Quan el Tribunal Constitucional (TC) es preparava per analitzar el recurs d’empara del PP, fa uns dies, el Govern va advertir de les «conseqüències imprevisibles» que tindria per a la «democràcia espanyola» que els magistrats impedissin l’aprovació en el Senat de la proposició de llei impugnada. Ara que aquell temut moment ja ha arribat, l’Executiu ja sap com fer-li front: una nova llei específica que permeti superar el bloqueig. Després que l’alt tribunal donés la raó al partit d’Alberto Núñez Feijóo, bloquejant la votació a la Cambra alta de les parts de la norma que afectaven la mateixa renovació del màxim intèrpret de la Carta Magna per haver-se tramitat a la carrera i sense connexió amb la resta del text, que inclou la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació pactades amb ERC, l’Executiu ja té perfilat quins passos fer per fer front a aquest bloqueig.
Segons fonts parlamentàries, el PSOE i els seus socis d’investidura (Unides Podem, ERC, EH Bildu, PNB, Més País i Compromís) registraran aquesta setmana, la intenció és que sigui dijous, una proposició de llei que inclogui el contingut de les dues esmenes suspeses pel TC, que contenien un nou mecanisme per facilitar la renovació de l’alt tribunal. La iniciativa, van explicar aquest dimarts, es tramitarà de forma urgent.
A mig matí d’aquest dimarts, tot just acabat el Consell de Ministres, el president va fer una breu declaració sense preguntes des del palau de la Moncloa, una cosa que només porta a terme en les grans ocasions. «Espanya disposa de mecanismes per superar aquesta situació. El Govern acata la resolució i adoptarà les mesures que siguin precises per posar fi a l’injustificable bloqueig judicial. En moments d’incertesa, serenitat i fermesa», va dir.
Sánchez no va aclarir quin camí pensava prendre, i tampoc ho va fer després la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, però la decisió ja està clara. Consisteix a recuperar en una nova proposició de llei els apartats bloquejats pel TC, on quatre dels seus membres tenen el mandat esgotat des de fa sis mesos.
Les altres vies
El Govern tenia davant seu altres opcions. La falta de renovació del Constitucional no és una excepció. Hi ha un cas encara més flagrant: el mandat de l’actual Consell General Poder Judicial (CGPJ) va expirar fa quatre anys. La falta de renovació obeeix a la negativa d’un PP que beneficia l’actual composició de l’organisme de govern dels jutges, majoritàriament conservadora, ja que prové de quan governava Mariano Rajoy i la dreta tenia més vots. En aquest sentit, la Moncloa va arribar a analitzar la possibilitat de reprendre una aparcada proposta per rebaixar les majories parlamentàries necessàries per substituir els membres actuals del CGPJ, de manera que el concurs del partit de Feijóo ja no seria necessari.
Una altra alternativa hauria consistit a dotar-se d’un sistema similar a l’italià, on els magistrats han d’abandonar automàticament el seu lloc una vegada ha vençut el seu mandat. I finalment, queda l’opció que defensa Unides Podem: portar la polèmica resolució del TC, que per primera vegada va impedir a les Corts Generals votar una llei (durant el procés va prendre alguna decisió similar respecte al Parlament català, però no es travava de lleis), al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Però aquest pas, assenyalen fonts socialistes, llançaria el missatge que la democràcia espanyola no és capaç de resoldre els seus propis problemes. I la Comissió Europea, fins ara, no ha volgut immiscir-se en aquest conflicte intern, tot i que comença a llançar tímids retrets a l’Executiu.
El PP aplaudeix el TC
Mentrestant, la dreta va treure pit de la decisió del Constitucional. Amb rostre satisfet, Feijóo va proposar una «sortida a la crisi constitucional»: que Sánchez renegui dels seus últims passos i «pari l’escalada de cessions a l’independentisme». Si el president renuncia a la reforma penal, el líder del PP estaria disposat a tornar a asseure’s per renovar el Poder Judicial.
El missatge de Feijóo és contrari a la Constitució, que imposa als partits el deure incondicional de posar-se d’acord en aquest assumpte, i en qualsevol cas no té aparences de prosperar. El Senat aprovarà dijous, mentre se celebra el sorteig de Nadal de la Loteria Nacional, la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació. Un dia abans, el cap de l’Executiu i el líder de l’oposició, que no han parlat aquests dies per intentar desencallar aquest xoc institucional, tindran un cara a cara d’alt voltatge en el Senat, durant l’última sessió de control al Govern.
I Vox, finalment, va anar com sempre un pas més enllà. El seu màxim dirigent, Santiago Abascal, va anunciar una querella contra Sánchez per una presumpta «conspiració per delinquir» a través del seu «assalt a la separació de poders i pacte amb criminals», amb referència a ERC. El líder de la força ultradretana encara ha de presentar-la, igual que la moció de censura al president, abocada al fracàs i per a la qual, de moment, no troba candidat.