Tribunal Constitucional: esperant Godot... María Luisa Segoviano, per Ernesto Ekaizer

María Luisa Segoviano (Valladolid, 1950), la flamant magistrada del Tribunal Constitucional elegida pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que prendrà possessió del càrrec, juntament amb els altres tres magistrats –Juan Carlos Campo i Laura Díez, pel Govern, i César Tolosa, també pel CGPJ–, aquest dilluns 9 de gener, a les 12.30 hores, és qui té l’as a la màniga per decidir qui serà el nou president o presidenta del màxim tribunal de garanties. ¿Per què? La majoria del TC canvia després de nou anys del domini del sector conservador al de l’anomenat sector progressista. Si s’inclou Segoviano dins aquest últim, la nova majoria seria de set magistrats i la minoria de quatre. El Partit Popular afirma que és una majoria aclaparadora, però és un partit oblidadís amb l’aritmètica. Perquè els conservadors van arribar a tenir majoria de vuit a tres, abans dels nomenaments del novembre del 2021 en el TC. El cas és que, des de fa uns mesos, una de les magistrades del sector progressista, María Luisa Balaguer (Almeria, 1953), ha llançat la seva pròpia campanya, independent del seu sector, per ser la pròxima presidenta. Balaguer, catedràtica de Dret Constitucional, professora de periodisme i escriptora, ha convertit com a eslògan principal d’aquesta campanya la idea que seria la presidenta de consens. Perquè, tant Pedro González-Trevijano i Enrique Arnaldo, president sortint i magistrat, respectivament, tots dos del sector conservador, l’haurien encoratjat, segons fonts del mateix tribunal, a encapçalar aquest projecte. Si els quatre, incloent el nou magistrat Tolosa, votessin a favor seu, amb els vots de la candidata (Balaguer) i de María Luisa Segoviano s’arrodonirien els sis vots, deixant el sector progressista amb cinc. És a dir, una magistrada enrolada des del 2017 en el grup progressista s’elevaria per sobre del seu sector per ser la presidenta i deixar en minoria el grup progressista. La reencarnació No seria, si això passa, la primera vegada que el sector conservador trenca el sector progressista, ni en el CGPJ ni en el TC. Carlos Lesmes, l’expresident del CGPJ, va ser el mestre de l’estratègia de decidir ell qui era el «progressista» preferit del sector conservador i procedir al seu nomenament, a banda del conservador pura sang (va ser el cas del vicepresident del Tribunal Suprem i CGPJ Ángel Juanes, el 2013). Però en el TC es tractaria, mai més ben dit, de la reencarnació, a una escala mai vista, és clar, del que va passar amb la magistrada Encarna Roca, que quan els progressistes van decidir nomenar vicepresident del TC Fernando Valdés Dal Ré, va canviar de bàndol i va acceptar ser vicepresidenta amb els vots conservadors. Aquesta cooptació va tenir un preu alt, perquè Roca es va alinear en múltiples sentències amb la dreta, i algunes de les últimes van ser les d’inconstitucionalitat dels estats d’alarma per la pandèmia que demanava Vox al no haver-se declarat l’estat d’excepció. I ves per on una carambola per acabar amb el bloqueig deliberat del TC per part del PP i els magistrats conservadors del TC i el GGPJ –l’elecció de María Luisa Segoviano– l’ha convertit en la Godot que els 10 magistrats restants esperen d’ella perquè –si els còmputs de l’altra María Luisa, la Balaguer, són fefaents– sí que compta amb els quatre vots conservadors. Segoviano va ser proposada el setembre passat –després de suggerir-li al vocal Álvaro Cuesta el 7 de setembre que el sector progressista la inclogués entre els seus candidats, segons va declarar aquest membre de la Comissió Permanent del CGPJ a EL PERIÓDICO, cosa que va passar. En la primera llista de cinc candidats, els progressistes van introduir Segoviano, però com que el sector conservador va exigir, sense avançar cap dels seus propis candidats, que es concretés la proposta en un sol candidat, els progressistes van proposar el magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, José Manuel Bandrés. Ja aquí es van ancorar. L’estratègia del coordinador del grup conservador en el CGPJ continuava sent de bloqueig i aguantar fins a les pròximes eleccions generals, però va voler mostrar que qui posava pals a les rodes de la renovació del TC eren els progressistes. Convençuts que aquests no acceptarien un veto tan arbitrari, ostensible i personal del magistrat Bandrés, van introduir Segoviano en una nova llista. Però segons va dir el president del CGPJ Rafael Mozo a EL PERIÓDICO, la nova proposta va deixar el sector de què aquest forma part «sense opció». Evitar l’agonia ¿Per què? Perquè a la llum de la nova interlocutòria d’intromissió del TC al Congrés i el Senat amb l’admissió de les mesures cautelaríssimes a favor del PP contra les normes per desactivar el bloqueig, aquesta qüestió no es podria replantejar a través d’una proposició de llei. Perquè Enrique Arnaldo, el ponent, va deixar negre sobre blanc que no es podia renovar parcialment el TC (per exemple, amb els dos magistrats designats pel Govern). Sempre s’aplicaria l’esmentada resolució. Tant els magistrats del sector progressista del TC com del CGPJ van decidir, doncs, encaixar el veto de Bandrés i evitar un any més d’agonia o estat de coma del TC. I llavors, com en la cançó del compositor cubà Carlos Puebla, va arribar María Luisa Segoviano. Pionera com a primera dona presidenta de la Sala Quarta Social del Tribunal Suprem, el perfil de Segoviano encaixa en les necessitats del TC, és a dir una experta en dret laboral, perquè s’ha quedat sense ells (Fernando Valdés i Alfredo Montoya), tenint en compte que la reforma (de la reforma laboral de Mariano Rajoy) és una de les grans qüestions pendents. El sector progressista, segons fonts pròximes als esmentats magistrats, es reunirà per designar la seva proposta de candidat progressista únic. Aquestes fonts assenyalen que serà el magistrat Cándido Conde-Pumpido. Serà el primer pas, però no el definitiu. Perquè la posició de Balaguer és l’espasa de Dàmocles. ¿Per qui votarà per a la presidència del TC en el ple que haurà de convocar aquesta setmana el magistrat de més edat, Ricardo Enríquez? Dilluns passat, 2 de gener, abans de marxar de vacances, María Luisa Segoviano va anticipar que aquest dilluns volia conèixer «el pla o previsió que poden tenir cadascun dels aspirants». I va afegir: «A banda de les facultats de gestió i organització de qui presideix, també hi ha un element que és estrictament personal, i és el caràcter que un tingui, la facultat de relacionar-se amb els altres, l’empatia. «Llimar les asprors entre els membres que formen el tribunal, mirar d’acostar posicions, ser capaç en un determinat moment de calmar els ànims i suavitzar. Crec que això és molt important a l’hora que el tribunal funcioni. He sentit opinions de diferents persones». ¿Va ser un missatge sobre el seu imminent vot? Aquesta setmana, en aquest cas Godot María Luisa sí que arribarà i, a diferència de la cançó, s’acabarà l’especulació.

El més llegit