Ni Laura Borràs ni Jaume Giró: creix la tercera via al partit de Carles Puigdemont

A les clàssiques revisions i teràpies per les quals passa l’esquerra i la socialdemocràcia internacional, fa uns anys es va crear l’anomenada tercera via, que van protagonitzar figures com el britànic Toni Blair per mirar d’arrabassar el poder a la dreta amb un discurs progressista i liberal alhora. Aquesta terminologia serveix per explicar un moviment de fons discret però creixent a Junts per Catalunya: el dels que reneguen de les formes i de la pràctica política de la presidenta del seu partit, però tampoc volen virar el pèndol cap a la tradicional mirada convergent de la política. Ni Laura Borràs ni Jaume Giró, podria ser el seu lema. I la seva ideologia: mantenir l’estratègia independentista de l’expresident Carles Puigdemont, però sent capaços d’ocupar la centralitat ideològica i pactar abans amb el PSC que amb ERC. La tercera via a Junts proposa que el partit no sigui un simple moviment d’agitació contra l’’establishment’, com reivindica sovint Borràs i el seu entorn. Creuen fermament en la necessitat que tingui una estructura seriosa i ordenada, capaç de governar i d’arribar a acords, per exemple, amb el PSC. Afirmen que es poden entendre perfectament amb Salvador Illa, líder dels socialistes catalans, en qüestions de pes com l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, el quart cinturó viari al Vallès i la necessitat d’obrir els casinos del Hard Rock al Camp de Tarragona. De fet, tot això ja ha passat al Parlament i fins i tot al Govern, quan el llavors vicepresident Jordi Puigneró va pactar l’ampliació aeroportuària amb la ministra de transport, Raquel Sánchez. Aquesta tercera via defensa, fins i tot amb matisos interns, la sortida del Govern amb ERC, de la qual es desmarquen no només per l’estratègia independentista, sinó per la gestió i la tendència ideològica. La tercera via és una aposta netament de centre. En una comparació simple, es tractaria de construir alguna cosa com un PNB independentista. És a dir, capaç de negociar al Congrés amb el Govern de torn, però no a l’estil convergent, sinó «cobrant per endavant», com la força nacionalista basca majoritària. Confrontació, sí, gestió també Aquests dirigents, entre els quals es pot citar tant el portaveu Josep Rius com el líder parlamentari Albert Batet, el diputat Joan Canadell, o l’exconsellera Gemma Geis i el mateix Puigneró, han donat mostres evidents de no voler compartir ni les tesis de Borràs ni les de Giró. Pel que fa a Borràs, rebutgen construir l’independentisme partint de fogonades personalistes o promeses immediates. Reivindiquen l’estratègia de l’anomenada confrontació intel·ligent de Puigdemont, però assumeixen que mentrestant arriba aquell moment de conflicte per accedir a la sobirania plena, el partit ha d’actuar a l’agenda socioeconòmica, una cosa que critiquen a la presidenta, de qui diuen que no té aquest tipus d’agenda. Es desmarquen també de Giró i de les seves aspiracions a ser el candidat electoral de Junts. I si es desmarquen de Borràs i el seu estil, ho fan també i amb vehemència de «la vella Convergència» malgrat que molts d’ells en procedeixen. Creuen que no té sentit que Giró sigui el candidat, amb el discurs de recuperar el peix al cove, i defensen una aposta actualitzada del centrisme convergent sense mirar enrere. Entre les apostes de futur per posar de cara a aquest corrent intern se cita el mateix secretari general, un Jordi Turull que en funció de com culmini la revisió de la seva sentència podria deixar d’estar inhabilitat i per tant tindria la possibilitat de presentar-se com a candidat. En Turull veuen una persona molt ferma al terreny sobiranista davant ERC –l’objectiu és situar-se com a oposició clara d’ERC en el centre i centre dreta– perquè d’ell va sorgir la idea de desafiar-lo a sotmetre’s a una qüestió de confiança, que va desembocar en la crisi interna del Govern i la sortida de Junts. Turull està en una posició molt coincident amb la tercera via, reivindiquen els seus integrants: no és el Turull convergent, perquè després del pas per la presó ha endurit molt el seu discurs independentista i s’ha desmarcat d’ERC clarament, per la qual cosa difícilment es pot assimilar la seva visió a la de Giró. Però tampoc avala ni de bon tros la manera de fer política de Borràs, malgrat que actua amb guant de seda en la seva relació amb la presidenta de la formació. La solució, a mitjà termini El futur d’aquesta tercera via dependrà de l’evolució de figures com Borràs, que és a les portes d’un judici que la pot inhabilitar, i de Giró, que mesura les seves forces. I també de què passa a les eleccions municipals i amb la figura de Puigdemont. Mentrestant, de manera discreta però decidida, es perfila un espai intern que mira d’allunyar-se dels dos pols oposats i es mostra convençut de representar la majoria Una de les figures d’aquest espai és l’exvicepresident Jordi Puigneró. Des que va ser destituït per Aragonès ha adoptat un rol pretesament discret. Disposa de dos anys sabàtics a nivell professional, es dedica a cultivar la seva vida personal i a reflexionar després de deu anys a primera línia –des d’abans de l’1-O– i un pas per la vicepresidència que li va valer crítiques de tothom: d’Aragonès per falta de lleialtat i de Junts per falta de retrets a Aragonès amb què marcar perfil. Ara, segons el seu entorn, ha après la lliçó però es mostra decidit a continuar en política sense descartar cap opció, no en va abans que Borràs saltés a la primera fila, Puigneró era el preferit de figures com el mateix Puigdemont.

Ni Laura Borràs ni Jaume Giró: creix la tercera via al partit de Carles Puigdemont

Dirigents de pes volen acabar amb el radicalisme de la seva presidenta i eludeixen també la tornada de Convergència

Batet, Rius, Canadell, Puigneró o Geis, noms de futur del sector que diu que és el tronc central del partit

El més llegit