Ha callat per sempre una de les persones que més podria parlar de política, doble moral, amistats perilloses i lleialtats traïdes. Dels triangles perversos entre partits, empreses i mecenatges. Ha mort Jaume Camps, un dels pocs dinosaures històrics de Convergència que seguien dempeus. La seva mare feia espardenyes i el seu pare era treballador de La Caixa. Jaume va ser un advocat amb una vida de pel·lícula tant en la seva etapa professional, amb clients contrabandistes de l’altre costat de l’Atlàntic, com de la seva vocació política i ideològica, i també per descomptat pel seu paper com a fidel escuder de Jordi Pujol i de Miquel Roca al Parlament i al partit. Va fer coses de les quals es va penedir i que se’n van a la tomba amb ell. Però sempre va assegurar que no es va posar ni un euro a la butxaca. Se’n va després d’un discret funeral amb absències molt sonores i la presència d’Oriol Pujol en nom del seu pare, que continua recuperant-se de l’ictus.