L’informe dels lletrats del TC rebutja les mesures cautelars que demana el PP

A part del que es considera l’informe oficial dels lletrats del TC, el ponent Enrique Arnaldo ha sol·licitat informe al seu lletrat. Aquest document és favorable a l’adopció de les mesures cautelaríssimes que demana el PP. L’informe encarregat avançada la tarda de dimecres pel president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, als lletrats és contrari a l’adopció de les mesures cautelars sol·licitades en un recurs d’empara del Partit Popular per suspendre la tramitació de les reformes (Llei Orgànica del Poder Judicial i modificació dels delictes de sedició i malversació en el Codi Penal) al Congrés dels Diputats, una informació exclusiva obtinguda per El Periódico. Els lletrats van demanar dimecres un dia i mig per elaborar el seu informe, però el president va decidir convocar igualment el ple extraordinari urgent de caràcter jurisdiccional per a aquest dijous a les 10.00 hores. Els lletrats van elaborar dimecres a la nit diversos informes. Vox ha presentat dijous un recurs d’empara i Unides Podem ha recusat el president González-Trevijano i el magistrat Antonio Narváez, nomenat per Rajoy el 2014, també amb mandat vençut el 12 de juny de 2022. La recusació de González-Trevijano i de Narváez té sentit, segons fonts judicials consultades, perquè l’interès directe de l’actual president del TC, nomenat el 2013 per Rajoy és evident: amb la presa de possessió del seu substitut ja nomenat pel Govern ell ha d’abandonar el TC. I Narváez està en idèntica situació, ja que també ha de deixar el seu lloc (Juan Carlos Campo i Laura Díez). Paràlisi deliberada El TC té ara deu magistrats. Cinc són conservadors i cinc són progressistes. Si el sector conservador volgués aprovar les mesures que sol·licita el PP, el president Gonzále-Trevijano hauria d’exercir el seu vot de qualitat o doble vot en cas d’empat per tirar-les endavant. Per tant, hi hauria empat si es vota sobre les mesures cautelaríssimes de suspensió de les reformes al Congrés dels Diputats, unes reformes que busquen, precisament, assegurar que la renovació dels òrgans constitucionals (TC i CGPJ) es fan en els terminis preceptius. Tant en el Tribunal Constitucional (TC) com en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) hi ha un bloqueig deliberat del PP que ara ha fet un salt amb la petició al TC que assumeixi una ingerència directa en el poder legislatiu a través de la suspensió cuatelarísima (sense escoltar les parts) de la tramitació de les reformes legals al Congrés. Aquest matí, el president del CGPJ, Rafael Mozo, ha convocat Ple extraordinari el dimarts 20 a les 17.00 hores per nomenar els dos candidats al TC de l’esmentat òrgan. El sector conservador vol elegir els seus dos candidats: César Toloza, president de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i Pablo Lucas, magistrat també de l’esmentada sala. Quina és l’única arma que tenen els cinc progressistes per evitar el cop d’estat al tribunal? ¿En tenen? Sí. No participar en la votació. Però clar, han de ser tots 5. ¿Estan units? No. Maria Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol acudien avui amb dubtes. Caldrà veure el desenvolupament del debat. Segons l’article sobre quòrum de la llei Orgànica del TC «si no s’assoleix la majoria qualificada de cinc vots a favor de la inconstitucionalitat de la norma impugnada, el Tribunal dictarà sentència declarant infundada la demanda d’inconstitucionalitat. En cap cas el Tribunal Constitucional deixa de resoldre».

L’informe dels lletrats del TC rebutja les mesures cautelars que demana el PP

Vox ha presentat un recurs d’empara i Unides Podem ha recusat el magistrat president

El més llegit