Salvador Illa, davant els Pressupostos: entre donar corda a Aragonès o posar-lo en perill

La margarida sobre si finalment hi haurà un acord de Pressupostos entre el Govern i el PSC s’està quedant gairebé sense fulles. Tres mesos després de l’inici dels contactes, les dues parts mantenen que hi ha «voluntat» d’arribar a un pacte. Però els ritmes d’aquesta teòrica voluntat no van alhora. Mentre la paciència del president Pere Aragonès comença a esgotar-se, Salvador Illa, des de la reunió mantinguda a Arenys de Mar, s’ha pres uns dies més per a la resposta definitiva, però la interlocució ja està en temps de descompte. El Govern diu que el PSC és qui ha de moure fitxa, però el PSC respon que és ell qui està esperant si l’Executiu accepta o rebutja una proposta de la qual no pensen canviar ni una coma: el Quart Cinturó, el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport. Per l’Executiu, aprovar els comptes és una urgència tant en termes de gestió en plena crisi d’inflació com per demostrar la seva viabilitat malgrat la seva minoria, però per al cap de l’oposició la decisió tampoc és menor, ja que, més enllà de treure pit d’exercir un rol responsable, aprovar els Pressupostos suposa també, a la pràctica, donar corda al Govern d’Aragonès, que pretén esgotar una legislatura que pot tenir vigència fins al 2025. Per això s’està portant al límit una negociació que no està exempta del risc de descarrilar i que, en cas que arribi a bon port, ho farà amb els socialistes exhibint que sense el PSC no hi ha governabilitat possible. La setmana que ve començarà marcada per tres vagues –la de sanitaris, la de la comunitat educativa i la del taxi dimecres i dijous– que suposen tot un maldecap per al Govern. La maquinària de Palau treballa a tot drap per intentar desactivar-les i alhora tancar unes negociacions amb el PSC que s’entrellacen amb la competència electoral. Com més s’allargui el calendari, més s’acosten les municipals i, per tant, més difícils són les fotografies amb el rival, una imatge que des del PSC entenen que preocupa més els republicans que ells mateixos. L’acte que ha convocat aquest dilluns Aragonès amb sindicats i patronals s’emmarca en l’estratègia dels republicans perquè els socialistes se sentin pressionats a donar ja el seu sí, tot i que la ministra de Transport, Raquel Sánchez, ha replicat que és el Govern qui ha de sentir sobre la seva esquena la pressió de poder aprovar-los. Illa ha repetit per activa i per passiva que ell és un cap de l’oposició «responsable» i que el seu camí és el de la «política útil», motiu pel qual ja fa gairebé cinc mesos que va allargar la mà a Aragonès per parlar dels Pressupostos, un suport que va ser sistemàticament rebutjat per ERC fins que el Govern es va trencar i els vots dels 33 diputats del PSC van començar a cotitzar a l’alça. Des d’aleshores, per molt que ja s’aprovessin els Pressupostos Generals de l’Estat i que es tanqués la reforma del Codi Penal, els socialistes catalans han prioritzat «un bon acord» per sobre de les «presses». L’acord no va arribar, com volia ERC, abans que s’acabés l’any. Tampoc durant la primera quinzena del gener, amb la cimera hispanofrancesa pel mig. Per als socialistes, l’esquerda entre els independentistes és clau per guanyar centralitat i situar-se com a partit frontissa dels grans acords. És per això que Illa ni ha demanat eleccions ni ha fet veure que presentaria una moció de censura. Però, al mateix temps que busquen projectar-se com a oposició constructiva, els socialistes, que lideren les enquestes, volen ser l’alternativa del Govern i preferirien que les urnes arribessin abans de les generals en què Pedro Sánchez es juga la revàlida. Tot i que el líder del PSC recalqui que una cosa no és incompatible amb l’altra, el cert és que aprovar els comptes, tot i que sigui encapçalant un relat que sense ells Aragonès no pot fer res, implica insuflar oxigen al Govern d’ERC, que consideren «fracassat» i incapaç d’esgotar la legislatura. No obstant, el president també ha dit que, en el cas d’haver de prorrogar de manera definitiva els Pressupostos, tampoc significaria prémer el botó electoral, una capacitat de resistència que els socialistes posen en dubte, especialment si no s’aproven. ¿Qui ha de moure fitxa? Aquest cap de setmana hauria de ser determinant per aclarir el camí final de la negociació. En les últimes hores, el focus ha estat posat especialment sobre el Quart Cinturó, el projecte que més xoc provoca entre les dues parts. El Govern assegura que està esperant la resposta del PSC a la seva última proposta mentre que els socialistes han replicat que la pilota és a la teulada d’Aragonès: o s’executa tot aquest tram de carretera entre Terrassa i Castellar del Vallès passant per Sabadell o, ha dit la portaveu Alícia Romero, no hi haurà pacte. Illa reafirmarà aquesta posició davant el consell nacional del partit aquest dissabte a l’espera de si es produeix o no «el gest» de cessió del president. «És inconcebible que per uns serrells no hi hagi Pressupostos», ha deixat caure la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que fa setmanes que assegura que ja estan totes les partides pressupostàries acordades. El Govern també remarca que la interlocució amb Junts segueix oberta, tot i que tots els actors reconeixen que no al mateix nivell que amb el PSC. I si la paciència comença a flaquejar per part de l’Executiu, el temor creix a les files dels comuns. La seva presidenta al Parlament, Jéssica Albiach, ja ha alçat la veu per advertir el Govern que no cedeixi al que considera «un xantatge» en tota regla del PSC amb una carretera, la B-40, que va ser dissenyada als anys 60.

Salvador Illa, davant els Pressupostos: entre donar corda a Aragonès o posar-lo en perill

La negociació del Govern i el PSC entra en temps de descompte amb pressions creuades entre les dues parts perquè una de les dues cedeixi

Els socialistes busquen projectar un rol «responsable» al mateix temps que volen ser «alternativa», però donar el seu sí implica també allargar una legislatura que titllen de «fracassada»

El més llegit