Del Tsunami als CDR: les 3 causes del procés que segueixen obertes a l’Audiència Nacional

El procés que es va viure a Catalunya la tardor del 2017 i la reacció a la sentència del Tribunal Suprem que el 14 d’octubre del 2019 va condemnar els seus responsables polítics va suposar la pràctica de diligències i l’obertura de diversos procediments judicials en l’Audiència Nacional. Es tracta de la causa seguida per terrorisme contra membres dels CDR, la relativa al finançament de Tsunami Democràtic i un dels encàrrecs que presumptament va acceptar l’excomissari José Manuel Villarejo per espiar l’excònsol honorari de Lituània a Barcelona, molt pròxim a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El Jutjat Central d’Instrucció número 6, que té com a titular Manuel García-Castellón, és el que va acaparar totes les diligències, pràcticament amb l’única excepció de les seguides contra el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, per sedició i que va acabar amb la seva absolució i la dels llavors responsables polítics del cos policial. Els russos El jutge García-Castellón va remetre algunes de les diligències obertes al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona per incorporar-les al cas Voloh, entre les quals les obertes al detectar-se la presència a la ciutat d’agents de la unitat 29155, del Departament Central d’Intel·ligència de Rússia (GRU), que el ‘New York Times’ va vincular en un reportatge amb greus casos d’enverinament al Regne Unit com el que al 2018 va acabar amb l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla. Aquestes diligències es van diferenciar d’altres, com les relatives a la col·laboració de ‘hackers’ russos en les activitats del Tsunami Democràtic, perquè la presència i activitat de la unitat estaria desvinculada de l’independentisme i la seva contribució al procés s’hauria degut més al fet que Catalunya era la millor carta que Rússia va trobar per desestabilitzar Espanya, que perquè fossin reclamats pels independentistes. La seva activitat en el procés s’assimila així a la desenvolupada en altres països, com amb els Armilles Grogues a França. El Tsunami Democràtic A canvi de les diligències obertes per la presència d’aquesta unitat d’espionatge a Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre va remetre a l’Audiència Nacional totes les actuacions que hi havia al seu jutjat en relació amb les activitats del Tsunami Democràtic. El Jutjat Central d’Instrucció número 6 encara manté sota secret la causa en què s’investiga el finançament de la mobilització de l’octubre del 2019 a través d’aquesta plataforma. La causa, oberta inicialment per terrorisme i conspiració per cometre estralls, destacava l’extraordinària capacitat de convocatòria del Tsunami des del seu primer tuit contra la sentència del procés. El seu primer objectiu va ser assenyalar empreses de l’Ibex-35, que considerava representants de les principals estructures econòmiques espanyoles a Catalunya i, per tant, finançadores de la suposada repressió del poble català. Després van arribar l’ocupació i col·lapse de l’aeroport de Barcelona-el Prat, actes de desobediència a la Junta Electoral Central durant la jornada de reflexió de les eleccions generals i el tall de trànsit de l’AP-7 a la frontera a l’altura de la Jonquera. També s’investiga la del 18 de desembre del 2019 amb motiu de la celebració del partit de futbol que es va jugar al Camp Nou entre el Barça i el Reial Madrid. Un acte que va culminar amb la visualització de la frase «‘Spain sit and talk’» a l’estadi durant el matx. Els CDR Fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA assenyalen que la investigació referida al CNI català mai va passar de la sèrie de diligències que va proposar la Guàrdia Civil, i que van acabar incloses en el sumari obert contra una presumpta cèl·lula terrorista de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). L’octubre passat el jutge va donar per tancat el sumari de l’operació Judes, en què el setembre del 2019 es va detenir gairebé una desena de persones, i es va fer seure al banc dels acusats 12 processats per pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. En compliment de l’ordre de la Sala Penal de l’Audiència, el jutge va remetre a les parts les diligències que van formar part de l’origen de les actuacions. El cònsol L’altra peça és la més relacionada amb l’operació Catalunya de les obertes a Espanya, tenint en compte que la justícia espanyola, a diferència de l’andorrana, mai ha vist indicis de delicte en cap dels episodis de pràctiques policials dubtoses que s’hi podrien incloure. Després d’arxivar la peça relativa als registres policials que es van fer a l’agència de detectius Método 3, l’única amb certa relació que segueix oberta és la relativa a un presumpte encàrrec que va rebre l’excomissari Villarejo per espiar l’excònsol de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, cessat el 2016 per Exteriors per la seva proximitat a l’independentisme i en concret a l’expresident català Carles Puigdemont. A més de cònsol honorari de Letònia a Barcelona, Vinyals va ser president de la plataforma proseleccions esportives catalanes i se’l va detenir l’octubre del 2020 en el cas Volhov, en què el jutge Aguirre investiga la presumpta desviació de fons públics a Puigdemont després de fugir a Bèlgica.

Del Tsunami als CDR: les 3 causes del procés que segueixen obertes a l’Audiència Nacional

El jutge García-Castellón ha acaparat la majoria de les diligències, pràcticament amb l’única excepció de les seguides contra el major Josep Lluís Trapero

El més llegit