El TC fa el primer pas per formalitzar el canvi de majories

El president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, tenia clar que no volia portar a ple només els dos magistrats del Constitucional que li corresponia designar al Govern. Una vegada trencat el bloqueig que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) mantenia sobre els dos seus, no ha trigat ni 24 hores, des que va rebre la comunicació oficial, a convocar la celebració de la reunió en què els 11 magistrats que formen actualment el Constitucional donaran el seu plàcet als seus quatre futurs companys. Serà aquest dijous quan el tribunal de garanties faci el primer pas per procedir al canvi de sensibilitat majoritària que sol viure cada nou anys, quan entren els dos elegits pel Govern que estigui en aquell moment i els dos del CGPJ. En aquesta ocasió en surten tres conservadors i hi entren uns quants més de progressistes. El mateix president i Antonio Narváez, que al seu dia van ser elegits per l’Executiu de Mariano Rajoy, i Juan Antonio Xiol i Santiago Martínez-Vares, pel Consell, seran substituïts per l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo, l’exassessora de la Moncloa Laura Díez i els magistrats del Suprem César Tolosa i María Luisa Segoviano. El tràmit només passa per comprovar que els proposats són espanyols i amb més de 15 anys de carrera professional, per la qual cosa és difícil que no obtinguin el vistiplau del Constitucional. El novembre del 2021, quan es va produir l’anterior renovació un dels magistrats va votar que no a Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez. A partir de la celebració del ple ja només correspondrà al Govern i a la Casa Reial el temps que es trigarà a procedir al relleu efectiu en el màxim garant de la Constitució, perquè serà quan es puguin publicar els reials decrets de cessament d’uns i nomenament d’altres al Butlletí Oficial de l’Estat, de fer l’acte de jura o promesa davant el Rei i les seves preses de possessió. Tota la legislatura pendent Quan el canvi es produeixi es passarà de sis vocals conservadors (el setè hi va renunciar l’estiu del 2021 al no haver pogut recuperar-se d’un ictus que va patir l’anterior) i cinc de sensibilitat progressista, a set d’aquests contra cinc. En el seu primer ple hauran de nomenar el seu president i el que es presenta amb més possibilitats és Cándido Conde-Pumpido, tot i que també s’ha postulat per a aquesta responsabilitat María Luisa Balaguer. Tots dos són progressistes i es troben en l’últim terç del seu mandat, així que tots dos ho podrien ser, tot i que la dispersió del vot del sector podria portar un conservador a la presidència. És el que va passar amb María Emilia Casas, que va ser presidenta quan tocava designar-ho als conservadors, però part d’aquests van renunciar a recolzar el seu candidat, Vicente Conde, que va acabar sent el vicepresident. Amb el nou president al capdavant del Constitucional s’aixecarà el fre que el mateix González-Trevijano va posar sobre els assumptes més conflictius que tenia el tribunal damunt la taula fins que se’n formalitzés la renovació, malgrat que hauria pogut tirar-los endavant amb la majoria conservadora que imperava fins ara. Així el nou Constitucional haurà de resoldre els recursos presentats contra la llei d’eutanàsia, la de l’avortament, la reforma educativa, la reforma laboral, la llei rider i pràcticament tota la legislatura de Pedro Sánchez, recorreguda pel PP o Vox, envalentit amb l’èxit que va suposar per ell l’anul·lació dels estats d’alarma a partir de les seves impugnacions. Prova de foc Quan arribi el torn de pronunciar-se sobre algunes d’aquestes normes es viurà la primera prova de foc a què es veuran sotmesos els magistrats del TC elegits a proposta del Govern, perquè la primera decisió que hauran d’adoptar és si s’han d’apartar de les deliberacions per haver format part o haver assessorat el Govern que les va promulgar. I en cas negatiu, resoldre les recusacions que previsiblement seran interposades contra tots dos. Serà llavors el moment de comprovar si l’alt tribunal continua sent tan reticent a acceptar apartar els seus magistrats com va demostrar amb les presentades contra Arnaldo i Espejel, on el llistó per poder recusar amb èxit es va posar tan alt que resulta complicat que algú torni a ser apartat.

El TC fa el primer pas per formalitzar el canvi de majories

Després del ple d’aquest dijous, es produiran els cessaments i nomenaments dels nous magistrats, la jura o promesa davant el Rei i la presa de possessió

Amb l’entrada dels nomenats pel Govern i el CGPJ hi haurà set jutges de tendència progressista i quatre de conservadors

El més llegit