Rebel·lió, sedició o desordres públics: ¿com es castigaria a Espanya un assalt com el del Brasil?

Amb prou feines havien passat unes hores des que una turba de milers de bolsonaristes envaís per la força les seus del poder legislatiu, executiu i judicial brasiler. Va ser una estampa molt similar a la ja vista dos anys abans als EUA, on els simpatitzants del perdedor de les eleccions van irrompre en les institucions reclamant enderrocar el Govern acabat d’elegir. A Espanya, Pedro Sánchez condemnava l’assalt a les xarxes socials i tot seguit, la portaveu del PP en el Congrés, Cuca Gamarra, li responia amb una desena de paraules que van arrossegar el debat al procés i la recent reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició: «Amb tu, a Espanya això ara és un simple desordre públic...». Però, segons el parer dels penalistes consultats per EL PERIÓDICO, el debat és més polític que jurídic. Contigo, en España esto ahora es un simple desorden público… https://t.co/O75XlbB1kL — Cuca Gamarra (@cucagamarra) 8 de enero de 2023 «Per descomptat que les institucions espanyoles estan protegides», indica, taxatiu, la doctora en Dret Penal Mercedes García. «L’únic dubte és si Gamarra parla per ignorància o per mala fe», afegeix. García considera «evident» que estem davant un delicte de rebel·lió. «Perquè hi ha violència, que és el que defineix el delicte de rebel·lió juntament amb les finalitats que puguin perseguir-se», indica. El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós afirma que, malgrat que s’hagi eliminat la sedició, «hi ha mitjans en l’actual Codi Penal per protegir el funcionament dels principals òrgans constitucionals». «No crec que pugui fer-se l’efecte que, en cas de produir-se a Espanya aquests supòsits, serien sancionats com uns simples desordres públics agreujats», afirma Arbós, que recorda que el delicte de rebel·lió, encara vigent, es refereix a l’intent d’impedir el funcionament de les Corts generals. El jurista defensa que l’únic episodi recent comparable amb l’esdevingut al Brasil és l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del 1981, els capitostos del qual van acabar condemnats per rebel·lió militar. Arbós insisteix que «la rebel·lió està, en diferents graus i matisos, en tots els ordenaments constitucionals, perquè la democràcia ha de protegir-se». La rebel·lió i el procés La rebel·lió i el procésPer al catedràtic de Dret Penal de la UOC Josep-Maria Tamarit, «no és cert que els fets serien només desordres públics». Una irrupció en seu parlamentària com la que han protagonitzat els bolsonaristes al Brasil podria qualificar-se com a rebel·lió. Per a això, haurien de complir-se tres condicions: que es tracti d’un «alçament públic i violent», que persegueixi «una de les finalitats previstes en el Codi Penal» –entre d’altres; destituir el Rei, dissoldre el Parlament o treure-li alguna de les seves competències, substituir el Govern o obligar-lo a fer actes contraris a la seva voluntat–, i «que els actes realitzats siguin idonis per aconseguir aquesta finalitat». L’absència d’aquesta idoneïtat va ser la que va considerar que faltava el Tribunal Suprem per condemnar per rebel·lió, i no per sedició, els encausats pel procés. «Aquest seria el requisit més controvertit, a jutjar pel que sabem de l’ocorregut al Brasil», assenyala Tamarit. Quan l’Advocacia de l’Estat es va desmarcar de la Fiscalia i no va acusar per rebel·lió els líders catalans, el llavors líder del PP, Pablo Casado, va culpar el Govern de Sánchez d’haver forçat aquesta decisió i el va qualificar d’«indecent» i d’«humiliar Espanya». També Vox, que va ser acusació particular en el judici, va apostar per la rebel·lió, que considerava provada, i va anunciar un recurs a la sentència. El delicte de sedició no va convèncer llavors una dreta que apostava per la rebel·lió, un tipus amb penes de fins a 25 anys per als seus instigadors. Delicte contra les institucions de l’Estat Delicte contra les institucions de l’EstatUna altra de les possibles vies penals, segons el parer de Tamarit, seria el delicte contra les institucions de l’Estat. «En principi, és el que sembla que s’hauria comès amb més claredat i té una pena de tres a cinc anys de presó». Els vuit condemnats pel setge al Parlament el juny del 2011 ho van ser, precisament, per un delicte contra les institucions de l’Estat. «Aquests intents d’envoltar les Corts mai van arribar a l’extrem d’intentar assaltar-les i promoure destrosses dins», indica Arbós. García denuncia que la portaveu del PP, amb les seves paraules, «està rebaixant la importància del que ha passat al Brasil, prendre a l’assalt institucions bàsiques de l’Estat amb violència». Per a la penalista, «és una interpretació malintencionada i una autèntica barbaritat». Després del PP, va ser la ultradreta la que es va afegir a l’argument de Gamarra, portant-lo encara més enllà. El vicepresident d’Acció Política de Vox, Jorge Buxadé, va deixar en l’aire una incògnita: si el PSOE perd les pròximes eleccions generals i es produeix un episodi similar al del Brasil, «¿quins mecanismes té l’Estat per lluitar contra aquest alçament tumultuari contra les institucions democràtiques?». Buxadé va defensar que amb la derogació del delicte de sedició «ens han deixat inermes». «Afortunadament, cap dels grans partits avala el que ha passat al Brasil. I sent preocupant la polarització política o la difusió de missatges d’odi, per sort no estem com al Brasil», defensa Arbós, que adverteix sobre la sensació d’inseguretat que genera que s’agiti la possibilitat que a Espanya tinguin lloc aquest tipus de supòsits.

Rebel·lió, sedició o desordres públics: ¿com es castigaria a Espanya un assalt com el del Brasil?

Experts penalistes responen al PP que el nou Codi Penal sense sedició permetria sancionar fets similars al nostre país

El més llegit