Tragèdia de Melilla: els tres esculls que encara ha de superar Marlaska

La segona compareixença del ministre de l’Interior per la massacre del 24 de juny entre Nador i Melilla, aquest dimecres al Congrés, lluny de ser un punt i final ha sigut capítol previ a una nova seqüència d’episodis que, per aquest ordre, tindran el Defensor del Poble, la mateixa Cambra baixa i la Fiscalia com a protagonistes. Hi ha a més un actor secundari a l’escenari, i no precisament tranquil davant la segona de les pantalles previstes. La possible constitució d’una comissió d’investigació parlamentària inquieta sobre manera entre fonts de la Seguretat de l’Estat, no tant per haver de comptar de nou el que ja ha sigut exposat als diputats en el seu viatge a la ciutat autònoma de dilluns passat i en el polèmic visionament de vídeos al Congrés el divendres 25, com perquè, si finalment els partits que persegueixen la dimissió de Fernando Grande-Marlaska acorden una comissió que investigui i de passada mantingui viu el cas, 11 comandaments de la Guàrdia Civil podrien ser cridats al Congrés. El que més irrita els consultats és la possible exposició d’aquests comandaments davant Bildu –especialment– i ERC. La llista inclouria el tinent coronel Arturo Ortega, cap accidental de la comandància de Melilla el dia de la tragèdia, i també el seu cap llavors, el coronel Antonio Sierras, dissenyador dels operatius de frontera, que havia deixat el lloc per un destí diplomàtic a Israel només vuit dies abans de la massacre. Després d’ells a la llista, el cap de l’operatiu d’antiavalots dels GRS (Grups de Reserva de Seguretat), el cap del Grup d’Informació de la comandància, un comandant de l’àrea operativa, un oficial d’enllaç amb la gendarmeria marroquina, els pilots de l’helicòpter i el manejador del dron que van prendre els vídeos, i els caps dels equips que entraven i sortien de torn a trenc d’alba. El PP tindria l’última paraula per crear la comissió, i sobre aquest escenari no ha descartat res cap dels seus dirigents. Unides Podem no ha deixat treure a la llum una posició procliu en la intervenció del seu portaveu, Enrique Santiago, aquest dimecres al Congrés. Segon escull Abans que es pronunciïn els partits és més probable que el Defensor del Poble emeti el seu informe final, després d’escoltar les al·legacions que al primer, –redactat el 14 d’octubre i publicat un mes després– va presentar el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez. El Defensor, Ángel Gabilondo, va formular crítiques a l’operatiu de la Guàrdia Civil, va posar en dubte afirmacions d’Interior sobre si hi va haver morts en territori espanyol i va insinuar que no els havien mostrat tot el material audiovisual. La publicació de noves recomanacions és ja molt pròxima, segons fonts pròximes al cas, per contestar a Interior i a un grup d’oenagés encapçalada per l’associació Estamos Migrando. La legalitat dels rebutjos en frontera pot convertir-se en el principal ring. L’escull de la Fiscalia Fins al 28 de desembre té la fiscalia termini per prendre una decisió després dels seus esbrinaments sobre la tragèdia. La investigació –de moment només informativa– que dirigeix la fiscal de sala d’Estrangeria, Beatriz Sánchez, té la seva data d’inici el 28 de juny. Al termini inicial de sis mesos hi pot afegir una pròrroga de sis més si la precisa, o tancar-ho amb un arxivament, o obrir un procés judicial redactant una denúncia si hi aprecia delicte, possibilitat en la qual no creu el ministre Marlaska. Les dues últimes diligències demanen inquirir el cap del dispositiu policial el 24 de juny i el pilot i el copilot de l’helicòpter que donava cobertura aèria, i no, de moment i contra el que s’ha publicat, l’operador del dron. «No queda gaire més a fer», diuen fonts pròximes a la investigació. No, tret que aquestes dues noves diligències d’informació originin més preguntes.

Tragèdia de Melilla: els tres esculls que encara ha de superar Marlaska

Inquietud en la Guàrdia Civil per la possibilitat que 11 comandaments hagin de comparèixer al Congrés, especialment davant Bildu

El més llegit