat de fer al·legacions, però els d’ERC i el seu president, Oriol Junqueras, al capdavant, han informat en el sentit que s’ha de declarar que no van incórrer en cap responsabilitat penal per la seva actuació la tardor del 2017. Es basen que, una vegada derogada la sedició, la seva conducta no és traslladable al nou delicte de desordres públics agreujats ni tan sols a una mera desobediència. Com que la condemna per malversació es va produir en concurs medial, és a dir, es va entendre que era un mitjà per cometre la sedició, un cop desapareguda aquesta també s’esborra el delicte relatiu als diners públics malversats. En qualsevol cas, afirmen que aquest seria el nou tipus penat amb fins a quatre anys de presó i previst per a la utilització de diners públics a altres finalitats també públiques, un delicte que figurava en l’últim Codi Penal del franquisme i que va derogar el govern socialista de 1995. La fiscalia, en canvi, afirma que, derogada la sedició, les seves actuacions continuen sent perseguibles amb el nou delicte de desordres i la malversació en la seva modalitat més greu que pot ser penada amb fins a 12 anys de presó, de manera que la situació dels penats amb els dos delictes gairebé no ha canviat i no veuen rebaixada la inhabilitació que se’ls va imposar; els que només tenien sedició i eren membres del Govern i l’expresidenta del Parlament la veuen reduïda en un parell d’anys. Els líders de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural són els més beneficiats amb la reforma perquè veuen reduïda la seva pena d’inhabilitació de nou a cinc anys, segons proposa la fiscalia, o a quatre, segons l’Advocacia de l’Estat. Víctima de les vacants La Sala Contenciosa confia haver acabat al març la tramitació de totes les impugnacions, amb les seves corresponents al·legacions i la realització de les proves sol·licitades. Es preveu que la Sala Segona ja hagi revisat la seva condemna com aviat a mitjans de febrer. Si aquesta sala manté les condemnes, com demana la fiscalia, tot i que sigui per altres delictes, la Sala Tercera haurà de decidir qui resol els recursos dels indults: la Secció Cinquena o el Ple. Les fonts consultades assenyalen que l’anterior president del Contenciós, César Tolosa, ara magistrat del Tribunal Constitucional, era partidari que fos el Ple. Amb el seu substitut, Pablo Lucas, no està tan clar. La composició de la Secció ha canviat i ho tornarà a fer amb la jubilació d’Inés Huerta i el retorn d’Ángeles Huet de la Secció Primera, d’admissions, a la Cinquena. Un altre dels seus magistrats, Fernando Román, haurà de fer doblet i si l’assumpte es queda a la Secció encara caldrà decidir qui és el cinquè magistrat que la compon. De moment hi ha Román, Huet, Wenceslao Olea i Ángel Arozamena. L’expresident del CGPJ i del Suprem Carlos Lesmes s’ha abstingut de participar per unes declaracions que va realitzar al seu dia en relació amb els indults per guardar tota aparença d’imparcialitat. El cinquè pot ser el president en funcions de la Sala Tercera o a qui correspongui per tanda d’altres seccions. A les seves mans estarà resoldre unes impugnacions que van ser rebutjades directament per falta de legitimació dels recurrents. Aquesta decisió va ser després revocada per la pròpia Secció al canviar la seva composició i no es descarta que torni a declarar la falta de legitimació dels recurrents, però no de pla, sinó a l’entrar a fons en la sentència.

Els indults als líders del procés, pendents del desenllaç de la sedició

La Sala Tercera no es reunirà fins al març, després que la Penal revisi la sentència que va condemnar els líders independentistes

El més llegit