El ‘sí’ dels comuns als pressupostos traspassa tota la pressió al PSC

El partit que amb més antelació, i més reiteradament, va oferir la seva «mà estesa» al Govern per aprovar els pressupostos del 2023, davant la complicada situació econòmica en què la guerra d’Ucraïna ha sumit Europa via una hiperinflació, és l’únic gran agent polític, social i econòmic (partits sindicats, patronals i entitats socials) amb possibilitats que l’Executiu aconsegueixi una majoria que pressiona per continuar negociant a fons. Sense terminis, sense presses. En realitat, juntament amb Junts, tot i que hi ha poques expectatives sobre la seva voluntat d’arribar a un acord. La gestió del calendari que va imposar el primer secretari del PSC, Salvador Illa, un cop que el Govern es va obrir a negociar restringeix ara el terreny de joc dels socialistes en el temps que els queda de converses pels pressupostos. La tàctica, la d’Illa, queda a mig camí entre la venjança per haver estat molts mesos amb la mà estesa i la voluntat de deixar clar que, davant la debilitat de l’Executiu dels 33 diputats en el Parlament, el seu partit actua de salvavides de Catalunya. I Aragonès mira ara de maximitzar la pressió sobre Illa, donant tota la pompa possible (firma en saló noble inclosa) a l’acord amb els comuns, com si fos el 2021 i el Govern, amb Junts dins, tingués 65 escons de suport i amb el vot dels vuit diputats d’En Comú Podem n’hi hagués prou per aprovar els comptes. Un vell adagi polític aplicat a situacions com aquesta en què diversos partits competeixen per assolir un pacte amb el govern de torn, convida els actors a ser els primers a pactar. Les raons són òbvies, com va poder comprovar Junts per Catalunya que es va haver d’empassar, amb motiu del pacte d’investidura, allò que prèviament havien acordat ERC i els comuns. I ara tornarà a passar el mateix. I en algun cas, en els mateixos capítols, com l’increment de la pressió fiscal, en concret l’ajust de la part alta de l’impost de patrimoni i l’augment d’un 33% del dels pisos buits, si bé no en l’IRPF, una cosa de la qual aquest PSC defuig. I és que el contingut de l’acord es grava sobre pedra, tal com va garantir el mateix Aragonès a Jéssica Albiach. Una líder parlamentària dels comuns que, per cert, va enviar, després de la firma de l’acord amb el president, un sibil·lí, i molt ‘realpolitik’, dard a socialistes i convergents: «En política ets el que aconsegueixes, no el que dius». Suport de 41 diputats El PSC ja no negocia amb un projecte només del Govern, sinó que mirarà de buscar un encaix en un projecte que suma 41 suports al Parlament, pels 8 dels comuns, malgrat que Illa ha insistit en tot moment que negocia de tu a tu. Sembla difícil que ara puguin exigir garanties i salvaguardes per a projectes com el de l’ampliació de l’aeroport del Prat o el Hard Rock Cafè del Camp de Tarragona, qüestions, les dues, que generen dubtes en ERC i comuns. I és que el ‘país de trens’ que va clamar Albiach que seria Catalunya casa poc o gens amb la culminació, per exemple, de la B-40, la tercera gran reivindicació, tant del PSC com de Junts. Cert és, així mateix, que a part de les vibracions que emet aquest pacte entre ERC i comuns, res ha canviat estructuralment. El Govern necessita el suport d’un altre gran grup del Parlament, és a dir, el PSC (33 escons) o Junts (32). És a la mà dels postconvergents, encara dolguts per la seva voluntària sortida de l’Executiu, competir amb els socialistes per ser la força clau. Aquell dels dos que es quedi enrere corre el risc de quedar en el córner de la política catalana. Però a data d’avui sembla que no hi ha tanta competència. Fonts del Govern no es cansen d’assegurar que el pacte amb el PSC està fet i que aquests només es dediquen a perdre el temps per prolongar el desgast d’Aragonès. El líder del PSC, després que es conegués el pacte Aragonès-Albiach, va remarcar que no pensa caminar amb pressa. El seu diagnòstic de la situació és que l’acord «encara és verd». Entre bambolines, els socialistes descarten que sigui possible una entesa abans de finals d’any i situen cap al mes de gener l’arribada dels comptes al Parlament. Sessió reveladora Tot això, també el descontentament i neguit republicà, s’ha notat en la sessió de control al president en el Parlament d’aquest dimecres. L’objectiu del president republicà era redoblar la pressió sobre el PSC perquè doni el ‘sí’ als pressupostos de la Generalitat. El president va recordar les circumstàncies extraordinàries de l’actual conjuntura econòmica i va recordar a Illa que és millor tenir un» pressupost vigent 11 mesos i mig que no amb prou feines nou». La Consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va fer el mateix, ja amb el pacte amb els comuns al sarró. Va demanar a Junts i el PSC que «estiguessin a l’altura de les circumstàncies». «No hi ha cap raó perquè no es pugui tancar l’acord amb tots dos en els pròxims dies», va concloure.

El ‘sí’ dels comuns als pressupostos traspassa tota la pressió al PSC

Els socialistes insisteixen que volen negociar a fons amb el Govern abans de donar el seu plàcet

El més llegit