Els pros i els contres del PSC i Junts per recolzar els pressupostos

Després de segellar una aliança per als pressupostos amb els comuns, el Govern encara té per davant unes puntes de coixí difícils per lligar un acord amb el PSC, amb Junts o, com desitjaria el president Pere Aragonès però més improbable, amb tots dos. I tot, desafiant la dita que adverteix que, sovint, tapar el cap suposa destapar els peus. Tot i que els socialistes són els més interessats a formar part del pacte, també els postconvergents calibren els pros i els contres –la balança es decanta per barris dins del partit– d’aprovar-los. Aconseguir el «sí» dels 68 diputats necessaris perquè els comptes prosperin no serà fàcil. Menys encara en el calendari ideat inicialment per Aragonès i que ja està de ple en dies vermells perquè acabi sent inviable que arribin al Parlament abans de final d’any. I és que aquí tant ERC com tots els seus potencials socis no només afilen les seves estratègies en termes estrictament econòmics, sinó amb un ull ja posat en la batalla de les municipals que començarà després de l’aturada nadalenca. L’objectiu de cada un d’ells és trobar la quadratura del cercle: erigir-se en partit útil per a la ciutadania en temps difícils i, alhora, ser ariet del Govern. Utilitat davant la situació econòmica difícil En plena crisi inflacionista, amb un increment inaudit del cistell de consum i les factures de llum i gas pels núvols, els ciutadans esperen respostes de la política per mitigar la situació. Per això, per compensar la seva minoria, Aragonès va tancar primer un pacte amb patronals i sindicats per exercir pressió en les negociacions. Si una cosa repeteixen els partits davant les càmeres és que volen ser «útils». Així ho reivindica amb insistència el líder del PSC, Salvador Illa, per justificar per què després de la sortida de Junts del Govern ha allargat la mà a l’Executiu en lloc de demanar eleccions i per què defensa ara que no es pot anar amb «presses» si es busca un bon acord pressupostari. A ningú se li escapa que, a més, els vots d’ERC eren clau per als comptes i l’estabilitat de Pedro Sánchez i que, ara, el PSC no vol deixar anar les regnes del calendari. També Junts després de la ruptura amb ERC, i especialment per boca del secretari general, Jordi Turull, ha reivindicat que no vol exercir de «barrufet rondinaire» en l’oposició perquè la vocació és ser «partit de govern». Tot i que han optat per un rol dur contra els republicans, no han renunciat a participar en les negociacions malgrat que van dir que no ho farien si Aragonès no se sotmetia a una qüestió de confiança. Donar oxigen al Govern d’Aragonès El risc de no participar en l’acord de pressupostos és el de quedar fora de la fotografia de l’eina que, almenys sobre el paper, ha de donar resposta als ciutadans. Però formar part de l’entesa acaba sent, a la pràctica, insuflar oxigen al Govern capitanejat per Aragonès, que compta amb tan sols 33 diputats al Parlament. Per a Illa, que encapçala en aquests moments totes les enquestes i que es juga un cos a cos amb ERC en les municipals, no és senzill defensar que l’executiu català està, sota el seu punt de vista, esgotat i, alhora, ser la garantia de la seva continuïtat. Junts, que presumeix que tot i que hagi perdut poder institucional ara pot actuar «sense hipoteques», no té cap interès a exercir de salvavides dels republicans. Al contrari. Però tampoc està preparat en aquests moments –per la divisió interna i perquè escollir candidat no serà senzill– per anar a les urnes. Marcar perfil de cara a les eleccions Els partits estan greixant ja la maquinària de les municipals del 28 de maig, que es presenten com un cos a cos entre el PSC i ERC. Tot i així, fora de l’àrea metropolitana, la pugna serà entre els republicans i Junts, que després de la decidida pèrdua del talaia de la Generalitat necessita no perdre més musculatura. Si una cosa assenyalaran els postconvergents si els pressupostos prosperen amb el «sí» d’ERC, el PSC i els comuns és que la reedició del tripartit s’obre pas a Catalunya i que, davant aquesta aliança, ells són l’alternativa. Però, alhora, si una cosa agrada als alcaldes en una campanya és poder presumir d’allò que ha aconseguit arrencar el seu partit al Govern. Els socialistes tenen menys complex que ERC amb l’evocació del tripartit, però tampoc volen quedar encasellats com la «crossa» del Govern republicà, unes crítiques que tindran més decibels fora de Catalunya que dins. En tot cas, a Illa li interessa vendre que amb ell al capdavant del PSC i amb Sánchez a la Moncloa, a Catalunya hi ha estabilitat i pressupostos i l’independentisme està més dividit. Liderar l’oposició Tot i que va guanyar les eleccions del 14 de febrer del 2021, Illa no va poder governar i, des de l’endemà, va començar a erigir l’alternativa al Govern en el rol de cap de l’oposició però sense caure en el paper estèril que considera que va tenir Ciutadans en la legislatura passada. Col·locar-se en la centralitat al Parlament a costa de les esquerdes obertes entre ERC i Junts ha sigut l’estratègia amb què ha aconseguit avantatjar les enquestes. Amb la seva sortida del Govern, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull també lluita per destacar en l’oposició com a alternativa. De fet, en la negociació dels pressupostos amb, per exemple, la rebaixa de l’IRPF que reclamen, busquen apuntalar aspectes ideològics que consideren que havien quedat difuminats en l’espai. Però en altres carpetes, com en la defensa de projectes com el complex Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el quart cinturó, coincideixen amb els socialistes. Quedar dins del pacte per als comptes o fora també pot moure contrapesos en l’oposició.

Els pros i els contres del PSC i Junts per recolzar els pressupostos

Erigir-se en partit útil en plena crisi i, alhora, exercir d’ariet del Govern en ple context preelectoral marca les estratègies de negociació

El més llegit