Els treballs d’excavació iniciats al desembre en el cementiri de Reus (Tarragona) per exhumar les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, mort després de la seva detenció el 1973, poden haver donat ja el seu fruit. Encara falta practicar les proves de l’ADN per corroborar-ho, però els tècnics encarregats de portar a terme els treballs d’exhumació van trobar aquest dimarts, a la fossa 11 del cementiri general de Reus, les restes d’un cos que és compatible amb la descripció física de Martos i amb la ubicació que consta en els registres funeraris municipals de 1973.
Així ho ha anunciat aquest dimecres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha visitat la zona d’excavació al cementiri, junt amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, entre altres autoritats, a més d’Antonio Martos, germà de la víctima. Després d’un mes d’excavació –les tasques van començar el 12 de desembre–, els arqueòlegs que treballen sobre el terreny van trobar les restes d’un home adult jove, a quatre metres de profunditat, amb característiques que coincideixen molt amb Martos. En concret, es tracta d’un cos al qual s’ha practicat una autòpsia completa de tòrax i crani: A Martos li van fer, efectivament, l’autòpsia dos metges forenses després de morir el 17 de setembre de 1973, víctima de la ingesta d’àcid sulfúric en el transcurs d’un interrogatori amb tortures a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus.
Hi ha un element més que porta els tècnics a pensar que es pot tractar del cos que buscaven: la marca d’una lesió òssia a l’espatlla esquerra, que coincideix amb un episodi de la seva infància en un nucli rural a Loja (Granada), quan va caure d’una mula i es va trencar un os, sense poder rebre gairebé atenció mèdica. Francesc Florensa, arqueòleg director de la intervenció, de l’empresa Atics, i Núria Armentano, responsable de l’exploració antropològica, s’han mostrat «prudents» fins que acabin els treballs de comprovació, que es poden allargar un o dos mesos més. Si es confirma, la família preveu traslladar les restes a la seva terra d’origen, perquè reposin al cementiri de Huétor-Tájar (Granada), junt amb els seus pares, que «van morir amb tota la pena al cor per no haver pogut fer-li un petó, ni tan sols veure’l, quan va morir», ha afirmat l’Antonio.
De Granada a Sabadell
Cipriano Martos va néixer el 1942 en un nucli de cases dins del terme municipal de Loja, en el si d’una família de camperols pobres, i va emigrar el 1969 a Sabadell, on es va polititzar i es va enrolar en el PCE i el FRAP. Ja en la clandestinitat, el partit el va destinar a una cèl·lula a Reus, on l’agost de 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil, que el va interrogar durant més de dos dies, fins que la ingesta d’àcid sulfúric va obligar a ingressar-lo a l’Hospital de Sant Joan, on va agonitzar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era. El cas va ser inclòs el 2014 en la macroquerella davant la justícia argentina per crims del franquisme.