‘Fact-check’: ERC accelera l’acció del Govern després de la sortida de Junts

El Govern tanca un any convuls, en el qual ha viscut ala corda fluixa de la ruptura la gran part d’aquest, fins que, a principis d’octubre, es va produir, finalment, la sortida de Junts de l’Executiu. Des d’aleshores, asseveren fonts republicanes, l’activitat al Palau de la Generalitat s’ha multiplicat, entre altres motius, perquè prendre decisions en solitari és molt més simple que posar-se d’acord amb algú que pensa diferent. Ara les reunions del Consell Executiu «són més llargues i es debat més, mentre que abans es limitaven a l’ordre del dia, tant per no auspiciar xocs, com per no donar més informació de la deguda» a l’altra part, apunten fonts d’Esquerra. Aquesta activitat més gran, amb tot, encara no té una traducció en xifres. L’última avaluació del grau de compliment del pla de Govern es remet a finals de setembre, és a dir, arriba encara de ple a l’Executiu bipartit i caldrà esperar fins al febrer o març per detectar si, com s’assegura, s’ha fet molt en aquests ja dos mesos de gabinet monocolor republicà. Fonts del Govern assenyalen que, òbviament, molt del que s’està presentant als mitjans ara té l’empremta de Junts i que d’altres haurien vist la llum amb independència de la relació entre els dos partits quan eren socis. Però també remarquen que s’han pres decisions i que, en general, la coordinació és molt més fluida. No hi ha recels entre conselleries. Amb tot, el que sí que hi ha ara és un Govern amb menys suports en el Parlament, cosa que suposarà un gran fre en totes aquelles mesures (lleis i decrets) que requereixin d’una majoria parlamentària. I per a mostra, el botó dels Pressupostos. L’any passat es van aprovar abans del 31 de desembre i, en el millor dels casos, els del 2023 comptaran amb l’aval del Parlament al febrer. Balanç fins que Junts se’n va anar L’autoavaluació del Govern respecte al seu pla de legislatura va donar, a finals de setembre, un percentatge de compliment del 40,55%, cosa que, a vuit mesos de complir-se els dos anys de la presidència de Pere Aragonès, i sobre el paper, l’equador de la seva legislatura, deixa a l’Executiu en bona disposició de complir amb el seu propi full de ruta. El pla compta amb 782 mesures i 702 submesures, dividides en les quatre transformacions que Aragonès es va fixar com a objectiu. Així, el 46% de les mesures preses corresponen a l’eix social (o línia vermella), que suposen, al seu torn, al 41,4% del total d’accions en aquest camp que volen prendre; en la línia lila, la de la transformació feminista, s’han portat a terme 69 accions, el 8,8% del total de transformacions i 34,1% de les que sobre feminisme s’han de prendre al llarg dels quatre anys. L’eix verd suposa el 27,2% de les mitjanes preses i, al seu torn, aquestes 212 accions són el 43,7% del total per a tota la legislatura. Finalment, la transformació democràtica, la línia groga, ocupa el 17,4% del total de l’acció de Govern fins al setembre del 2022 i les 136 accions preses són el 36,7% de les que es van fixar el maig del 2021 per a tot el mandat. Balanç de dos mesos sense Junts 136 accions en dos mesos: 16 en infraestructures, 12 en drets socials, 11 en feminismes i 14 en transformació verda. Aquests són els números que ha realitzat el Govern des de la sortida de Junts i que aquest diari ha pogut consultar. «L’exemple paradigmàtic sobre la millora de la coordinació, quan el Govern va passar a ser monocolor, és el Consell Executiu sobre el català i l’anunci de les 100 mesures. La Conselleria de Cultura està en mans d’ERC i va trobar certes resistències i demores en la transmissió d’informació d’alguns departaments, no tots, de Junts. És difícil avançar entre recels», explica una font. La mateixa que detalla que «la licitació de l’L8 de Ferrocarrils entre plaça d’Espanya i Gràcia, així com la millora de la freqüència de pas dels trens de les línies del Vallès estaven perfilades sota el comandament de Jordi Puigneró. Però no sabem per què no les va posar en marxa. El nou titular, Juli Fernández, és el que va prendre la iniciativa de posar ja sobre la taula tota mesura ja possible de ser executada», afegeixen. «Fins i tot en una conselleria amb la qual la relació era molt fluida», amb referència a la d’Economia, on l’entesa entre Aragonès i Jaume Giró era molt bona, «que ara estigui en mans d’ERC ha facilitat, i molt, la negociació pressupostària amb els grups». I és que, amb l’esquema adoptat per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i seguit per Quim Torra i el mateix Aragonès, el departament d’Economia s’havia erigit en una espècie de contrapoder a la presidència. I com a conclusió general, i segurament tòpic, aplicable en tot govern de qualsevol lloc i amb qualsevol partit, «la sensibilitat social és més senzilla d’aconseguir de manera ràpida i homogènia amb un executiu sol del teu partit», apunta un republicà. Prioritats per al 2023 El 2023 s’iniciarà, referent a l’acció del Govern, amb la posada en marxa d’algunes de les mesures anunciades en el Consell Executiu monotemàtic sobre el català. Així, per exemple, s’impulsarà l’ús de la llengua pròpia «a les autoescoles, un sector on està especialment minoritzada», apunten fonts del Govern. En paral·lel se seguirà amb el Pacte Nacional per la Llengua, en la fase ja decisiva que és la de negociació amb els grups parlamentaris, en especial amb el PSC i Junts. Aquí el problema, i font de possibles retards, serà la proximitat de les eleccions municipals, escenari poc propici per a acords amb qui després es mantindrà una baralla electoral i, sobretot, en assumptes tan sensibles com la llengua. També es donaran, de manera immediata, els primers passos per a l’Acord de Claredat que proposa Aragonès, malgrat que ja va ser rebutjat pel mateix Parlament. Es produiran els nomenaments que va avançar el mateix president en el debat de política general i que inclouen un cap visible que lideri, sempre sota la capa de Presidència, és a dir, del mateix Aragonès i de la consellera Laura Vilagrà un procés que també haurà d’incloure, més endavant, la societat civil. Quant a la transformació verda, l’Executiu, sense revelar què, prometen alguna acció disruptiva, és a dir, que trenqui amb la tendència de l’última dècada, quant a energies renovables. A més, una vegada que els tècnics legals ja han trobat la manera de poder començar a impulsar la col·locació de panells solars als edificis (tant públics com privats), començaran a veure’s els primers moviments en aquest camp que canviarà la fisonomia aèria de les ciutats catalanes. «Que les conselleries de Territori i d’Acció Climática estiguin sota el mateix partit va ajudar molt», apunta un tècnic del Palau de la Generalitat. Sempre complint el pla de Govern, igual que les mesures anteriors, el Govern procedirà a la cessió de terrenys per al Sincrotró de Cerdanyola del Vallès, de manera que la seva ampliació (fins a duplicar-lo) permetrà al centre un salt de qualitat i pujar de divisió en el tipus d’experimentació que estan portant a terme», asseguren en el Govern. En el context de l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius que impulsa la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, es posaran en marxa diverses mesures ja anunciades, entre elles, la del repartiment de copes menstruals als centres educatius de secundària. Quan s’aprovin els Pressupostos, la Conselleria de Salut podrà fer efectiu aquests 900 milions d’augment de la seva dotació, així com l’ingrés de nous fons (279 milions) per a l’assistència primària, que recull el pla de Govern i que han accelerat els comuns en la seva negociació sobre els comptes. Tot això amb una negociació en marxa amb el col·lectiu de metges que tenen plantejada en l’horitzó de finals de gener una vaga per la falta de recursos.

‘Fact-check’: ERC accelera l’acció del Govern després de la sortida de Junts

Els republicans llisten fins a 136 accions portades a terme des que copen la totalitat de l’Executiu

El més llegit