Els partits reclamen més canvis a la Constitució: d’eliminar el 155 a canviar el sistema electoral

La Constitució Espanyola carrega a l’esquena ja 44 anys i amb prou feines ha tingut modificacions. Tan sols en dues ocasions s’ha retocat mínimament la Carta Magna des del 1978. Així, cada vegada que s’obre una mínima escletxa a canviar el text, les formacions polítiques veuen una oportunitat per introduir les seves exigències. Fins i tot, quan saben que aquestes no tiraran endavant. Això ha passat amb la reforma presentada pel PSOE per modificar l’article 49 i substituir la paraula «disminuïts» per «persones amb discapacitat». El PNB, Junts i Ciutadans han aprofitat per mirar de colar altres canvis, tot i que aquestes iniciatives caiguin en sac foradat. La proposta de reforma per retocar l’article 49 de la Constitució, sobre el qual PP i PSOE ja van arribar a un acord el 2018, ha rebut una vintena d’esmenes que no tenen res a veure amb la paraula «disminuïts», que resulta discriminadora. Entre les iniciatives registrades hi ha de tot. Des d’introduir a la Carta Magna el dret a l’autodeterminació d’Euskadi fins a una modificació substancial del sistema electoral espanyol. Cap d’aquestes propostes tirarà endavant. Això està més que clar. El PP ja ha avisat que no arribarà a cap acord amb el PSOE si no existeixen garanties que la reforma no tocarà altres aspectes. Tot i així, tres partits han volgut deixar clares quins són les seves intencions, mostrar què canviarien de la Constitució, quins articles eliminarien... Canvis substancials El PNB és la formació més ambiciosa de totes. El seu portaveu, Aitor Esteban, va registrar més d’una desena d’esmenes, la gran majoria amb un profund rerefons independentista. El partit jeltzale vol modificar l’article 2 per eliminar la referència sobre que la Constitució es fonamenta «en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols». També suprimir de l’article 8 la menció que les Forces Armades defensen la «integritat territorial i l’ordenament constitucional» espanyol. També volen limitar la inviolabilitat del rei, recollida a l’article 56, a «quan els seus actes tinguin relació amb les funcions institucionals de la Direcció de l’Estat». Els tres canvis requeririen el procediment agreujat: dos terços del Congrés i del Senat haurien d’aprovar-ho, després caldria convocar eleccions i, una altra vegada, dos terços de les dues Cambres haurien de ratificar-ho. Finalment, s’hauria de celebrar un referèndum en el qual la ciutadania donés el seu vistiplau. La supressió de l’article 155 és una altra de les propostes del PNB, juntament amb la creació d’un nou article en el qual es reconegui el dret del País Basc a l’autodeterminació. Competències i Poder Judicial Ciutadans també va registrar mitja desena d’esmenes. La més senzilla i estètica és introduir en el preàmbul de la Constitució que Espanya té la voluntat de col·laborar «en el projecte d’integració europea». Tanmateix, les altres sí que són de pes. D’una banda, pretén modificar el sistema electoral de tal manera que en les eleccions generals cada partit presenti una única llista a nivell nacional i no una a cada província. D’altra banda, plantegen recentralitzar les competències en Sanitat i Educació a l’Estat central. El tercer partit que ha intentat aprofitar aquesta finestra d’oportunitat és Junts. Els postconvergents volen, sobretot, modificar certs aspectes relacionats amb la Justícia: que el dret de gràcia mitjançant l’indult i l’amnistia quedi regulat per una llei orgànica; que el Tribunal Constitucional no pugui interferir en l’activitat dels Parlaments fins que no s’acabi el procés legislatiu; cessar els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) quan caduqui el seu mandat; o que els informes del Tribunal de Comptes siguin estudiats pels jutjats.

Els partits reclamen més canvis a la Constitució: d’eliminar el 155 a canviar el sistema electoral

El PNB, Junts o Ciutadans van registrar una vintena d’esmenes que no tenen res a veure amb la paraula «disminuït»

El més llegit