Puigdemont acusa ERC de dinamitar la seva estratègia judicial davant la UE amb la reforma penal

Enutjat, indignat, emprenyat, disgustat. Són adjectius que poden servir per descriure l’estat d’ànim de l’expresident Carles Puigdemont aquests dies a compte de l’estratègia judicial d’ERC amb els processats per l’1-O. Per al líder de Junts, la reforma del Codi Penal per eliminar la sedició i reformar la malversació no només no el beneficia, sinó que és un torpede en la línia de flotació de la seva estratègia, que es basa a confrontar l’Estat «repressor» amb la Unió Europea «democràtica». Si el Govern fa gestos en favor d’una suposada pacificació judicial, això pot entorpir la tesi de Puigdemont que els poders estatals utilitzen políticament els instruments judicials. Segons fonts de l’entorn de Puigdemont, el malestar és notable. Segons aquestes veus, l’expresident –que ha eludit valorar la situació a petició d’EL PERIÓDICO– opina que el seu periple davant la justícia espanyola, que el manté en situació de recerca i captura, havia donat fruits. El seu advocat, Gonzalo Boye, elabora informes sota el títol ‘Domino’ amb un número afegit i que ja té més d’una desena de capítols favorables. Per això, sempre segons aquesta lògica, la reforma del delicte de malversació o l’eliminació del de sedició, a part que no generen fruits necessàriament positius encara per als possibles beneficiats, deixa per ara Puigdemont en una situació similar amb un agreujant, i és que l’Estat pot aparèixer davant les instàncies polítiques i judicials de la UE com un ens favorable a la rebaixa de la tensió. I això no li convé, a l’expresident, que confia que sigui la justícia comunitària la que constati una mena de persecució política i dicti a favor del dirigent independentista en qüestions clau com la seva immunitat com a eurodiputat i en relació amb les qüestions prejudicials que ha plantejat el jutge del Suprem Pablo Llarena en relació amb les euroordres. Gonzalo Boye, advocat de l’expresident, ha posat veu a aquesta indignació. «En aquest procés de reforma [del Codi Penal] no ens han explicat tota la veritat i això és aplicable al Govern i a la Generalitat, que de dret en saben poc. El que diuen no se sosté; reformar qualsevol Codi Penal és un treball molt complex i el que hi ha hagut és un tocament» del Codi, va afirmar Boye a Catalunya Ràdio. Puigdemont està disgustat amb ERC perquè si alguna cosa vol preservar a capa i espasa són els seus passos en aquesta batalla legal. No vol que siguin els altres qui decideixin per ell. I menys si es tracta de l’etern rival independentista, ERC. Davant la pregunta sobre si s’ha trencat la unitat en l’estratègia judicial, Boye respon eloqüentment: «Nosaltres tenim una estratègia, que és la mateixa des del 2017 i mai l’hem canviat». Per això Junts continua exigint que les decisions de pes sobre la batalla jurídica del procés es prenguin de manera consensuada entre els actors polítics i socials implicats. Una cosa que ara com ara és inviable perquè no existeix un «estat major» o òrgan coordinador independentista que es reuneixi i que disposi d’un mínim de lleialtat interna. Cada partit i entitat fa la guerra literalment pel seu compte, tret d’excepcions com la manifestació d’aquest dijous contra la cimera hispanofrancesa a Barcelona. Aquesta desconfiança total fa que Puigdemont i Junts acusin Esquerra, en privat, de buscar solucions judicials favorables als interessos de dirigents republicans. Tot i així, JxCat creu que la reforma del Codi Penal no està donant ni tan solls aquests fruits de moment, en vista de les peticions de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, així com del jutge d’instrucció del cas del procés, que poden suposar unes penes de presó o inhabilitació que no generarien beneficis significatius, excepte en el cas de la dirigent d’ERC, Marta Rovira. El mar de fons entre independentistes En canvi, ERC treu pit de la seva via negociadora i afirma que és la que està donant fruits tangibles mitjançant la taula de diàleg i la capacitat de pressió sobre el PSOE. Fruits com els indults i la reforma o desaparició de delictes que, asseguren, es traduirà en millores per al conjunt de l’independentisme. Però la discrepància frontal entre Junts i ERC en matèria judicial és tan certa com la discrepància entre Puigdemont i el líder republicà, Oriol Junqueras, que continua sent frontal. De fet, ja hi va haver dues estratègies en el judici del procés clarament diferenciades: la que perseguia la millor de les sortides judicials per als acusats i la que apostava per mantenir el conflicte. Així, Puigdemont manté la seva perspectiva positiva en les seves pròximes batalles: la que persegueix garantir la seva immunitat com a eurodiputat en tota la UE i la que espera que el jutge Llarena rebi un altre revés d’Europa en relació amb les qüestions prejudicials que ha plantejat al TJUE sobre les condicions en les quals pot reeditar una euroordre perquè Bèlgica entregui Puigdemont a Espanya per ser jutjat. La solució judicial és encara un interrogant complex. La conseqüència política, de nou, és un enverinament de les posicions entre els dos principals partits i dirigents del sobiranisme català.

Puigdemont acusa ERC de dinamitar la seva estratègia judicial davant la UE amb la reforma penal

L’expresident creu que el final de la sedició i la reforma de la malversació posa en perill cinc anys de lluita internacional contra l’Estat

El més llegit