ERC i el PSC asfalten la «carretera» cap als pressupostos

Al Palau de la Generalitat ja es preparen per firmar l’acord per als pressupostos catalans d’aquest 2023. ERC assumeix el preu polític d’acceptar públicament l’execució de la carretera B-40 i el PSC lluu haver aconseguit que el president Pere Aragonès assumeixi la debilitat del seu Govern en minoria. El compromís de no posar traves a la construcció d’uns 6,4 quilòmetres d’autovia desencalla una negociació embussada en la desconfiança mútua i basada en els recels dels dos principals rivals polítics a Catalunya. El balanç de danys d’Esquerra El gest públic d’Aragonès venia precedit d’un balanç de danys. Els republicans concedien als socialistes una «victòria»: no es tracta de la B-40 per si sola, sinó de retocar la posició política d’un partit i de posar en perill un dels seus consellers. Hi ha discrepàncies internes a Esquerra que la formació intenta disminuir recalcant que es podia prioritzar el pacte global dels comptes i no deixar perdre la borsa de milions total per una obra que depèn i que finança el Govern espanyol. Encara que els seus militants del Vallès puguin oposar-s’hi i malgrat el conseller de Territori, Juli Fernàndez, nomenat fa menys de quatre mesos, després de la marxa de Junts, acostumat a la batalla territorial contra el Quart Cinturó i amb una llarga hemeroteca de declaracions crítiques amb la carretera. Ell pagarà el preu, però és qüestió de prioritats. El cap del Govern podia permetre’s una cessió, fins i tot apaivagar el titular que haurà de vigilar el compliment de l’obra, però no perdre la legislatura. I amb això també va jugar el PSC: per pactar, s’havia de deixar clar que no es buscava «apuntalar» ERC, sinó exhibir la seva minoria. D’allà el tot o res. El reconeixement de Rufián al PSC El PSC ha basat la negociació en la recerca del reconeixement polític per part d’ERC. La mà estesa d’Illa, ja a l’agost, va comptar amb el rebuig d’Aragonès malgrat la predisposició del llavors conseller de Junts, Jaume Giró. Les declaracions del president d’Esquerra, Oriol Junqueras, acusant-los d’haver aplaudit el seu empresonament amb entusiasme, van enervar el PSC i es van alçar les primeres veus contràries a qualsevol pacte. No va ser fins dimecres passat quan un dirigent republicà va exclamar que elegia (i reconeixia) els socialistes com aliats: Gabriel Rufián. Un gest que Illa va posar en valor. La negociació entre el Govern i el PSC estava enrocada i l’abstenció d’ERC al decret anticrisi del Govern al Congrés per pressionar es va interpretar com una manera d’«obviar» el PSC, de treure poder a Illa davant Sánchez. Una desautorització infructuosa, a ulls del PSC, tenint en compte que els dos dirigents mantenen una relació d’especial confiança forjada durant l’etapa d’Illa com a ministre de Sanitat i que el president havia donat llibertat a Illa. Hi va haver resposta. El partit havia registrat una moció al Parlament que va acabar convertint-se en un ultimàtum a ERC i s’havia aliat amb Junts perquè la pròrroga pressupostària, també sotmesa a votació al ple, es vehiculés a la Cambra com un projecte de llei, fet que els permetia advertir a Aragonès que el seu pla b –governar a cop de decret– quedaria reduït als designis dels altres dos grups. El nerviosisme es va escampar a ERC i es va saldar amb la cessió de la B-40. Les inversions territorials, entre els últims serrells Les negociacions es reprendran dilluns. Pausa per decòrum a causa del congrés d’ERC a Lleida, on la direcció arriba amb la moral caiguda per la concessió però disposada a apaivagar les tensions internes per concentrar els seus en la ‘via Montenegro’ com a següent pas a la taula de diàleg després de la reforma penal, encara pendent de resultats de pes per als seus dirigents, especialment per a Junqueras. Queden «serrells» per firmar els pressupostos i el PSC pressionarà perquè sobre paper quedi reflectit el compromís amb l’«ampliació» de l’aeroport de Barcelona, no una mera «millora de la capacitat» aeroportuària, com vol Esquerra, i per concloure les inversions territorials i les partides per a la llei de la ciència o la llei de barris. Es preveu arribar al pacte la setmana vinent, tot i que podria no ser dilluns i programar un Consell Executiu extraordinari a l’habitual dels dimarts. Abans, imatge inèdita: el primer partit de l’oposició, amb els mateixos diputats que Esquerra i una victòria en vots, donant oxigen al seu rival.

ERC i el PSC asfalten la «carretera» cap als pressupostos

La pinça entre socialistes i postconvergents al Parlament per frustrar la possibilitat que Aragonès governés a cop de decret va forçar la cessió d’ERC amb la B-40

El més llegit