Les ferides del procés comencen a cicatritzar: nou indicadors en les enquestes

Els primers beneficiats per la derogació del delicte de sedició representen el (pen)últim episodi de la política de distensió que han impulsat els últims anys el PSOE des de la Moncloa i ERC des de la Generalitat. Aquesta estratègia té també el seu impacte en les tendències d’opinió dels catalans, que han deixat d’estar tan polaritzades com en les etapes més convulses del procés independentista. Una enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la UAB, elaborada entre l’octubre i el novembre de l’any passat, ha detectat diversos indicadors de «normalització» en les opinions de la ciutadania respecte al 2017, el moment àlgid del procés. La situació política Per primera vegada en els últims 20 anys, hi ha més electors que valoren negativament la situació política de Catalunya (63,4%) que la del conjunt d’Espanya (60,7%). La situació política evoluciona de manera diferent en un context i l’altre. En el conjunt d’Espanya, les opinions negatives mostren una evident tendència a la baixa des del 2014. A Catalunya s’observa un cert augment de les opinions negatives des del 2016, en vigílies de l’any més agitat del procés. Discutir sobre política La tendència a la «normalització» també s’observa en la freqüència amb què es parla o es discuteix de política. Les dades dels últims dos anys tornen a assemblar-se a les registrades abans del 2011, és a dir, abans de la primera Diada multitudinària, la del 2012, considerada punt de partida del procés. El 56,4% dels catalans afirmen que discuteixen de política sovint o alguna vegada, pel 43,6% que ho fan rarament o mai. El 2013, els que discutien triplicaven els que no ho feien. La valoració del Govern Les opinions negatives sobre la gestió del Govern català (48%) arriben al seu rècord des del 2012. Llavors, les crítiques a la Generalitat van començar a créixer a causa de les retallades socials per la crisi econòmica, van millorar el 2016 i 2017 pel procés i van tornar a caure després de l’1-O i la DUI. Però el detall més significatiu és que aquesta caiguda de les valoracions positives des del 2017 es deu, principalment, als votants independentistes. Només el 12% consideren avui bona o molt bona la gestió del Govern. Mala imatge dels polítics L’evolució del procés independentista i la consegüent polarització de les opinions expliquen que des del 2015 hi hagi un acusat descens de la mitjana de valoracions dels líders polítics catalans, que des del 2019 es mou per sota del 5. Una tendència similar afecta la puntuació mitjana del president de la Generalitat, tot i que en aquest cas el suspens és la nota habitual de tots els presidents des del 2005, tret d’excepcions puntuals. En aquest sondeig, Pere Aragonès obté un 4,41 i el superen Jordi Turull (4,54) i Oriol Junqueras (4,84). Final de l’idil·li independentista La dada que millor demostra el punt d’inflexió del procés és el final de la simpatia mútua entre els dos electorats independentistes. La creixent rivalitat entre ERC i Junts provoca a partir del 2018 una caiguda sostinguda de les valoracions que els votants de cada partit fan dels líders de l’altra formació. Si el 2018 tots s’aprovaven entre ells, avui els electors de JxCat suspenen Junqueras i Aragonès, i els d’Esquerra fan el mateix amb Carles Puigdemont i, sobretot, amb Laura Borràs. Curiosament, l’únic que sempre aprovava en els dos caladors era Quim Torra. El ‘sí’, sota mínims Per primera vegada des que va començar el procés, el 2012, una enquesta situa el percentatge de suport a la independència per sota del 40%. El 53,2% dels catalans votarien ‘no’ en un hipotètic referèndum, mentre que el 39% triarien la papereta del ‘sí’. En relació amb els últims cinc anys, el rebuig de la secessió bat un nou rècord en aquest estudi anual i el suport a la ruptura amb Espanya encaixa un nou mínim. En la convulsa tardor del 2017, els dos percentatges es van situar en un empat tècnic, una mica per sota del 50%. Menys pulsió a ERC i Junts De cara a un eventual referèndum, hi ha una diferència molt significativa entre l’enquesta del 2018 i l’actual: tot i que el ‘sí’ a la independència segueix sent àmpliament majoritari entre els votants d’ERC i Junts, el percentatge retrocedeix de forma sostinguda, 10 punts entre els votants republicans i 12 punts entre l’electorat postconvergent. Fins i tot entre els simpatitzants de la CUP hi ha una baixada de quatre punts en el suport a la secessió respecte a fa quatre anys. Interès en declivi La importància que els catalans li donen a la qüestió de la independència també torna a marcar un mínim. Per al 59,8% segueix sent molt o bastant important, 20 punts menys que el 2018. Per al 39,5% és poc o gens important, 20 punts més. La diferència entre els dos percentatges és la menor en quatre anys. A més, per primera vegada, entre els no independentistes són més els que no donen importància a aquesta qüestió (51,6%) que els qui li donen molta importància (47,2%). ¿Abandonar el procés? I un altre canvi molt rellevant: l’opció de donar per tancat el procés es duplica l’últim any entre els votants independentistes, del 22% al 43%. La ruptura del Govern entre ERC i Junts explicaria aquest tomb, similar a la caiguda del percentatge de sobiranistes que creuen que el procés culminarà amb la secessió: el 2019 era del 32%; el 2021 va passar al 21%; i ara s’ha desplomat fins al 9%. En el conjunt dels catalans, qui opina que el procés desembocarà en la independència amb prou feines representen ja el 4%.

Les ferides del procés comencen a cicatritzar: nou indicadors en les enquestes

Un estudi de l’ICPS detecta una «normalització» en les tendències d’opinió dels catalans després del sisme dels últims cinc anys

El més llegit