Les 4 claus de l’Acord de Barcelona, el tractat subscrit entre Espanya i França en la cimera

El president del Govern, Pedro Sánchez, i el seu homòleg a França, Emmanuel Macron, han firmat aquest dijous en la cimera hispano-francesa que s’ha celebrat a la capital catalana un paquet de compromisos que porta per nom Acord de Barcelona. Amb aquest tractat d’amistat i cooperació, d’unes 24 pàgines, Espanya i França consoliden la seva aliança estratègica en una cita que ha servit per reforçar els llaços entre els dos països. Aquestes són les claus del contingut de pacte: Sense controls en fronteres interiors En matèria exterior, els dos països es comprometen a dissenyar prioritats estratègiques, instruments d’influència i posicions unificades en el si de les Nacions Unides i del sistema multilateral. Espanya i França acorden reforçar la seva contribució a la preservació del lliure accés als espais comuns (marítim, aire, espai i ciberespai), i «reiteren el seu compromís amb el bon funcionament de l’espai sense controls a les fronteres interiors». D’aquesta manera, els dos països es comprometen a preservar el patrimoni de Schengen i la llibertat de circulació i a garantir la seva continuïtat. També es proposen fer front junts «als reptes específics de la zona fronterera pirinenca i de les zones de vida en comú, a fi de facilitar la vida quotidiana dels seus habitants». L’impuls a les interconnexions i a l’hidroducte El tractat reafirma el compromís d’Espanya i França de continuar desenvolupant les interconnexions entre tots dos, donant prioritat a l’àmbit de l’energia, a fi de «fer més resilient el mercat interior europeu». Els dos països s’emplacen a «tenir en compte la viabilitat econòmica dels projectes d’interconnexió i el calendari de desenvolupament acordat, respectant alhora els requisits de les legislacions mediambientals». Amb tot, Espanya i França reafirmen el seu compromís de desenvolupar els projectes d’interconnexió elèctrica i el projecte H2Med «de manera equitativa i de conformitat amb les normes europees». «Amb aquesta finalitat, les parts col·laboraran amb els reguladors energètics i la Comissió Europea per maximitzar el finançament europeu dels projectes d’interconnexió energètica i facilitar la seva avaluació i desplegament». Posició comuna davant la UE Espanya i França seran a partir d’ara socis prioritaris, així que els dos països han acordat que la seva cooperació ha de basar-se en una participació activa a la Unió Europea, per la qual cosa «es comprometen a mantenir una concertació estreta sobre qüestions d’actualitat relacionades amb els fonaments i el futur de la UE». «Tant a nivell polític com d’alts funcionaris, les parts es consultaran regularment abans de les grans decisions europees sobre temes d’interès comú, a fi de mirar d’establir posicions comunes i d’impulsar-les conjuntament, en el si de les institucions europees i davant els altres estats membre [...]». Les parts s’esforçaran a coordinar-se entre si». Això inclou també un diàleg especial en relació amb el procés d’ampliació, és a dir, a l’hora d’integrar nous membres a la UE. Ministres de l’altra part en el Consell Espanya i França es comprometen a «intensificar el seu diàleg polític i la seva cooperació bilateral en tots els àmbits i entre les seves societats» amb la celebració d’una cimera bilateral anual amb una declaració conjunta al final de cada conclave. Els ministeris d’Afers Exteriors seran els encarregats de vetllar, mitjançant consultes regulars, el seguiment de la implementació del tractat. A més, un membre del Govern serà convidat al Consell de Ministres de l’altra part, almenys una vegada cada tres mesos i per rotació. També hi haurà trobades i intercanvis entre funcionaris.

Les 4 claus de l’Acord de Barcelona, el tractat subscrit entre Espanya i França en la cimera

El control de les fronteres, les interconnexions elèctriques, l’hidroducte i la posició davant la UE marquen la cita Sánchez-Macron

Hidroducte Espanya-França: el primer gran corredor d’hidrogen d’Europa

El més llegit