Si fa un any algú hagués pronosticat que l’expresident Carles Puigdemont deixaria de presidir Junts per Catalunya, que el seu secretari general tiraria la tovallola, que la cap de llista Laura Borràs seria desposseïda de la presidència del Parlament per part de la Mesa de la Cambra, ERC i la CUP inclosos, a causa del seu processament per corrupció, que el partit abandonaria el Govern després d’una disputada votació interna, que les candidates a Barcelona, Girona i Vic també anunciarien que se’n van a casa, que el partit es quedaria sense un candidat clar a la Generalitat, que hi hauria acusacions d’abús de poder a l’entorn de Borràs... la conclusió seria demolidora: Junts està a les últimes. Tanmateix, aquest any el partit ha sobreviscut a aquesta a angoixa al més pur estil convergent, amb la paciència i la discreció pròpia del nou i indiscutit líder, Jordi Turull, que en menys d’un any ha agafat clarament les regnes per mirar de continuar competint amb ERC.