El Defensor del Poble conclou que es van tornar migrants a Melilla sense prou base legal

El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha remès al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a l’associació Aquí Estamos Migrando i a altres oenagés, unes conclusions finals sobre l’allau que va costar la vida a almenys 23 migrants al centre fronterer Barrio Chino, entre Melilla i Nador, el 24 de març. Les conclusions s’emeten, a diferència del primer informe provisional (del 14 d’octubre), després d’haver sentit les al·legacions del Ministeri de l’Interior. Gabilondo no les admet, considera que «no són suficients», però a les seves noves recomanacions se centra només en dos aspectes del que ha passat aquell tràgic matí: que un guàrdia civil va tirar pedres a un grup de migrants que miraven de saltar a territori espanyol i, molt majoritàriament, que li sembla necessari aclarir la base legal de les devolucions de migrants al Marroc realitzades aquell dia sota la figura del rebuig a la frontera. En aquesta carta amb recomanacions a Interior, el Defensor no insisteix en fallades que sí que apreciava al primer informe, i que insinuaven una suposada denegació d’auxili a, com deia al primer informe, «un nombre indeterminat de persones que es troben amuntegades i, en diversos casos, aixafades en un dels accessos al lloc fronterer». El Defensor del Poble al·ludeix al moment de l’allau letal amb només unes paraules: «després de la visualització de les imatges remeses, s’aprecia que un nombre indeterminat de persones s’amuntegaven a la tanca fronterera, algunes d’elles aixafades les unes contra les altres». Ja no insisteix que les afirmacions d’Interior i la Guàrdia Civil «no poden ser compartides per aquesta institució», com sí que diu en les seves primeres conclusions. Rebutjos discutibles L’entitat que dirigeix Gabilondo creu que la legislació espanyola s’hauria d’atenir a l’esperit de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans a l’hora de practicar rebutjos a la frontera com els realitzats amb 470 migrants el 24 de juny al peu de la tanca de Melilla i a gendarmes marroquins «en un punt prefixat» del perímetre fronterer, com va explicar en exclusiva aquest diari. Al seu nou informe, el Defensor admet que el Tribunal Constitucional «va establir la constitucionalitat de la figura del ‘rebuig en frontera’ «en una sentència del 2020, però exigeix: «Transcorreguts dos anys des de la seva publicació, s’ha de desenvolupar, sense més demora i per disposició reglamentària, el procediment que reguli aquesta figura de conformitat amb la interpretació realitzada pel mateix tribunal». Per això, recomana una nova forma d’actuació per a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en futures intercepcions d’estrangers que mirin de superar la tanca de manera il·legal: «Que quan es porti a terme un rebuig en frontera es deixi constància escrita que a l’estranger se li ha facilitat informació sobre protecció internacional, i que s’ha verificat mitjançant un mecanisme adequat d’identificació i derivació d’aquestes necessitats, que no és menor d’edat o la concurrència d’indicis que pogués ser víctima de tràfic d’éssers humans». Interior ho aplaudeix Fonts d’Interior celebren que «finalment el Defensor no realitzi queixa ni cap observació sobre el desplegament de la Guàrdia Civil» aquell matí, i emfatitzen que no hi ha retrets sobre «la no existència de persones mortes en territori nacional o a l’auxili d’aquells migrants que es trobaven a l’abast dels agents». A Interior entenen, a més, que han desaparegut les suspicàcies mostrades pel Defensor del Poble sobre quantes gravacions de vídeo es van posar a la seva disposició, i que reconeix que «tenia a la seva disposició la totalitat de vídeos que van ser captats per mitjans de la Guàrdia Civil». Aquestes fonts del departament que dirigeix el ministre Marlaska han mostrat la seva disposició a «estudiar en profunditat» les recomanacions sobre desenvolupament d’un reglament que fa Ángel Gabilondo.

El Defensor del Poble conclou que es van tornar migrants a Melilla sense prou base legal

En les seves consideracions finals no insisteix en les morts de migrants ni en la denegació d’auxili

El més llegit