Aragonès denuncia davant l’ONU que Espanya «mai ha protegit» el català com ho hauria de fer

El president de la Generalitat ha denunciat aquest dijous davant les Nacions Unides que l’Estat espanyol mai «ha ofert el reconeixement i la protecció que qualsevol llengua del món mereix». A la seu de l’ONU, a Ginebra, Pere Aragonès ha presentat el català no com una llengua minoritària, ja que la parlen 10 milions de persones en quatre estats diferents, sinó «marginalitzada», ja que, a «excepció d’Andorra», ni Espanya, «ni Itàlia ni França» han fet seva la llengua catalana. Aragonès ha intervingut en el 15è Fòrum de les Nacions Unides per a Qüestions de les Minories, a la seu de Ginebra, on ha fet una defensa del català, just la setmana, res és casual, en què el Consell Executiu ha aprovat una bateria de 100 mesures per protegir la llengua pròpia de la comunitat. Després del periple de finals d’octubre, a Brussel·les, per abordar el ‘Catalangate’, toca el torn a un dels grans clàssics de la política exterior de la Generalitat, com és la promoció de la llengua i la cultura catalanes. La cúpula de Barceló Així, a la Sala XX de l’edifici de l’organisme, i sota l’obra plàstica que va fer Miquel Barceló, pel qual aquest espai és conegut com ‘la capella sixtina de l’ONU’, Aragonès va detallar, en anglès, després d’una breu presentació en català, que el seu govern «amb sobirania limitada» mira d’evitar «la substitució del català, per part de l’espanyol». Una situació que també afecta, ha dit, «el País Valencià i les illes Balears, i que forma part d’un voluntari i conscient procés de recentralització política i econòmica i una assimilació nacional, cultural i lingüística». Aragonès es va emparar en la declaració dels Drets Humans per assenyalar que la «minorització legal de les llengües pot conduir a una violació dels drets dels seus parlants. Obligar a l’ús de la llengua d’un estat en una nació sense aquestes estructures, com és Catalunya, implica de fet una erosió de l’estatus de llengua minoritària que viola els nostres drets nacionals». Curiosament, l’ambaixadora espanyola abans les Nacions Unides i altres organismes internacionals a Ginebra, Aurora Díaz-Rato Revuelta es va absentar de la sala en el precís moment en què Aragonès va pujar a l’estrada. La presència d’Aragonès a la taula rodona ‘Review: Normative frameworks and the mainstreaming of the Declaration at the UN (‘Revisió: marcs normatius i la incorporació de la Declaració de l’ONU’) es deu a una invitació expressa del relator especial de les Nacions Unides sobre Qüestions de les Minories, Fernand de Varennes, i suposa la primera aparició d’un cap de la Generalitat en el programa de sessions oficials de l’organisme. Política lingüística En la seva intervenció, el president ha posat en valor la llengua catalana i ha «repassat les principals línies d’actuació de la política lingüística de l’Executiu, per enfortir el català davant els reptes globals actuals». Així mateix, ha exposat el Pacte Nacional per la Llengua i la «recerca de grans consensos», com en el cas de la llei del català a les aules, «com a exemple de la defensa dels drets lingüístics». En aquesta línia, i recuperant el que va ser el gran debat fa just un any, Aragonès va remarcar el perill de la «diglòssia audiovisual». «Les nacions sense Estat, com Catalunya, perceben com l’administració estatal que les discrimina és la que dicta les regulacions en l’audiovisual». El Fòrum sobre Qüestions de les Minories és un òrgan creat pel Consell dels Drets Humans el 2007 per proporcionar una plataforma que promogui el diàleg i la cooperació sobre assumptes que afectin les minories nacionals, religioses i lingüístiques. Del conjunt dels debats i diàlegs que se celebraran, tant aquest dijous com divendres (ja sense la presència d’Aragonès), el relator especial prepararà un informe per al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Aragonès denuncia davant l’ONU que Espanya «mai ha protegit» el català com ho hauria de fer

El president assevera a Ginebra que l’Estat efectua una «recentralització política i econòmica i una assimilació nacional, cultural i lingüística»

El més llegit