Feijóo: «He intentat entendre’m amb Sánchez i el que he trobat són desqualificacions i murs»

Arriba puntual a la cita al centre de València. Acaba de presidir el jurat del premi de la Fundació Broseta i en el trajecte a peu ha parat a la basílica de la Verge, a la qual se li sol demanar empara. Arriba en mode candidat: reparteix salutacions i es fa fotos amb qui l’hi demana. És tarda de divendres prenadalenc, de terrasseig i de bons propòsits. La tempesta política de Madrid sembla llunyana. Manuel Broseta va ser un polític de la Transició, aquell moment d’esperit de conciliació que s’invoca tant però que sembla molt llunyà. ¿No tornarà aquesta possibilitat de retrobament? Hi ha moments de crisi econòmica i social, però Espanya mai havia entrat en una crisi institucional i lamentablement ara sí que ho està. En la Transició hi va haver partits que hi estaven en contra, com Herri Batasuna, Esquerra Republicana i el BNG. En aquell moment aquests partits eren minoritaris. A la dreta també n’hi havia alguns. A la dreta, Fuerza Nueva. I Aliança Popular [la meitat no va votar la Constitució el 1978]. Si el president del partit és pare de la Constitució, en alguna cosa estaria d’acord. És veritat que va tenir alguna discrepància en els continguts, però al final es va acreditar. El que dic és que els partits que estaven en contra de la Constitució avui són determinants per a la governabilitat i tenen molta força. Són capaços de fer un Codi Penal a la carta dels seus dirigents i són capaços de reescriure la història. Per tant, estem davant una crisi institucional. No soc pessimista. Crec que la majoria d’espanyols continua valorant els acords i el diàleg. El 2023 és un any determinant perquè podrem votar, serà clau per recuperar aquella Transició. ¿Aquesta capacitat d’entendre’s amb els qui van estar en contra de la Constitució no és una demostració de força d’integració de la democràcia espanyola? Si haguessin acceptat les regles de tots, sí, però continuen sense fer-ho. Bildu es nega a col·laborar en els 300 assassinats dels quals desconeixem l’autoria. ERC no accepta la Constitució i ha aconseguit tot el que volia, indults i modificacions del Codi Penal, que al final és una amnistia a tots els condemnats pel procés, i ja està demanant un referèndum. ¿Fins quan pot aquest país llançar-se acusacions de cops d’Estat a la cara els uns als altres? El més greu que falla en aquest moment és l’esperit constitucional del ‘sanchisme’. No em sorprèn el protagonisme de Bildu o d’Esquerra. El que hem perdut és el soci. El constitucionalisme ha perdut el seu soci, que és el PSOE. ¿Assumeix alguna part de culpa d’aquest clima tan irat? Sempre hi ha responsabilitats en un clima inadequat. Però quan estàs en el Govern tens una responsabilitat inexcusable, que és ser el president de tots els espanyols. ¿Té sentit que uns condemnats tinguin la capacitat d’escriure amb el seu bolígraf el Codi Penal, derogant els delictes que han comès? ¿Té sentit que una part del Govern digui que els jutges són fatxes amb toga? Segur que tots tenim una quota de responsabilitat, però des que soc president del partit li asseguro que he intentat entendre-m’hi i traçar ponts, però el que m’he trobat són desqualificacions i murs. ¿Però el bloqueig del poder judicial és justificable quatre anys després? Si tota l’acusació és aquesta, comprendrà que no és gaire. Al juliol vaig enviar un document al Govern i ni tan sols se’m va contestar amb el justificant de recepció. A l’octubre presenta la dimissió el president del Tribunal Suprem i és quan em truca. S’acredita el desinterès pel Consell. Després el Govern intervé el poder judicial mitjançant una llei orgànica i li arrabassa totes les seves competències. Amb aquests antecedents, intentem fer el que ens va dir la Comissió Europea, una nova llei, i un cop es compleixin els requisits elegim el Consell. Estàvem treballant en això. Estaven a punt de firmar. Correcte. I abans d’arribar als membres del consell, aquesta llei en la qual estàvem treballant queda derogada per una altra que de forma simultània s’estava negociant amb els independentistes. ¿No podia ser independent un fet de l’altre? ¿Com pot entrar en el Congrés una llei que busca la despolitització de la justícia i una altra en la qual donem als polítics condemnats la redacció del Codi Penal? Al final ha quedat acreditat el que pensa el Govern dels jutges: que són fatxes amb toga. I els diputats i ministres van considerar com un cop el fet que un partit presenti un recurs davant el Constitucional, una cosa tan democràtica com sotmetre’s als tribunals quan hi ha una discrepància. Això no té ni un sol antecedent. ¿A vostè no li interessa que es mantingui aquesta composició del poder judicial? En absolut. El que li interessa al Govern és buscar una coartada per modificar les majories al Constitucional, nomenar dos càrrecs del Govern i dir al Consell que no poden exercir les seves competències. Dono per fet que no retiraran el recurs com demana el Govern. Jo acceptaré el que digui el Constitucional i el Govern. El Parlament i el debat també compten, ¿oi? Al Parlament se li han retallat els seus drets, perquè quan s’estava tramitant un Codi Penal amb l’eliminació de la sedició, de sobte apareixen dues esmenes per modificar dues lleis orgàniques. ¿Com és possible que un govern democràtic li digui a l’oposició que ha de retirar un recurs? És un acte autoritari esgarrifós. Vegem si està d’acord en alguna cosa amb el Govern: ¿Catalunya no està millor que el 2017? Els independentistes estan molt millor que el 2017 perquè manen a Catalunya, han quedat exempts de responsabilitat i manen en el Govern d’Espanya. Això és un fet. El carrer a Catalunya està també més tranquil. És lògic. Si els independentistes mai han tingut tanta determinació a Espanya i mai han manat tant a Catalunya. Em sembla més assenyat que els haguessin indultat a tots, però que no toquin el Codi Penal, perquè, com diu Junqueras, ara sigui més fàcil ‘tornar a fer-ho’. ¿No hi ha massa acusacions de feixistes i filoetarres? Quan està com a diputada la directora del diari Gara, que treu a les portades les persones a qui ETA posava la diana, almenys és legítim recordar que va militar, va simpatitzar o va mantenir una complicitat amb una banda terrorista. Un té dret a canviar, però també té dret a recordar la història. Va arribar amb un aspecte de perfil moderat. ¿S’ha vist obligat a ficar-la a l’armari? Al contrari. Jo continuo sent moderat perquè no sabria ser cap altra cosa. Això sí, no em demani vostè que no defensi la Constitució o que no li podem dir a Bildu que és el protagonista de la memòria democràtica. Això no és ser moderat, ets un irresponsable si calles tot això. ¿El PP està en mans del gran poder econòmic i de la dreta mediàtica? Jo vinc d’un poble, he nascut en un llogarret i el meu pare es va quedar a l’atur. De tan bastes, aquestes acusacions són lamentables. Hi ha gent que pensa que els espanyols no tenen memòria i que no és un poble intel·ligent. Amb tot aquest context, ¿creu que la moció de censura no és convenient? ¿Seria fer el joc a Abascal? Cada partit té una proposta. Abascal ha dit que està pensant en aquesta moció i està buscant un candidat. No el troba. Quan no saps qui ha de ser el candidat a la presidència del Govern, diguem que és una moció, si més no, de política ficció. Jo he dit que això és blanquejar el que ha fet el PSOE i enfortir-los. El que vull són 8.000 mocions de censura als 8.000 ajuntaments espanyols al maig. I vull mocions de censura a les comunitats on els socialistes estan governant amb els nacionalistes. I vull urnes, no una de 350 vots en el Congrés. Vull milers d’urnes. ¿S’ha penedit moltes vegades de deixar Galícia amb tot el que li ha tocat viure en aquests mesos? És una decisió que, un cop presa, no té marxa enrere. Ara el meu objectiu és servir el conjunt dels espanyols, no només una part. González Pons fabula al seu últim llibre sobre el somni d’un govern de PP, PSOE i liberals davant la radicalitat. ¿És per vostè un projecte desitjable? Quan el 2016 va guanyar Rajoy per poc, vaig defensar diferents opcions (un govern de concentració, un pacte de legislatura) i el «no és no» de Sánchez ens va obligar a tornar a votar. En la segona votació vaig tornar a defensar el mateix i el «no és no» de Sánchez aquella vegada va tenir l’efecte de destituir-lo i es va desbloquejar la governabilitat. Vaig defensar el mateix el 2018, quan Sánchez va guanyar: que era bo parlar amb el PSOE, però va arribar l’acord de l’abraçada. Per tant, no em semblaria malament que el PSOE tornés als grans consensos. ¿Preferiria no tenir la pressió d’Isabel Díaz Ayuso dins del partit? Al contrari. Imagini’s que no tenim la presidenta i que tenim Pablo Iglesias de president, que era el candidat. Estic molt content que sigui la presidenta de Madrid i espero que tregui majoria absoluta. Seria una nit fantàstica per mi.

Feijóo: «He intentat entendre’m amb Sánchez i el que he trobat són desqualificacions i murs»

El president del PP afirma que continua sent moderat «perquè no sabria ser cap altra cosa. Això sí, que no em demani que no defensi la Constitució»

El més llegit