Zapatero, omnipresent: també s’implica en la relació entre el PSOE i ERC

José Luis Rodríguez Zapatero és a tot arreu. En actes públics i discretes gestions privades, sembla ubic. L’expresident del Govern va exercir de mediador entrePedro Sánchez i Pablo Iglesias en les negociacions per conformar el primer Govern de coalició de la història de la democràcia espanyola. En els últims mesos ha jugat un paper similar amb Iglesias i Yolanda Díaz, enfrontats per la candidatura d’Unides Podem en les pròximes eleccions generals, a finals del 2023. Ha recolzat Irene Montero en una convocatòria del partit morat després que la ministra d’Igualtat fos blanc dels insults masclistes de Vox. No és aliè a la campanya de l’aspirant socialista a la Comunitat de Madrid, Juan Lobato. Ha transmès, davant els dubtes al PSOE, que la ‘llei trans’ s’havia d’aprovar sense retocs. A principis del mes passat va estar a punt de volar fins a Buenos Aires amb la ministra de Treball per donar suport a Cristina Fernández, la vicepresidenta argentina, condemnada a sis anys de presó per corrupció, i si al final no ho va fer no va ser per falta de ganes, sinó perquè la covid de la dirigent llatinoamericana va obligar a suspendre aquell acte. Tot això és més o menys conegut. El que no se sabia fins ara, però tampoc resulta estrany atesa la seva trajectòria en els últims temps, és que l’excap de l’Executiu també s’ha implicat en les relacions entre el PSOE i ERC. Durant aquests mesos de complexos pactes entre socialistes i republicans que han desembocat en l’aprovació dels Pressupostos de l’any que ve, així com en la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació, reformes de les quals es beneficiaran els processats pel referèndum de l’1-O, Zapatero ha estat parlant amb una part i amb l’altra. «La veritat és que Zapatero ajuda», assenyalen fonts del Govern. L’entorn de l’exlíder socialista confirma aquest paper. Alhora rebaixa la seva entitat. «La tasca [de Zapatero] amb ERC i amb el territori de Podem no és de nexe o mediació. Ell manté bones relacions personals amb els seus líders. Com és sabut, dona suport amb plena convicció al Govern de coalició com l’anomenada via pacificadora per a Catalunya. Opina i escolta, però no media», expliquen fonts pròximes a l’expresident. En la direcció del PSOE i a la Moncloa, mentrestant, admeten que Zapatero «no para», però deixen clar que no ha rebut «cap encàrrec» per part de Pedro Sánchez, sinó que ell «va per lliure». No hi ha cap crítica als esforços de l’excap de l’Executiu. Tot i així, continuen els mateixos dirigents, la relació entre socialistes i republicans, com mostren els acords de finals de l’any passat, està «ben greixada» a través del ministre Félix Bolaños i de la consellera Laura Vilagrà, d’una banda, i de Sánchez i de Pere Aragonès al nivell més alt. La comparació amb González L’actitud de Zapatero és radicalment diferent de la de l’altre expresident socialista, Felipe González. Tots dos van recolzar Susana Díaz davant Sánchez en les fratricides primàries socialistes del 2017, però mentre Zapatero es distingeix pel seu suport a l’actual Govern, González ho fa més aviat pel contrari. A principis de desembre, González va acudir a Antena 3 i es va despatxar a gust deixant clar que no comparteix gran part dels missatges de l’actual inquilí de la Moncloa. Sobre la derogació de la sedició i la seva substitució per un delicte de desordres públics: «Si han pretès tipificar el que va passar a Catalunya, la tipificació ni s’ajusta a la realitat ni té comparació amb cap normativa europea». Sobre la llei del ‘només sí és sí’, que ha provocat rebaixes de penes d’agressors sexuals: «Està mal feta; s’ha de rectificar immediatament». Sobre el nomenament de Juan Carlos Campo, ministre de Justícia fins fa un any i mig, per al Tribunal Constitucional: «No m’agrada». I sobre l’exhumació de Franco després que Sánchez, en unes paraules molt poc elegants pronunciades durant l’homenatge a l’escriptora morta Almudena Grandes, digués que «passaria a la història» per aquesta decisió: «¿Té transcendència treure Franco de la tomba? Pot ser que algú ho valori així». Zapatero mai fa aquesta mena de declaracions. Si de cas, defensa el treball del Govern de coalició més que el propi Govern de coalició. La ‘llei trans’ n’és un exemple molt clar. Davant els dubtes del PSOE, que va donar el seu vistiplau al text al Consell de Ministres i després va intentar, sense èxit, canviar en el Congrés disposicions que afectaven els menors, l’expresident sempre ha defensat la norma en tots els seus aspectes. De fet, ja creia en un Executiu format per socialistes i morats abans que l’assumís Sánchez. A l’estiu del 2019, quan Sánchez i Iglesias intentaven arribar a un acord per governar junts, una cosa que no van aconseguir, l’exsecretari general de Podem, que considera Zapatero «el millor president de la democràcia», va dir des de l’hemicicle: «He rebut el missatge d’algú molt rellevant del seu partit. M’ha dit que demani les competències polítiques d’ocupació i això és el que demano a canvi del Ministeri de Treball». Iglesias no va citar pel seu nom l’autor del missatge, però al grup socialista no hi va haver cap dubte: es tractava de Zapatero. «¿Qui si no?», es van preguntar després diversos diputats.

Zapatero, omnipresent: també s’implica en la relació entre el PSOE i ERC

Fonts del Govern asseguren que l’expresident «ajuda» en el desglaç mentre que des del seu entorn destaquen els «bons» vincles «personals» amb els republicans, tot i que apunten que «ell opina i escolta, però no media»

El més llegit