Primera reacció del líder del PP

Feijóo esquiva el xoc amb Vox i surt a l’ofensiva contra el Govern: «És un intent bast de manipulació»

Sis dies després que esclatés la polèmica, Alberto Núñez Feijóo ha parlat per primera vegada de la crisi que està patint el Govern de Castella i Lleó, que presideix el PP. En aquesta comunitat, el vicepresident, Juan García-Gallardo (Vox), va anunciar dijous que un nou protocol per als metges obligarà les dones que volen avortar a escoltar el batec del fetus, cosa que, aquest dilluns, va negar el president, Alfonso Fernández Mañueco (PP). En una entrevista a Telemadrid, Feijóo ha intentat desviar el problema que ha provocat Vox al seu partit i s’ha llançat contra el Govern central, que acusa de «muntar soroll» enviant un requeriment a l’Executiu de Castella perquè aclareixi què farà, malgrat que la Junta no ha aprovat cap protocol nou. «És un intent bast de manipulació», ha afirmat amb referència a la Moncloa abans d’acusar Pedro Sánchez de «desprotegir les dones» amb la llei del ‘només sí és sí’, que ha facilitat la rebaixa de gairebé 190 condemnes a delinqüents sexuals.

«Quan es perd el respecte institucional en un país i quan el Govern de la nació es converteix en un agent electoral entrem en una variant que em preocupa molt més que la falsa polèmica de què estem parlant», ha declarat a la televisió autonòmica madrilenya. Feijóo ha qualificat el primer requeriment enviat diumenge a la nit a la Junta de «gasós», ja que s’ha plantejat, segons la seva opinió, amb «supòsits de notícies i de comentaris en una roda de premsa».

Mañueco va sortir aquest dilluns per rectificar el seu vicepresident i assegurar que la Junta no obligarà les dones que volen avortar a escoltar el batec fetal. El Govern central ha decidit aquest dimarts al Consell de Ministres enviar un altre requeriment, el segon en menys de 48 hores, a l’Executiu autonòmic, al qual li demana que digui per escrit que no prendrà cap decisió, legal o per la via dels fets, que vagi en contra de la llei d’interrupció de l’embaràs, aprovada el 2010. Mañueco té un termini màxim de 30 dies per respondre; si no ho fa, el Govern acudirà al Tribunal Constitucional.