Aragonès afronta un final de gener ‘calent’ i sense l’antídot dels pressupostos

La data està damunt la taula des del 28 de novembre, dia en què el sindicat majoritari Metges de Catalunya va anunciar que, dos mesos després, el 24 i el 25 de gener, hi hauria una vaga dels metges de la sanitat pública. Hi havia temps per encarrilar els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2023, van pensar al Govern. I el fet és que a aquesta setmana d’aturada en el sistema de salut, Pere Aragonès hi arriba com no volia arribar-hi, és a dir, sense els comptes aprovats. Ni tan sols pactats amb ningú. I, a més, amb una relació amb les altres parts negociadores, PSC i Junts, per aquest ordre, cada vegada més complicada. A més, per completar el gener ‘calent’ del Govern, el 23 de desembre, el sindicat Ustec va anunciar, per als mateixos dies, una vaga en l’ensenyament, tot i que la solució en aquest cas no passa tant pel pressupost, sinó perquè el Govern es desdigui del tema sobre començar el curs una setmana abans del que era habitual, una qüestió que no està damunt la taula de la Generalitat. Sigui com sigui,l’objectiu de l’aturada és el conseller d’Educació, Josep González-Cambray. També el dels estudiants, ja que el seu sindicat també se suma a la vaga del 25 i 26. I just abans del cap de setmana, divendres, per si no fos prou, s’hi van afegir les que hi faltaven. La primera, la notícia del sector del taxi d’anar a la vaga, aturada i col·lapse de la Gran Via de Barcelona inclosa, el mateix dimecres 25, com a avantsala de la que faran entre el 31 d’aquest mes i el 3 de febrer, durant la celebració de la fira ISE de l’audiovisual. La suposada falta de control –per part del Govern, és a dir, de Territori i del seu conseller Juli Fernández– de les llicències de VTC i, fins i tot, de vehicles del taxi que operen amb ‘app’ a demanda en són la causa. Però no seran els taxistes els únics que ocupin aquest principi de febrer amb aturades, perquè els metges han anunciat una segona remesa d’aturades l’1, 2 i 3 de febrer. Estranya treva De moment, els pressupostos segueixen en aquesta treva d’una setmana que van acordar Aragonès i Salvador Illa i amb encreuament de declaracions i accions que poc auspicien un clima de pau negociadora. Mentre el PSC manté el ‘tot o res’, especialment sobre el seu pla per a la B-40, el Govern recorre, de nou, a sindicats i patronal per mirar de pressionar els socialistes i recordar-los que està sol. Tot i que les demandes socialistes en disputa siguin, precisament, les que la gran patronal aplaudeixi amb entusiasme. En el bàndol republicà es mouen entre el convenciment que els socialistes acabaran pactant, tot i que això passi per veure «com el Govern es rosteix en aquests 15 dies de vaga» i els que mediten ja l’opció que el PSC no recolzi els comptes. Aquesta segona eventualitat obligaria a mirar de mantenir ferma la legislatura amb uns comptes prorrogats (escenari en què tothom coincideix que és nociu) i un suport parlamentari de només 33 diputats. O el que és el mateix, amb un ‘Vietnam’ al Parlament amb cada mesura que vagi a vot. N’hi ha prou amb un exemple. De cara al ple de la setmana que ve, que suposa la represa de la sessió parlamentària, PSC, Junts i Cs van creuar sinergies per mirar de pactar la introducció conjunta en l’ordre del dia de la llei contra les ocupacions. Més enllà de la importància sectorial en si, un missatge clar per als republicans: no faltaran aliances, fins i tot ‘contra natura’ si el fi és fer ensopegar la presidència d’Aragonès. El retorn del cara a cara El ple del Parlament comporta, com és habitual, una sessió de control al president. És a dir, dels breus però intensos cara a cara d’Aragonès amb la resta de líders. I aquí és on els «optimistes» que creuen que Illa pot acabar recolzant els comptes no descarten que el socialista vulgui aparèixer com el salvador de la Catalunya social en flames, precisament, en el dia que metges, mestres, estudiants i taxistes confluiran en les seves propostes. L’increment de finançament que rebran les comunitats autònomes va derivar en 3.100 milions més per a Catalunya, dels quals 900 aniran a la sanitat. És amb aquests elements amb els quals el Govern i, en especial el conseller de Salut, Manel Balcells, esperava fer front a les millores salarials i laborals que exigeixen els metges. Cert és que la vaga queda pendent d’una última reunió aquest dilluns i que, amb l’acord amb la sanitat concertada (que compta amb el suport de CCOO i UGT, però no de Metges de Catalunya) el Govern s’ha tret part de la pressió. Columnes ‘aragonesistes’ La gestió d’Aragonès es basa en dues grans columnes. La voluntat de ser proactiu en la gestió del dia a dia i en la resolució del conflicte polític. La cimera hispano-francesa i l’afany republicà de demostrar al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que la segona columna quedava dreta, va acabar amb l’evidència fàctica de la divisió a la trinxera independentista, via les esbroncades a Oriol Junqueras i llançant dubtes sobre l’estat de salut del procés quan, segons el full de ruta republicà, s’hauria d’abordar la qüestió del referèndum. I el manteniment de la primera columna està a mans, ara mateix, d’Illa. Tret que Junts, que va assistir complaguda a la bronca contra els republicans a Montjuïc, s’inquieti per un possible avanç electoral que els agafaria, segons com, sense un candidat capaç d’assegurar que podrà estar quatre anys al Parlament o al Palau de la Generalitat.

Aragonès afronta un final de gener ‘calent’ i sense l’antídot dels pressupostos

Dimecres vinent conflueixen les aturades de metges, mestres, estudiants i taxistes contra el Govern

El més llegit