González-Trevijano canalitza el ‘cop’ del PP per a aquest dijous, per Ernesto Ekaizer

El president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, nomenat el 12 de juny del 2013 pel govern de Mariano Rajoy –el mandat del qual va vèncer el 12 de juny passat, fa ja més de sis mesos– ha convocat aquesta tarda un ple jurisdiccional per donar resposta a un presumpte recurs d’empara preventiva del Partit Popular presentat aquest dimecres en què se sol·licita l’adopció de mesures precautòries urgents –anomenades cautelaríssimes– per impedir que el Congrés dels Diputats aprovi la reforma del PSOE-Unides Podem per modificar la llei Orgànica del Poder Judicial i els delictes de sedició i malversació. Fonts consultades per EL PERIÓDICO assenyalen: «El president ha demanat informe als lletrats sobre aquest recurs d’inconstitucionalitat encobert. N’hi haurà diversos. Els lletrats han dit que necessiten un dia i mig per elaborar el document. El president acaba de convocar ple jurisdiccional per demà a les 10.00 hores per a avocar a ple, l’admissió a tràmit i l’adopció o no de mesures cautelaríssimes». González-Trevijano, doncs, ha complert. Els magistrats han sigut citats avançada la tarda sense la documentació completa. La doctrina del TC ¿Quina és la doctrina del TC sobre els recursos d’empara? «En el recurs d’empara constitucional», segons la doctrina del Tribunal Constitucional, «només pot pretendre’s la preservació o el restabliment de lesions concretes i efectives de drets o llibertats». I explícitament assenyala: «No obstant, no és una via adequada per efectuar judicis abstractes d’inconstitucionalitat de normes o per garantir, també en abstracte, la correcta aplicació dels preceptes de la Constitució que recullen i garanteixen aquests drets fonamentals i llibertats públiques». No hi ha antecedents d’aquest «neorecurs d’empara preventiva». L’analogia que planteja el recurs del PP és la proposició a la Mesa de Parlament per part de la CUP perquè l’expresident Carles Puigdemont comparegués en el Parlament per declarar la independència de Catalunya. Problema: això no va ser un procediment legislatiu i, per tant, no té paral·lelisme amb la tramitació de la reforma que vol avortar cautelarment el PP. La Constitució només preveu, segons l’article 161.2, que el Govern al presentar un recurs d’inconstitucionalitat provoca la suspensió automàtica. «El Govern podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos». Tampoc es tracta d’una imitació del ja eliminat recurs previ d’inconstitucionalitat perquè en l’esmentat cas es presentava a l’acabar el procediment legislatiu. Recentment, el TC, en una interlocutòria que va denegar mesures cautelars en un recurs d’empara parlamentària de Vox a propòsit del vot telemàtic del diputat del PP Alberto Casero que va permetre aprovar la modificació de la llei de reforma laboral del govern de Mariano Rajoy. El partit ultradretà sol·licitava que se suspengués la vigència de la nova reforma. El TC va rebutjar la pretensió amb el raonament que el recurs d’empara afecta una lesió concreta d’un dret, i va assenyalar que l’empara no afectava la validesa de la norma. El dia D El PP pretenia que aquest dimecres fos el dia D de la seva estratègia per imposar en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el nomenament dels dos magistrats que vol incorporar al TC: César Toloza i Pablo Lucas, president i magistrat, respectivament, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem. El PP i els vocals elegits per iniciativa de l’esmentat partit el desembre del 2013 per un termini de cinc anys –és a dir, ja fa quatre anys que estan caducats– pretenien una votació telemàtica aquest dimecres dia 14 aprofitant l’absència presencial de cinc vocals –dos fora d’Espanya i 3 en activitats de representació a les Canàries–, però no van presentar la seva exigència divendres passat amb la preceptiva proposta de candidats. Avui han completat la sol·licitud amb els noms de Toloza, un candidat «propi» de la dreta, i Lucas, un candidat que s’atribueix als progressistes però que no compta amb el suport d’aquest sector i que ha proposat Juan Manuel Bandrés, també magistrat de la Sala Tercera del Suprem. Una operació política El president del CGPJ, Rafael Mozo, va rebutjar ahir dimarts, dia 13, la sol·licitud perquè no reunia els requisits de la proposta de candidats, a més de considerar que un ple extraordinari amb cinc vocals que no s’hi poden presentar físicament, sobretot després que el sector conservador hagi bloquejat l’elecció des del 8 de setembre, no té justificació. Però el PP s’ha llançat obertament al cop propulsat per la dreta judicial i mediàtica. L’exmagistrat del TC, Manuel Aragón, i el líder del sector conservador en el CGPJ, José María Macías, soci del bufet Cuatrecasas, han alimentat la campanya en els mitjans. Precisament, Alberto Nuñez Feijóo ha repetit una frase d’Aragón: «Semblava –ha dit el líder del PP– que no podia passar el que està passant amb el Codi Penal, la malversació i ara el referèndum». Aragón ja havia advertit en declaracions públiques que les reformes del Govern de Pedro Sánchez eren «inaudites». En el bloqueig deliberat El PP ja havia admès que estava en la campanya de bloqueig deliberat de la renovació del TC, en declaracions de Núñez Feijóo a Onda Cero la setmana passada. Però dilluns, dia 12, el vicepresident Esteban González Pons va passar a l’acció directa per recolzar el sector dretà del CGPJ i demanar des del seu compte de Twitter l’abstenció de la vocal del CGPJ Clara Martínez de Careaga per ser dona del magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido, candidat natural de la pròxima majoria progressista a president del TC. Però en el CGPJ no es vota el president del TC. La seva exigència, doncs, és una operació política. González Pons, a més, va assenyalar que el vot de la vocal era decisiu. Aquesta afirmació, que no va explicitar, destapava que està en la conspiració dins del CGPJ. ¿Per què? Perquè per tirar endavant els nomenaments en el CGPJ la dreta necessitaria 10 vots si es redueix el quòrum de 16 a 18 amb dues abstencions. El pla de Macías consisteix a forçar l’abstenció d’Enrique Lucas, germà de Pablo Lucas, el candidat que impulsa la dreta a part del seu propi, Toloza, i la de Clara Martínez de Careaga per tirar endavant els nomenaments amb 10 vots. Però abans que se celebri aquest ple el PP ha decidit utilitzar els magistrats que el recolzen en el TC a través de donar el senyal d’alarma perquè González-Trevijano li presti el servei d’impedir l’aprovació d’una llei al Parlament. El cop, com les ‘meigues’, d’haver-n’hi, n’hi ha.

González-Trevijano canalitza el ‘cop’ del PP per a aquest dijous, per Ernesto Ekaizer

El partit presidit per Alberto Nuñez Feijóo segueix l’orientació de la dreta judicial i mediàtica al disfressar un recurs d’inconstitucionalitat en «recurs d’empara preventiva»

El més llegit