González-Trevijano o com un president caducat té interès personal a prolongar les seves funcions en el TC, Ernesto Ekaizer

El Govern de Mariano Rajoy va aconseguir amb els seus dos nomenaments el juny del 2013 –Enrique López, magistrat afí al Partit Popular, i Pedro González-Trevijano, rector de la Universitat Rey Juan Carlos i catedràtic de Dret Constitucional– la majoria del Tribunal Constitucional –set magistrats del sector conservador contra cinc del progressista– en temps rècord. Va tenir un contratemps un any després, l’1 de juny del 2014, quan López, amb moto, es va saltar un diumenge a les 7.30 del matí un semàfor en vermell al madrileny passeig de la Castellana, i va donar positiu amb 1,10 mil·ligrams d’alcohol per litre d’aire aspirat (contra el límit legal de 0,25 mg/l). López va ser substituït pel llavors tinent fiscal del Tribunal Suprem, Antonio Narváez. El mandat de nou anys de González-Trevijano porta vençut, doncs, des del 12 de juny passat. ¿Es fan vostès una idea dels titulars groguencs de les portades dels mitjans del sindicat de la dreta mediaticojudicial si un president sortint del TC, elegit per una majoria progressista, amb el mandat vençut, rebutja convocar el ple de verificació, previst per la llei del TC, de l’acord pel qual s’ha nomenat el seu substitut per part del Govern del PP o del PP-Vox? ¿A què ve aquest supòsit? Doncs al fet que hi ha raons objectives i subjectives perquè el president del TC s’hagués abstingut dimecres passat 30 de novembre quan el Govern va sol·licitar formalment –a través d’una certificació– al president González-Trevijano la citació del preceptiu ple de verificació dels dos candidats proposats –el magistrat i exministre Juan Carlos Campo i l’exdirectora general i catedràtica de Dret Constitucional Laura Díez–, en lloc de bloquejar la seva convocatòria. ¿No va haver, en tot cas, d’expressar als nou magistrats presents –absents Ricardo Enríquez i Enrique Arnaldo– que havent sigut nomenat el seu substitut en la persona d’un dels dos proposats i estant vençut el seu mandat des de fa gairebé sis mesos, el més apropiat era aplicar l’article 4 del reglament del TC que dona al president la facultat de convocar el ple d’ofici o fer-ho a petició d’almenys tres magistrats, com va ser el cas? González-Trevijano, al respondre a les recomanacions del sindicat mediaticojudicial –un grup de pressió de mitjans i jutges i magistrats–, potser no ha valorat que està incorrent en una prolongació indeguda de funcions –anteriorment delicte del 374 del Codi Penal, referit al funcionari que continuï exercint el seu càrrec quan hauria de cessar d’acord amb la llei, i tot i que hagi sigut canviat pel d’usurpació, i el delicte apuntat hagi desaparegut, ¿com descriure el que està fent si no com una prolongació indeguda de funcions? El fet és que el president del TC s’hi va oposar i va venir a dir als seus col·legues que era igual retardar la convocatòria fins que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomeni el 22 de desembre vinent els dos candidats que li correspon. «¿Què importa?», va afirmar. Problema: el TC no té cap facultat per instar el CGPJ. I, d’altra banda, havia de donar alguna resposta al Govern, en lloc de menystenir-lo. És veritat que el president del TC podria dir «qui avisa no és traïdor», això és, ja des del juny passat ha traslladat missatges al Govern i la ministra de Justícia, Pilar Llop, en el sentit que no li passés pel cap a Sánchez nomenar unilateralment, al marge del CGPJ, els dos magistrats –un en substitució seva– perquè el ple del TC de majoria conservadora no els donaria possessió. Amenaçava doncs amb l’enfrontament. La inconstitucionalitat del confinament La sentència «estel·lar» de González-Trevijano en el TC ha sigut la declaració d’inconstitucionalitat del decret d’alarma del Govern sobre la pandèmia. Fins al setembre del 2020, els membres del TC tenien informes sobre el que seria la ponència del magistrat a qui li havia tocat fer-la: Fernando Valdés Dal Ré. La seva ponència, redactada sobre la base del treball del lletrat Javier Jiménez Campos, catedràtic de Dret Constitucional i exsecretari general del TC. Desestimava el recurs de Vox. Però Valdés va renunciar al TC i la ponència va recaure en González-Trevijano. El nou ponent va canviar de lletrat i va tardar sis mesos per elaborar la seva. González-Trevijano va canviar, al seu torn, de lletrat. Va recomanar contractar en règim d’adscripció temporal com a catedràtic de Dret Constitucional, Ángel Sánchez Navarro, i més tard li va encarregar l’esborrany de la ponència de l’estat d’alarma. Sánchez Navarro va ser vocal assessor del Departament de Parlament i Institucions del gabinet del president de Govern José María Aznar, entre el 2000 i el 2002. Sánchez Navarro va substituir el lletrat Jiménez Campos en el treball de la ponència. I l’esborrany i la nova ponència van afirmar que si bé les mesures del confinament i les restriccions d’oci i activitat comercial havien sigut necessàries, en línia amb les instruccions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el confinament domiciliari decretat pel Govern i aprovat pel Congrés era inconstitucional perquè es va suspendre el dret fonamental de la lliure circulació –no simplement limitat– i per això s’havia d’haver declarat l’estat d’excepció. Carregar-se l’article clau del decret llei –el número 7, sobre el confinament domiciliari–, va expressar la intenció de la majoria conservadora de clavar una de les clatellades mensuals –així en deia el sindicat mediaticojudicial– al Govern. L’esborrany de la sentència va ser meticulosament filtrat abans de la votació, el setembre del 2021. González-Trevijano va entrar cavalcant sobre aquesta sentència a la presidència del TC. I va aconseguir fer-ho per unanimitat –per segellar la pau– ja que només era per nou mesos, fins al venciment del seu mandat el 12 de juny del 2022. I aquí som. El guirigall està servit A tot això, ¿quines possibilitats hi ha que el CGPJ nomeni els dos magistrats del TC el 22 de desembre? Álvaro Cuesta, negociador del grup progressista del CGPJ, creu que els conservadors volen nomenar dos magistrats del Suprem que responguin a la seva orientació, tot i que un sigui un pura sang i l’altre tingui etiqueta de progressista. «Volen que es voti i que enmig de l’esvalot no surti ningú amb els 11 vots necessaris perquè els seus mitjans afins ens culpin per mantenir el nostre candidat, José Manuel Bandrés, que és irreprotxable, i sobretot reuneix tots els criteris acordats per les dues parts», va assenyalar el vocal a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Els conservadors volen elegir el seu «propi» –un Pablo Llarena expresident de l’Associació Professional de la Magistratura (APM)– i l’«aliè», en la persona del magistrat Pablo Lucas, també de la Sala Tercera del Suprem, com Bandrés. Però la dreta està dividida. D’una banda, els vocals Juan Manuel Fernández i Juan Martínez Moya prefereixen el president de la Sala Tercera. César Tolosa. Però n’hi ha més. El vocal Vicente Guilarte ha anunciat que el seu candidat és Francisco Marín Castán, president de la Sala Primera (Civil) del Suprem, i actual president del Suprem, després de la renúncia de Carlos Lesmes. El guirigall, un més, està servit. Però aquest dimecres és festa. I al Congrés les lloances a la Constitució seran les protagonistes.

González-Trevijano o com un president caducat té interès personal a prolongar les seves funcions en el TC, Ernesto Ekaizer

Amb el seu mandat vençut el 12 de juny del 2022, el magistrat nomenat el 12 de juny del 2013 pel Govern de Rajoy ha rebutjat, sent jutge i part, convocar el ple per verificar l’acord del Govern de Pedro Sánchez que proposa el seu successor

El més llegit