Quan va ser detingut el 17 de desembre a la porta de la seva casa al Poblenou, Carles Vallejo (Barcelona, 1950) portava a la bossa un poema de Rafael Alberti. «‘Ellos serán los seis clavos, los últimos, de esa España que solo sabe de muerte’», deien els versos del poeta pels sis joves bascos condemnats a mort per Franco en el Procés de Burgos. Per ells i per formar part de l’organització de les comissions obreres de la Seat, va ser detingut, torturat a la comissaria de Via Laietana i condemnat per «propaganda il·legal». 52 anys després, i d’acord amb l’aprovació de la nova llei de memòria històrica, Vallejo, que presideix l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, ha presentat una querella per crims de lesa humanitat, una acció que forma part de l’ofensiva per posar fi a la impunitat i aconseguir que la prefectura de la Policia Nacional a Barcelona es transformi en un espai de memòria.¿Què significa per a vostè la comissaria de la Via Laietana 52 anys després d’haver patit tortures?