Les propostes de PSC i Junts amenacen de dilatar l’aprovació dels pressupostos

En tota negociació, un factor tan important com les qüestions que es posen damunt de la taula és la gestió del temps. El control del rellotge incideix directament en el contingut del que es pacta. Tots els partits ho utilitzen i n’abusen. ERC, per exemple, en les seves negociacions a Madrid amb el PSOE. I viceversa. I en les converses sobre els pressupostos de la Generalitat, no podia ser menys. Després d’una primera fase, en la qual els republicans van voler distanciar temporalment aquesta negociació de la dels Pressupostos Generals de l’Estat i de la taula de diàleg, són ara els actes de PSC i Junts, per raons diferents, els que alenteixen la busca dels segons del rellotge. Els postconvergents van presentar dimecres passat la seva proposta per als comptes catalans. En aquesta proposta era tan important el que estava escrit com el que no. En tot el seu pla no hi havia cap apartat que xoqués frontalment amb els republicans. Ni una menció a la moció de confiança, amb la qual insistien, per aprovar els pressupostos, a poc de sortir del Govern. Cap menció tampoc a l’aeroport del Prat, que Junts pretenia, el juliol del 2021, i Pere Aragonès, no, cosa que, a la fi, va significar el primer gran xoc entre tots dos en el si de l’Executiu i ara tornarà a posar sobre la taula el PSC. Per l’altre costat, moltes de les consideracions postconvergents estaven trufades d’una evident aroma ideològica, pròxima al que traspuava l’antiga CiU i que alguns dels mateixos membres de Junts trobaven a faltar. Des d’una baixada d’impostos lineal i no progressiva a tots els trams de l’IRPF, revestida de deflació davant la innegable pèrdua de poder adquisitiu de tots els ciutadans per culpa de la disparada inflació, a un rescat de l’escola concertada, via l’actualització dels mòduls (el cost per alumne que assumeix l’administració) encallada fa anys en les mateixes xifres. Xoc ideològic Però aquest marcat perfil ideològic xoca, òbviament, amb la ideologia aliena i, molt especialment, dels comuns, que ni volen una reducció fiscal, ni, tampoc, que es destini un euro de més a l’escola concertada. I els comuns són els que tenen les converses més avançades amb el Govern. Torpedinar això suposaria, en la practica, el retorn a la casella de sortida. Una altra de les mesures que proposa l’espai postconvergent és compartida amb el PSC: el compromís de tramitar i avançar, sense dilacions «innecessàries» amb el projecte del Hard Rock de Tarragona. Tot i que no ha fet públiques les seves exigències, el PSC es va plantar a Palau dijous amb cinc projectes «potents» sota el braç que el Govern adverteix que no tenen una concreció pressupostària. Que un d’aquests, que Salvador Illa ha definit com una «condició prèvia» per a la negociació, sigui desencallar la inversió del Hard Rock és tota una declaració d’intencions per mirar d’influir en els avenços amb els comuns, que s’oposen rotundament a aquest projecte. Encara més si se li suma l’Aeroport. I és que, si una cosa busca Salvador Illa, és visibilitzar que el Govern en minoria agonitza per falta de suports i que només la «responsabilitat» i la «política útil» que exerceix el seu partit és capaç de rescatar-lo. Això sí, no sense abans haver encarat una negociació –i no una «adhesió» – que veuen inviable que conclogui la setmana que ve. De fet, entre els interessos dels socialistes també hi ha que l’acord, quan arribi, es publiciti a so de bombo i platerets i que, per tant, no quedi esmorteït per un pont festiu o pel Nadal. Preu car al suport El PSC, que divendres es va asseure ja amb el Govern amb propostes concretes per abordar la carpeta de Salut, està disposat a cobrar car el seu suport. L’acord, asseguren fonts de la direcció, estan segurs que arribarà, però no sense fer pagar l’Executiu que durant mesos hagin rebutjat de manera sistemàtica la seva mà estesa i fins i tot verbalitzat públicament que no volien els seus vots. «Si han canviat de posició, ara que no vinguin amb presses», sostenen. El missatge que emet l’Executiu és absolutament invers. «Molta mà estesa de cara a la galeria, però, en realitat, a porta tancada, res de res», assenyalen fonts que atribueixen al PSC aquesta voluntat dilatòria: «És un clàssic de la negociació, dilatar per apujar el preu i obtenir-ne més». En l’únic que coincideixen les dues trinxeres és que hi haurà acord. Els republicans diuen que no tenen pressa, en el sentit que no preveuen que un eventual acord amb el PSC a poc de les municipals els pugui passar factura. «Si aprovem els pressupostos guanyem un punt, perquè la gent vol i necessita aquests pressupostos. És un clamor en tots els àmbits socials», pondera aquesta veu que afegeix que, fins i tot, veuen en l’actualitat més disposició en Junts que en el PSC. Sumant les molles de pa que desprèn cada negociació bilateral, i fent-ne una lectura optimista, aquesta rellevant veu del Govern veu possible que els pressupostos s’aprovin amb el suport de les quatre forces en lliça. Aquestes molles de pa són aquesta seguretat d’arribar a un pacte amb el PSC; la disponibilitat de Junts que ha esquivat les plenes roges republicanes i l’avançat de les negociacions amb els comuns. I és que en aquest context d’aliances temporals, els republicans compten amb els socialistes per no modificar el marc fiscal del tram autonòmic de l’IRPF. «No farem cas als extrems», va apuntar un altre membre del Govern amb referència als que volen apujar els impostos (comuns) i els que els volen abaixar linealment (Junts). En paral·lel, el gabinet d’Aragonès mantindrà la pressió a PSC i Junts. Sense anar més lluny, aquest dilluns es reunirà el Consell de Diàleg Social, fòrum que reuneix la patronal i els sindicats, dos agents socials amb influència sobre les dues forces. En aquesta trobada es formalitzarà l’acord, revelat per EL PERIÓDICO, d’augmentar l’IRSC (indicador de renda de suficiència, valor sobre el qual es calculen les prestacions socials) un 8%, a més de 680 milions per a indústria i millores a l’FP.

Les propostes de PSC i Junts amenacen de dilatar l’aprovació dels pressupostos

Els socialistes esperen que es visualitzi que són indispensables per a l’estabilitat i els postconvergents pretenen marcar perfil ideològic de centre xocant amb els comuns

El més llegit