Sánchez es prepara per distanciar-se d’ERC després de la polèmica reforma penal

Gairebé a les 11 de la nit, a la sortida del Consell Europeu, hores després que el Congrés aprovés la reforma penal i judicial en un dels debats més agressius d’aquesta tensa legislatura, Pedro Sánchez va dir a Brussel·les: «Estem en un moment de tancament d’una etapa i d’inici d’una de nova». El president del Govern, que acabava de veure com el Tribunal Constitucional no consumava la seva amenaça d’impedir la votació a la Cambra baixa, es referia al procés («s’ha acabat», va remarcar) i a la suposada impossibilitat que Catalunya celebri una «consulta d’autodeterminació». Les seves paraules sobre la «nova etapa», però, tenen també una connotació molt més curtterminista. Ara que ja ha tancat els principals acords amb ERC, que inclouen la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació, canvis normatius que beneficien els líders independentistes condemnats o encausats per l’1-O, Sánchez es prepara per distanciar-se dels republicans, asseguren fonts de la Moncloa i la direcció del PSOE. A escassos cinc mesos de les eleccions autonòmiques i municipals de maig i a un any dels comicis generals, el pla passa per apartar-se, sense renegar-ne, d’una aliança que aixeca suspicàcies en nombrosos barons del partit i que pot suposar un obstacle a les urnes de territoris governats pels socialistes, com Aragó, Extremadura i Castella-la Manxa. El pla es mantindrà fins i tot davant la gens forassenyada possibilitat que el Constitucional decideixi dilluns donar la raó al recurs d’empara del PP de suspendre la votació dijous vinent en el Senat de la proposició de llei que inclou substituir la sedició per un nou delicte de desordres públics agreujats, rebaixar la malversació i canviar les majories del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè els seus membres elegeixin dos candidats al TC. A les portes d’un 2023 carregat de crides a les urnes, la precampanya electoral ja ha començat i arriba el moment que cadascú vagi a la seva, centrant-se en els èxits aconseguits i dirigint-se als seus potencials votants. «Marcarem perfil propi i ens distanciarem d’ERC. La legislatura està liquidada des del punt de vista legislatiu i no hi haurà temes que puguin ser conflictius amb ells», resumeixen des de la direcció del PSOE. I aquesta «distància», continuen les fonts, també s’estendrà a Unides Podem, el soci de la coalició a l’Executiu. Ja s’ha vist aquesta setmana, quan el PSOE ha optat finalment per no retirar una esmena a la llei de protecció animal que el separava dels morats, de manera que l’acord es fa impossible. El «responsable» Sánchez, durant la seva compareixença a Brussel·les dijous a la nit, ja va començar a donar pistes sobre per on anirà el nou discurs respecte als republicans. El president va abandonar la seva equidistància dels últims temps per referir-se a l’ocorregut el 2017 i va argumentar que el «responsable» de tot allò va ser l’«independentisme català», tot i que també es va aturar en la «incapacitat» de Mariano Rajoy per resoldre la crisi territorial. «El procés s’ha acabat i avui a Catalunya prioritza la convivència. No podem tornar a debats del passat. Escoltava Salvador Illa [líder del PSC] demanar a ERC que digui la veritat. Ells ho saben: el procés s’ha acabat. «A Catalunya no hi haurà cap consulta d’autodeterminació. No només perquè no càpiga a la Constitució, sinó perquè hem de contribuir amb solucions que no ens portin a la ruptura», va continuar Sánchez, amb referència a la nova proposta dels republicans, anunciada el mateix dia en què pactaven amb el PSOE la reforma de la malversació: una consulta per declarar la independència sempre que la participació superi el 50% del cens i els vots a favor el 55% dels totals. Compromís incomplert I després hi ha la taula de diàleg, l’òrgan pactat entre l’Executiu central i la Generalitat per a la resolució del conflicte polític a Catalunya, que es dona per amortitzada. Almenys en els temes més complexos a abordar i que tenen a veure amb la desjudicalització del procés, una cosa que ja s’ha aconseguit a grans trets amb els indults i la controvertida reforma penal, tan criticada per presidents autonòmics socialistes com el castellanomanxec Emiliano García-Page. La taula es va reunir per última vegada al juliol, a Madrid. L’Executiu central i el Govern es van comprometre llavors a celebrar almenys una nova cita abans que s’acabés el 2022 i que tingués lloc a Barcelona, però a la Moncloa descarten que arribi d’aquí al 31 de desembre. Pot ser que l’any que ve hi hagi una convocatòria, no hi ha res clar, però, si n’hi ha, tindrà un contingut més modest que els anteriors. «Pot ser que ara la funció de la taula es limiti a ratificar o a perfilar acords dels que s’aborden en la Comissió Bilateral que regula l’Estatut –expliquen fonts del Govern–. Però pel que fa a la resolució del conflicte polític, poc o res queda a fer». Comença una «nova etapa».

Sánchez es prepara per distanciar-se d’ERC després de la polèmica reforma penal

El president dissenya un 2023 centrat a marcar perfil propi davant les successives convocatòries electorals

El Govern desinfla la taula de diàleg: «Quant al conflicte polític, poc o res queda a fer»

El més llegit