Se solen utilitzar dues cançons per descriure cert comportament erràtic d’alguna persona o entitat. O partit polític. Una és ‘La Parrala’, de Concha Piquer, dedicada a una ‘cantaora’ andalusa i que té com a tornada famosa el ‘La Parrala, sí, la Parrala, no’. L’altra és ‘La Yenka’, dels holandesos establerts a Barcelona ‘Johnny i Charley’ que van immortalitzar la seva “izquierda, izquierda, derecha, derecha, adelante, atrás, un, dos, tres...”. Triïn la que es vulgui. Totes dues serveixen per descriure l’estranya relació d’ERC amb la unilateralitat i el ‘cas Kosovo’, és a dir, la manera en què els tribunals internacionals van acceptar la declaració d’independència d’aquest territori balcànic.