«Era com entrar en un forat negre. Tu sol davant el poder de l’estat franquista i la policia. Vaig perdre la noció del temps a la cel·la, ni tan sols sabia quants dies havien passat. Cada quatre hores, era torturat físicament i psicològicament». És el relat del que va patir Carles Vallejo a Via Laietana 43, la ubicació de la Prefectura Superior de Policia. Va ser detingut el 17 de desembre de 1970 per organitzar les comissions obreres de la Seat i el malson va durar 20 dies. La seva ha sigut la primera querella que s’ha presentat per crims de lesa humanitat des que es va aprovar la nova llei de memòria històrica, una iniciativa que s’emmarca en l’ofensiva perquè la comissaria que va ser epicentre de tortures a Barcelona durant el franquisme es reconverteixi en un espai de «veritat, justícia i reparació».
Petició històrica
El Govern esprem les vies per convertir la comissaria de Via Laietana en un espai de memòria
La Generalitat treballa de manera «pública i discreta» perquè l’Estat accedeixi a reconvertir un edifici que víctimes i entitats memorialistes assenyalen com a «espai de dolor» del franquisme
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- L’enfonsament d’un projecte
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos