El fiscal demana presó per a 17 ex alts càrrecs i empresaris per manipular adjudicacions en l’època de CiU

Es van posar d’acord per presumptament aconseguir i manipular, entre el 2011 i el 2015, adjudicacions d’obres de la Generalitat, des de carreteres fins a línies ferroviàries, i per fer-ho van comptar amb els que eren màxims responsables de l’empresa pública GISA (després convertida en Infraestructures de la Generalitat), Joan Lluís Quer, el seu president, i Josep Antoni Rosell, director general. Aquesta és la tesi que manté el fiscal d’anticorrupció José Grinda, que sol·licita per a aquesta trama composta per 17 imputats penes de fins a vuit anys i nou mesos de presó per un delicte d’organització criminal, un altre de continuat de frau a les administracions públiques i un de prevaricació. L’acusació pública sosté a l’escrit, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que, des d’almenys el 2008, els acusats «van anar executant un pacte per aconseguir l’adjudicació de concursos d’administracions públiques en l’àmbit català», un acord que es va denominar Núria Bofill. Entre els components d’aquesta ‘organització’ van acordar licitar en els concursos oferint uns preus que permetien excloure’n altres competidors. I això, en «connivència» de Quer i Rosell, president i director general, respectivament, de GISA. En aquest entramat no només suposadament hi van participar aquests alts càrrecs en l’època del govern d’Artur Mas (CiU), sinó també Josep Narcís Arderiu Freixa, de l’Associació Catalana d’Enginyeria i Arquitectura (Asinca), diversos membres d’aquesta entitat i directius d’empreses d’enginyeria. Per a Quer, Rosell i Arderiu, la fiscalia reclama vuit anys i nou mesos de presó. Per als altres 14 imputats, sis anys i tres mesos, segons l’escrit entregat al Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional. Els indicis es basen en documentació trobada en uns maletins que el 21 d’octubre del 2015, moments després de la detenció de Rosell, va entregar a la Guàrdia Civil un directiu de l’empresa pública que s’encarrega de les obres de la Generalitat. Els acusats, afirma la fiscalia, van pactar durant anys les normes i directrius que calia seguir quan optessin a licitacions de certes administracions amb «l’objectiu d’evitar la lliure competència» i, així, «obtenir un contracte més beneficiós» que el que haurien aconseguit en «condicions d’igualtat», és a dir, si cada mercantil hagués preparat la seva oferta de manera totalment independent. Aquest pacte anul·lava, per tant, la competència de les empreses que no hi participaven i es va anar estenent a diversos òrgans públics, tot i que l’origen va ser GISA. Aquesta influència va arribar fins i tot a l’Ajuntament de Barcelona, en l’època del convergent Xavier Trias (ara candidat de Junts a l’alcaldia), i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Un acord per «defraudar» Els components d’aquesta trama, incideix Anticorrupció, es van posar «d’acord per defraudar», fonamentalment a GISA, «dissenyant i implementant una operació» amb Quer i Rosell i que tenia per objectiu el «direccionament» dels processos de contractació pública licitats. L’escrit d’acusació precisa que aquests dos imputats «manipulaven» les adjudicacions. En primer lloc, modificant l’estructura organitzativa de la companyia pública, creant l’Oficina Tècnica d’Avaluació, i «van generar una pas nou en el procés de valoració d’ofertes» en els concursos que «només depenia d’ells». La missió d’aquesta oficina tècnica era revisar les propostes que elaboraven els tècnics i «tenia la capacitat» de modificar les puntuacions. En aquest sentit, l’acusació detalla que Quer i Rosell «abusaven de la seva jerarquia» sobre un subordinat, alhora que «el pressionaven i li donaven indicacions perquè modifiqués les valoracions de les ofertes efectuades pels tècnics». Les empreses que participaven en el pacte, per la seva banda, feien «intencionadament i deliberadament» les seves ofertes agrupades en un rang de preu molt restringit, cosa que provocava dos efectes: s’expulsava del concurs les empreses que no eren dins del pacte i l’adjudicació passava a dependre de criteris «subjectius», de manera, recalca el fiscal, que la concessió de les obres es verificava «a pura voluntat» de Quer i Rosell. En aquesta estructura tenien un paper important els representants de l’associació Asinca. Quer va ser condemnat el juny passat a dos anys de presó per la manioulació d’un concurs a l’ACA i també està imputat, juntament amb Rosell, en el cas 3%.

El fiscal demana presó per a 17 ex alts càrrecs i empresaris per manipular adjudicacions en l’època de CiU

L’acusació reclama fins a vuit anys i nou mesos de presó per a Josep Lluís Quer i Josep Antoni Rosell, exdirectius de l’empresa Gisa durant el govern d’Artur Mas

El més llegit