La cimera Sánchez-Macron a Barcelona posa a prova la mobilització independentista

El procés va néixer el 2012 al carrer per estendre’s a les urnes, pocs mesos després. Aquest dijous, l’onzè any, l’independentisme ha acceptat el repte de Pedro Sánchez de demostrar que el seu principal actiu, la capacitat mobilitzadora, segueix, si no intacta, ben viva. Amb aquest afany s’han unit les dues grans faccions reconeixibles del secessionisme, l’unilateralista i la pactista. A les tres entitats convocants (l’ANC, Òmnium i el Consell per la República) s’afegeixen els tres partits del Parlament (ERC, Junts i la CUP). Una cosa que, sense anar més lluny, no va passar l’última Diada. El lema és clar: ‘Aquí no s’ha acabat res’. L’independentisme, amb tot, haurà de navegar contra els elements. Més enllà del fred regnant aquests dies a Barcelona, l’hora (les nou del matí), la jornada laboral i, fins i tot, l’‘escenari’ no juguen a favor seu. «Sánchez ha sabut triar el lloc de la cimera», apuntava una veu d’ERC la setmana passada amb referència a l’àmplia avinguda de Maria Cristina, que queda als peus del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), seu del conclave franco-espanyol. «Hi pot haver milers de persones i semblar buida», explicava aquesta veu amb referència a la gran quantitat de metres quadrats a omplir per part de la militància independentista. Autocars contractats Tot i saber les dificultats, alguns dels convocants, entre els quals, com a mínim ERC i l’ANC, han contractat autocars des de diversos punts de Catalunya. Més enllà de la lectura global, de si l’independentista li guanya el pols a Sánchez o no, hi ha una segona lectura interna dins el sobiranisme. La d’aquest dijous és una manifestació unitària que, en veritat, amaga dues lectures de l’acte. Els unilateralistes es manifesten, directament, contra la celebració mateixa de l’acte entre governs a Barcelona. Els pactistes, és a dir, ERC, es marquen com a objectiu demostrar-li al president del Govern central que l’independentisme continua sortint al carrer i, per tant, disposat a omplir les urnes. És a dir, que qualsevol opció que repeteixi a la Moncloa passarà pel vot d’ERC i que, resolta en el camp polític la carpeta de la desjudicialització, tard o d’hora s’haurà d’abordar la qüestió del referèndum. Els republicans han fet malabars per no perdre ni presència institucional, ni pes al carrer. I faran servir una de les seves bicefàlies, la més ‘penebista’, la que formen el president Pere Aragonès i el president del partit, Oriol Junqueras, per cobrir tots els flancs. La reacció en el si de la manifestació cap a ERC és imprevisible, encara que s’hagin fet crides internes, des de les entitats, a no oferir una imatge de divisió interna als peus del MNAC. Pressupostos a mitges A tot això, tot i que el relat republicà assenyali que l’acte de demà és d’autoafirmació, a la pràctica i als ulls dels observadors, ERC es manifestarà en contra el líder del partit amb qui està negociant els Pressupostos de la Generalitat, valgui la simplificació i sense oblidar que el PSC és un partit estatutàriament diferent del PSOE. Això afegeix un doble component d’inoportunitat, de cara als socis de manifestació, és a dir, Junts (amb qui també negocia) i el PSC, que diu no entendre a què juga ERC, sent a l’hort i a la vinya.

La cimera Sánchez-Macron a Barcelona posa a prova la mobilització independentista

ERC, Junts, la CUP i les entitats es manifestaran a Montjuïc per demostrar que el procés continua viu

El més llegit